La fi del termini per votar a distància desborda Correus

La Junta Electoral amplia 24 hores el termini per sol·licitar el vot per correu en les eleccions generals del 20-D

Cues a l'oficina de Correus de Callao, Madrid, per sol·licitar el vot a distància.
Cues a l'oficina de Correus de Callao, Madrid, per sol·licitar el vot a distància.

Si cada sospir costés un vot, a les oficines de Correus l'abstenció hauria guanyat aquests dies milers de partidaris. La fi del termini per demanar el sufragi a distància en les eleccions del 20-D, que en un inici s'acabava avui dijous, ha provocat una allau de visites que ha multiplicat el temps d'espera, cosa que ha desesperat els usuaris. Això ha portat la Junta Electoral a ampliar fins divendres el termini per sol·licitar el vot per correu. A més, ha acordat allargar fins al dilluns 14 el termini de què disposa l'Oficina del Cens Electoral per remetre la documentació electoral als electors.

En una oficina del barri d'Hortaleza, al nord-est de Madrid, el temps mitjà per ser atès va arribar a ser aquest dimecres superior a una hora. Unes 30 persones esperaven torn dempeus mentre consumien paciència i dades del telèfon mòbil. “Com aneu?”, preguntava impacient una d'elles a una de les treballadores. Un moviment de cap resignat va ser la resposta. La qüestió podria haver-se plantejat al Santiago Bernabéu en dia de partit, però moltes de les oficines de Correus s'assemblen més aquests dies a la nova botiga Primark de Gran Vía, se sap quan s'hi arriba però no quan se'n surt. “A quina hora tanqueu?”, demanava una dona abans de marxar derrotada.

La rendició era l'opció d'una minoria. Les màquines no paraven d'expedir tiquets amb el número de torn i es respirava una sensació d'alleujament generalitzat quan ningú acudia a la crida i es passava al número següent. No importava que l'absència pogués suposar un vot menys en una urna. Cada minut d'espera la democràcia perdia una mica d'atractiu, especialment pels que acudien paquet en mà a l'oficina per fer altres gestions. En el gest d'arrufar les celles es podien llegir frases com “la democràcia era això” o “de casa es ve votat”. La massiva afluència no era, no obstant això, impredictible. En les eleccions generals del 2011 es van acceptar 687.631 sol·licituds de vot per correu, el 2% del total d'electors, amb Barcelona com la província amb un menor percentatge de peticions (1%) en una classificació liderada per Ceuta i Melilla (entorn del 5%).

A les xarxes socials, les queixes arribaven de diversos municipis d'Espanya, grans i petits: Barcelona, Mallorca, Lleó, Santander, Villaviciosa de Odón… Mentre que alguns (pocs) veien en les llargues esperes un signe de salut democràtica, la majoria criticava que no s'hagués reforçat el servei recordant, de camí, l'alt nombre d'aturats entre els quals es pot triar. Fins i tot hi havia lloc per a teories sobre el poc interès del Govern que els ciutadans exerceixin el seu dret al vot. Ningú esmentava que el termini per demanar el vot per correu ha durat un mes i mig des del seu començament el 27 d'octubre.

Mentrestant, el community manager de Correus a Twitter repartia disculpes i cares tristes i demanava adreces i codis postals de les oficines als usuaris que criticaven el servei “per gestionar la seva queixa”. “La meva queixa és estructural”, responia un dels internautes. Aquest dijous, en veure que les crítiques per la lentitud del servei, lluny de desaparèixer, creixien, van reduir la resposta a la petició de perdó.

Algunes oficines oferien més facilitats per votar. En una d'elles, situada a El Corte Inglés de Callao, en ple centre de Madrid, l'hora de tancament oficial s'estén fins a les deu de la nit. És oberta més temps que la resta de les oficines, que tanquen entre les 20:30 i les 21:30. Dimecres al vespre fins a quaranta persones feien cua des del mostrador fins a les escales mecàniques. "La meva jornada laboral no em permet venir a altres hores, i tot i així avui em quedo sense votar", lamentava Elisa Marquina, de 27 anys, que feia una hora que s'esperava. "No cal deixar les coses per a l'últim dia", recriminava una treballadora. Al local, els empleats han dividit els usuaris entre els que van a sol·licitar el sufragi i els que van a fer altres tràmits. Una única funcionària atén els que volen triar els seus representants polítics. Quan li demanen un full de reclamacions no dubta a demanar que es tramiti per Internet per no retardar-la més. La gent espera. "El que no pot ser és que quedi un dia per votar i no ampliïn personal. Ens estan deixant sense votar", criticava Mónica Blas, de 41 anys.

Quan semblava que molts d'ells haurien de tornar l'endemà, l'oficina va decidir ampliar l'horari de finestreta. Fins a les deu i vint de la nit es va poder exercir la democràcia aquest dimecres al centre de Madrid. Unes hores abans, a la cua de l'oficina d'Hortaleza, una dona defensava els treballadors de Correus davant la impaciència del seu marit: “Ells no en tenen la culpa”, deia amb fermesa. “Ja, però…”, responia sense convicció l'home, recolzat al mostrador amb el seu número a la mà.