Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
REPORTATGE

L’‘efecte Airbnb’ en el veïnat

L’excessiva concentració de pisos turístics en determinats barris contribueix a la pujada del preu mitjà dels lloguers residencials i a una transformació social

Una concentració de veïns a la Barceloneta contra els apartaments turístics.
Una concentració de veïns a la Barceloneta contra els apartaments turístics.

Alguna vegada al supermercat es creua amb un veí que l'empeny i li fa caure el cistell d'anar a comprar. Al portal de casa l'han insultat diverses vegades i en un dels bars on solia anar van deixar de servir-lo. El terrible estigma que Jordi Pérez (exigeix nom fictici) arrossega per la Barceloneta és el de llogar dos pisos des de fa algun temps a través d'Airbnb. El Joan (també demana anonimat) feia el mateix al Raval, i una denúncia dels veïns va acabar amb una inspecció de l'Ajuntament i una multa de 90.000 euros. Això, o cedeix l'habitatge durant tres anys per a finalitats socials. El conflicte està servit des de fa temps. Però, on han anat a parar aquells valors positius de l'economia col·laborativa que brollaven en parlar d'Airbnb i amb els quals tothom hi guanyava?

L'origen d'aquesta empresa, valorada avui molt per sobre de la principal cadena hotelera del món (Marriott), va ser producte de la necessitat. Brian Chesky i Joe Gebbia, dos dels seus fundadors, no podien pagar el lloguer a San Francisco el 2008, així que van decidir oferir un parell de llits inflables al seu apartament. La idea va funcionar. I la brillant solució a un problema global, agreujat en plena recessió, va derivar en una multinacional que avui té dos milions d'allotjaments en 34.000 localitats de 191 països. Però la base d'allò, compartir casa per estalviar costos, s'ha desvirtuat en alguns casos i la proliferació d'apartaments turístics –moltes vegades propietat d'una mateixa persona– i la seva extrema concentració en determinats barris de grans ciutats ha aguditzat el problema al qual el Brian i el Joe es van enfrontar el 2008.

El Gòtic de Barcelona té un pis turístic per cada 9,2 de residencials.  Ha perdut un 17,6% de població i els seus lloguers han pujat un 6%

On hi ha més densitat de pisos turístics, hi ha menys oferta per a ús residencial i més alt és el preu del metre quadrat. Aquesta és la principal crítica que ha rebut Airbnb durant els últims temps. Els veïns ho van denunciar a San Francisco, on la companyia va haver d'invertir 7 milions d'euros en comunicació per guanyar el referèndum (amb el 55% dels vots) que es va plantejar en contra seu. A la ciutat on va néixer la idea, els propietaris cada vegada posaven menys pisos al mercat de llarga durada i els lloguers (no només per aquest motiu) han arribat a 4.225 dòlars de mitjana per un apartament. A Nova York, diversos informes –inclòs de la Fiscalia general– van analitzar el problema i a Barcelona, antics barris com el Raval o la Barceloneta s'han convertit en alguns dels més cars per metre quadrat al mercat de lloguer malgrat que els seus veïns no arriben a la renda mitjana de la ciutat.

Un portaveu de la companyia rebutja aquesta idea i manté que els preus ja pujaven abans de la irrupció d'Airbnb. "A Barcelona hi ha prop d'un milió d'habitatges. En aquesta ciutat tenim 17.000 anuncis. Encara que tots estiguessin al mercat, no arriba ni al 2% del parc total d'habitatge, una xifra massa petita per tenir un impacte en els preus en el conjunt de la ciutat". Però el problema no és el model ni la quantitat total, sinó la seva excessiva concentració. Al barri del Marais de París, per exemple, van dormir més persones a través d'Airbnb l'estiu del 2014 que el nombre de veïns que té la zona. I a Barcelona, els set barris amb més anuncis representen la meitat (50,91%) de l'oferta global de la ciutat, sempre segons dades de la web Inside Airbnb, ja que l'empresa encara no facilita xifres oficials.

La Barceloneta s’ha convertit en el barri amb el lloguer per metre quadrat més car de Barcelona

La Barceloneta és un dels barris on més conflictes socials hi ha hagut amb aquesta empresa. El preu del lloguer per metre quadrat costa avui 15,84 euros, el més car de Barcelona, segons les dades de l'Incasòl, l'organisme públic que s'encarrega de guardar les fiances de tots els pisos de lloguer de Catalunya. La mida mitjana dels pisos (40 metres quadrats de mitjana) influeix en aquest estrany fenomen per a un barri amb edificis d'escassa qualitat. Però si atenem l'evolució d'aquest preu prenent com a referència el mateix semestre de l'any anterior, la pujada també és la més alta de Barcelona: 9,1%. I aquesta dada sí que aporta més informació sobre algunes de les queixes veïnals. Alan Quaglieri Domínguez, investigador de la Universitat Rovira i Virgili en temes de turisme urbà i expert en el fenomen d'Airbnb, apunta a aquestes dades per explicar el fenomen. “Sembla que hi ha evidències que l'explosió d'Airbnb i la seva concentració en determinades àrees han contribuït, juntament amb altres elements, a la pujada de preus al mercat immobiliari als barris que han conegut un desenvolupament turístic recent. Però cal fixar-se en molts factors”, matisa, al mateix temps que ofereix un estudi detallat sobre renda, població i lloguers.

