Rivera es queda sol amb la seva idea sobre la violència de gènere

El candidat de Ciutadans assegura que el que proposa és que totes les agressions domèstiques es tractin com les masclistes

Albert Rivera, en una imatge d'arxiu. Ampliar foto
Albert Rivera, en una imatge d'arxiu. EFE

Les explicacions d’Albert Rivera sobre la seva proposta sobre la violència masclista –equiparar-la a altres agressions dins de la família o la casa, i eliminar, per tant, el tractament especial que s'aplica quan un home ataca la seva parella o exparella femenina– han tingut una ràpida resposta entre associacions de dones, experts en aquesta classe de crims i polítics. El candidat de Ciutadans va aclarir ahir, dijous, al matí que no es referia a eliminar l'agreujant actual, sinó al fet que aquest també s'apliqui si l'agressor és una dona, informa Juan José Mateo. I que també es faci en altres delictes en l'àmbit familiar.

Aquest enfocament suposa eliminar la consideració que els crims masclistes tenen característiques especials, i equiparar-los a uns altres –de fills a pares, entre germans o de dones a homes– que, tot i que també es cometen dins de la família o del domicili no arrosseguen els condicionants socials i culturals que hi ha darrere la violència de gènere.

La jurista Inmaculada Montalbán, experta en aquesta classe de delictes, fa ressaltar com n’és, d'inadequada, aquesta equiparació. “L’element fonamental en aquests casos és mantenir l'opció legislativa de tractar-los com el fenomen criminal específic que són”, afirma. “Aquesta consideració ha permès 10 anys de millora en la resposta jurídica”, diu, en referència al canvi que va suposar la llei contra la violència de gènere, aprovada el 2004 per unanimitat a les Corts. Es tracta “del crim més estès”, apunta Montalbán, “i té característiques específiques que justifiquen una resposta penal en funció del seu risc específic”.

Miguel Lorente, exdelegat del Govern per a la Violència de Gènere i actualment cap de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Granada, és més taxatiu. “És una ximpleria”, diu com a primera reacció a les explicacions de Rivera. “Simplement, no es pot tractar igual el que és diferent”. “La violència de gènere està construïda culturalment i aprovada socialment. Juga amb la normalitat amb què s'ha considerat molt temps, amb la seva invisibilitat i que a les víctimes els costa denunciar”, explica. “La cultura ens envia el missatge que és una cosa que pot passar, que és molt freqüent. Per això a Espanya hi ha unes 700.000 víctimes i no les 120.000 que denuncien cada any”. La idea d'equiparar les agressions d'homes a les seves parelles amb altres classes d’agressions Lorente ho troba “absurd”. “És com voler aturar els accidents de trànsit incloent en la campanya els laborals”.

La relliscada d'una Ana Mato acabada d'arribar

L'exministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat Ana Mato va tenir, acabada d'arribar al càrrec, una relliscada, l'impacte de la qual va demostrar la importància d'aquesta qüestió. El primer crim masclista del seu mandat, el va qualificar de “violència familiar”. Així eliminava la diferència jurídica entre un pare que mata un fill i un home que assassina la dona.

La Llei de Violència de Gènere es basa que aquest últim cas té circumstàncies excepcionals que exigeixen un tractament especial, a part de la seva gravetat (unes 60 víctimes a l'any). La violència domèstica es refereix al lloc del crim, i la familiar, a la relació entre els implicats, però no tenen aquesta càrrega cultural ni social.

El PSOE ha seguit amb les seves crítiques. "Ciutadans es col·loca en la posició ideològica del negacionisme de la violència de gènere. Negar la marca de gènere en la violència és descarregar-la d'ideologia però també confondre sobre els seus orígens, manifestacions i conseqüències", ha dit en un comunicat el partit, informaAnabel Díaz. "Ciutadans a més de ser de dretes, com sabíem, és també un partit masclista", ha afegit el número dos del PSOE, César Luena.

El PP es va unir dijous a les crítiques a la proposta de Rivera, després que dimecres ja reaccionessin el PSOE, Podem i IU. La seva proposta “és desencertada en el missatge i en el que suposa en detriment d'una estratègia de reforç de tots els mecanismes contra la violència de gènere”, va dir la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va afirmar: “Crec que són propostes des del desconeixement, des de la frivolitat d'alguns casos. Paradoxalment, alguns parlen de la nova política i la nova política significa no conèixer els problemes dels espanyols. Doncs si és així, estem apanyats”. També el ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Alfonso Alonso, va atribuir la posició de Rivera a la seva ignorància de l'afer.

La presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades, Ana María Pérez del Campo, va criticar l'equiparació perquè “no apareixen els cadàvers” dels homes víctimes de les seves parelles. Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, va afirmar que aquestes declaracions demostren “complicitat amb els comportaments masclistes”.