Selecciona Edició
Connecta’t

Arriba una nova era

L'estrena d'‘El despertar de la força’ uneix friquisme, cinefília, religió i amor per pel·lícules que han marcat diverses generacions

Fotograma d''El despertar de la força'.
Fotograma d''El despertar de la força'.

El cafè Deux Magots, situat a la plaça de Saint-Germain-des-Prés, a París, està obert des del 1885. Allà es reunien Verlaine, Rimbaud i Mallarmé; a les seves taules van unir forces els surrealistes amb Breton al capdavant, a la seva sala van beure Picasso, Hemingway, Beauvoir, Sartre, Sábato… I allà es van trobar per primera vegada, el 2013, J.J. Abrams i Lawrence Kasdan per parlar de la trilogia final de Star Wars. Tots dos han reconegut que en aquelles xerrades van establir tot el que veurem a la pantalla a partir del 18 de desembre. Així que, per carambola cinematogràfica, París ha tornat a convertir-se en la capital mundial de la cultura. Què es van dir aquells dies un cineasta veterà, escriptor de les millors parts de L’imperi contraataca, i el director triat per insuflar vida nova a la franquícia que ha marcat la història del cinema?

Alguna cosa en sabem, però poc per a una de les pel·lícules més esperades dels últims anys. És igual. La venda anticipada d'entrades està batent rècords a tot el món, els cinèfils estudien cada pla dels diversos tràilers que s'han estrenat al cinema i la televisió d'El despertar de la força, cada paraula que diuen els actors és analitzada meticulosament pels fans. És el final de la travessia del desert, i el principi d'una nova era a Star Wars, ja que, a més de la vuitena i novena part, ja estan en marxa altres spin-off que es capbussen en el món que va crear fa gairebé 40 anys George Lucas.

Per molts, Star Wars és molt més que un artefacte cinematogràfic. A Austràlia i el Regne Unit, el jedisme –per traduir-ho d'alguna manera és una religió oficial que té 500.000 adeptes. Sí, mig milió de persones han emplenat un formulari oficial assegurant que creuen en la Força i en el poti-poti filosoficoreligiós en què Lucas va basar els guions, que van beure de textos de sant Pau, de la mateixa Bíblia, de Chesterton o de L'heroi de les mil cares, de Joseph Campbell, a més de codis samurais i una mica de taoisme.

Tant els seus creients més acèrrims com la resta de seguidors esperen molt d'aquesta pel·lícula, de la qual sí que s'ha anat mostrant alguna pista. El despertar de la força transcorre 30 anys després de l'explosió de la segona Estrella de la Mort al final d'El retorn del jedi. Alguns seguidors de l'Imperi van aconseguir reagrupar-se després de la batalla d'Endor i van aguantar conformant una nova resistència. Ara es coneixen com la Primera Orde, esperen restaurar l'Imperi i sí, pot ser que tinguin prou líders i armament per aconseguir-ho. El general Hux –a qui dóna vida Domnhall Gleeson és un d'aquests líders, i governa la base Starkiller (picada d'ullet als seguidors de tota la vida: aquest va ser el primer cognom que Lucas va pensar per a la família Skywalker). Al comandament hi ha la capitana Phasma (Gwendoline Christie), un personatge que promet… tot i que no tant com l'amo d'un espectacular sabre làser, Kylo Ren, l'emmascarat al qual dóna vida Adam Driver, un malvat que pel que sembla s'haurà d'espavilar tot sol.

I qui governa aquest revers tenebrós? El líder suprem, Snoke, un personatge generat per ordinador creat per l'actor Andy Serkis, el millor quan es tracta de fer creacions digitals basades en intèrprets. La seva veu va ser la primera que es va poder sentir en el primer tràiler, cortesia del dosatge d'informació que estan gestionant sàviament i amb puny de ferro des de Disney, la companyia propietària de LucasFilms.

Hi ha també un grup de personatges que, com li passava en la inicial Una nova esperança a Luke Skywalker, semblen tangencials fins que les guerres de poder els arrosseguen a l'epicentre de l'acció. Aquí trobem en Finn (John Boyega), un soldat que es troba enmig del planeta Jakku, assetjat per un gran perill, o en Rey (Daisy Ridley), una carronyera del desert.

A la banda dels herois, la Leia és a la Resistència –així és com es coneixen els rebels, la qual cosa podria aclarir que qui mana és la Primera Orde–. Ara bé, a Carrie Fisher se la veu plorar en un tràiler abraçada a Han Solo (Harrison Ford), i aquest moment ha generat una bona tirallonga d'especulacions a Internet. Perquè la mà biònica d'en Luke (Mark Hamill) encaixada en l'R2-D2 és l'única cosa que s'ha vist del seu germà (sentir, hem sentit la seva veu, confonent encara més els espectadors amb la frase: “El meu pare la té”, en un tràiler). Han Solo, en canvi, ha aparegut molt més en els avançaments, i això que va tenir un accident durant el rodatge amb la porta del Falcó Mil·lennari, i va caldre reorganitzar tot el calendari de la filmació perquè el projecte no patís massa la seva absència. També torna el seu company d'aventures i malifetes, Chewbacca, el wookie que el seu col·lega de negocis anomena Chewie. Com no podia ser d'una altra manera, C-3PO apunta en les noves pel·lícules… però per què té un braç vermell? I els fans ja estan entusiasmats amb un robot que tot just s'ha incorporat, l'esfèric BB-8.

Per completar la trama falten Poe Dameron, interpretat per Oscar Isaac, i de qui se sap que és un gran pilot, o Maz Kanata, un altre personatge generat per ordinador, una pirata basada en Lupita Nyong’o, i que es deixarà veure per un castell que recorda la taverna de Mos Eisley, aquell magnífic bar que va crear la imaginació del geni del maquillatge Rick Baker. Ara bé, en tot aquest puzle, com encaixa el veteraníssim actor Max von Sydow, del qual no s'ha filtrat ni una engruna d'informació?

Aquesta tercera era de Star Wars –tothom va quedar frustrat en l'estrena de la primera trilogia (per ordre cronològic de la història) ha quedat en mans de J. J. Abrams, un cineasta amb prou armes creatives i talent per portar a bon port el repte més difícil de la seva carrera. Que Disney decidís allunyar el desenvolupament narratiu dels guions del que va marcar Lucas i el deixés en mans d'Abrams va ser una sàvia decisió. Que aquest recorregués a Kasdan va confirmar les expectatives. Ara només queda que s'apaguin els llums, que taral·legem la mítica melodia de John Williams, i que arrenqui aquest reguitzell de lletres que van fonent-se amb les estrelles: “Fa molt de temps, en una galàxia molt molt llunyana…”. 

MÉS INFORMACIÓ