La Barceloneta i la majoria de barris que acumulen els anuncis d'Airbnb tenen una renda familiar per sota de la mitjana de la ciutat, cosa que, sumat a la pujada de lloguers, dificulta la permanència dels residents originals. Aquest antic barri de pescadors, que un dia va dividir els seus pisos en quarts per fer front a la seva sobrepoblació, ha perdut ara un 6,6% de veïns durant els últims anys, malgrat que la caiguda global a Barcelona ha estat només del 0,6%. Al Gòtic, per exemple, on l'increment del preu del lloguer en un any ha estat del 6% i reuneix la major concentració d'anuncis d'Airbnb de la ciutat (un pis turístic per cada 9,2 de residencials), ha perdut un 17,6% de població, segons el padró municipal. El resultat d'aquest procés, profundament vinculat al turisme, són barris més cars amb menys veïns empadronats.

El passat 12 de novembre, Airbnb va fer una gran convenció a París –EL PAÍS hi va anar com a convidat per l'empresa– on entre altres coses va presentar Compact, un document amb certs ressons d'autocrítica i reivindicació dels orígens de la companyia en el qual es comprometia a ser “la solució i no el problema”. “Treballarem per educar amfitrions i convidats en les necessitats del homesharing [compartir casa] i les regles a les ciutats […]. En alguns d'aquests llocs, s'ha identificat una escassetat d'habitatges de lloguer de llarga durada com un assumpte crític. La intenció és treballar per fomentar que els lloguers de curt termini no impactin en la disponibilitat de lloguers a llarg termini. En casos justificats i molt específics, Airbnb s'asseguraria que els amfitrions acceptin anunciar només aquelles residències que són permanents”, deia una part del document.

Nathan Blecharczyk, cofundador d'Airbnb. ampliar foto
Nathan Blecharczyk, cofundador d'Airbnb.

L'empresa al·ludeix d'aquesta manera a l'impacte que pot tenir en la pujada de lloguers i es compromet a controlar que un propietari no pugui tenir més d'un habitatge anunciat per expulsar així els professionals del sector turístic. Però en una entrevista amb EL PAÍS durant la convenció de París, Nathan Blecharczyk, un dels seus fundadors, atribuïa a altres factors el problema dels lloguers i emmarcava el problema de San Francisco o algunes de les feroces crítiques rebudes durant els últims temps dins de qüestions “polítiques”. Segons les seves dades globals, el 83% dels anuncis d'Airbnb són de gent que lloga la casa on viu. Però a Barcelona, segons les xifres d'Inside Airbnb (mai desmentides per la companyia), el 55,1% dels anunciants ofereix més d'un habitatge, encara que en alguns casos es tracta d'habitacions separades.

Barcelona té uns 17.000 anuncis i Madrid uns 8.000. Però a les dues ciutats hi falta una regulació clara pel ‘homesharing’

Tot i això, la xifra indica l'alt grau de professionalització turística que està adquirint la plataforma. Moltes empreses o petits propietaris la utilitzen, legítimament, per fer publicitat els seus pisos de lloguer. I encara que Airbnb no fos concebut originalment per a ells, estalvien inversió en web, passarel·la de pagament i SEO. En part per això l'Ajuntament de Barcelona va cancel·lar la concessió de llicències i va començar una estricta campanya d'inspeccions amb multes de fins a 90.000 euros als propietaris que duguin a terme aquestes pràctiques. Però la prohibició ha deixat en un llimb legal milers d'usuaris (17.000 anuncis a Barcelona i 8.000 a Madrid).

El fenomen s'assembla al que es donava fins ara amb la gentrificació. I malgrat que socialment té moltes connotacions negatives, urbanísticament podria aportar alguns beneficis, com va passar en barris madrilenys antigament degradats com el de Chueca. Fernando Encinar, cofundador d'Idealista, el web d'anuncis immobiliaris més consultat d'Espanya, veu més aspectes positius que negatius. “Lavapiés, per exemple, eren habitatges molt barats que l'inversor va comprar i avui el barri és l'hotel de Madrid. I això està regenerant el barri, com està passant a la Barceloneta. A més, molts propietaris amb habitatges buits els treuen al mercat. Però és veritat que el que fa és reduir l'oferta que hi ha en un barri concret. En aquests barris on el lloguer vacacional és una tendència a l'alça, el propietari té el legítim anhel de guanyar més diners”, analitza.

Barcelona i Madrid esperen una regulació que permeti establir normes clares. París, Londres i Amsterdam ja en tenen. I en gran mesura, es basa a limitar els dies que un pot llogar casa seva a l'any i a incloure una taxa per a la ciutat en els lloguers. Sempre, a més, suposant que sigui el seu primer habitatge i no apartaments turístics que afectin directament la salut de la trama urbana de determinats barris. Però, perdrà Airbnb la seva força si recupera l'esperit dels seus orígens i desapareixen de la plataforma tots els professionals del sector?

El problema és la concentració

Concentració en barris. Set barris de Barcelona tenen el 50,91% de tots els anuncis de la ciutat. I els 12 amb més anuncis representen el 66,3% del total. El Raval és el que més anuncis té, però el Gòtic és el barri on hi ha més concentració: 1 per cada 9 habitatges residencials.

La Barceloneta, el barri més car. Es tracta del barri amb el lloguer per metre quadrat més alt de Barcelona (segons l'Incasòl). Aquest antic barri de pescadors, que un dia va dividir els seus pisos a causa de la gran població que tenia, ha perdut ara el 6% dels veïns.

Sense anuncis fora del centre. La suma de l'oferta total dels districtes de Sant Andreu, Horta-Guinardó i Nou Barris només arriba al 5,74%. De fet, la suma de l'oferta dels quatre districtes amb menys anuncis només arriba al 80% de l'oferta del barri del Raval.

MÉS INFORMACIÓ