_
_
_
_
_

CDC presumeix en campanya de polítiques socials que va retallar

Homs reivindica la gestió de la renda mínima d’inserció, les beques menjador i habitatge del Govern de Mas

El cap de llista de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs.
El cap de llista de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs.Alejandro García (EFE)

Convergència Democràtica ha demostrat aquest dijous una vegada més que s'ha oblidat de les retallades i les polítiques que va practicar en el passat. Si pel 27-S va prometre reformes que havia vetat des del Govern poques setmanes abans, en la campanya pel 20-D amb Democràcia i Llibertat ha presumit de polítiques socials que han patit severes retallades. Ho ha fet avui el candidat Francesc Homs, que ha volgut destacar que el seu partit és el capdavanter de “la solidaritat, la justícia, la llibertat, i la vocació de garantir la igualtat d'oportunitats”. El candidat ha demanat que s'expliqui als més necessitats que els ajustos són conseqüència de l'Estat. No fer-ho, ha postil·lat, és “fer-los un flac favor. Se'ls orienta cap a decisions que no resoldran el problema”. 

Homs ha fet servir un argument habitual del Govern català per demostrar la seva vocació social: “Mai s'havia passat del 70% de despesa en l'Estat del Benestar en aquest país, i ara estem en un 71-72%”, ha dit, abans de llançar un dard al tripartit d'esquerres: “Governs d'altres colors no hi arribaven quan el pastís era més gran”.

Després de l'atac, ha citat algunes de les polítiques que, segons els càlculs d'Homs, demostren que l'Executiu de CDC ho ha fet el millor possible amb les polítiques socials. Ha començat amb la renda mínima d'inserció: “El 2010 se li dedicaven 160 milions, i ara 185. No ho presento com un èxit esplendorós, però és per apuntar les nostres prioritats”, ha recalcat el candidat. Homs ha obviat la dràstica retallada que va practicar el 2012 el Govern català, pactat amb el PP: un canvi en la llei que restringia l'accés a la renda mínima en un dels anys més durs de la crisi: si el 2010 hi havia 30.284 titulars d'aquesta prestació, el 2014 són 27.071. La despesa pressupostària dels governs de CiU, a més, ha tendit a ser menor a la prevista en els comptes. Segons una resposta parlamentària de Felip Puig a la diputada socialista Eva Granados, el 2014 la Generalitat va gastar 154 milions en la renda mínima, tot i que n'havia pressupostat 173. Són menys diners que els que va destinar el tripartit en el seu últim any.

Habitatge i beques

Després de la renda mínima, Homs s'ha referit a les polítiques socials d'habitatge, que han passat de tres a 16 milions al pressupost, segons els seus càlculs. Ha esbiaixat que el total de les partides per Habitatge ha passat de 512,7 milions l'últim any del tripartit a 219,3 milions en els comptes de 2015: en total, una reducció del 57%.

Homs també ha escollit una àrea delicada per a la seva tercera reivindicació: les beques menjador, “que han passat de 33 a 45 milions”, ha proclamat. Els consells comarcals van protestar fa només dos mesos per la despesa extra en aquesta partida, que asseguren que s'ha retallat fins a un 48%. La Federació d'Associacions de Pares i Mares de Família (FAPAC) i els sindicats calculen que hi ha més de 240.000 menors que no reben cap beca menjador malgrat necessitar-la.

El candidat de Democràcia i Llibertat ha fet servir totes les xifres per reivindicar que la Generalitat ha fet el que ha pogut amb la crisi. “No ho faig com un medaller, senzillament per il·lustrar fins a quin punt hem prioritzat en aquestes polítiques i no en unes altres”, ha dit, reconeixent que la Generalitat ha retallat fins a un 20% el global dels seus comptes.

Segons Homs, les mesures socials s'han pogut pagar gràcies a la pujada d'impostos, que ERC va imposar a CDC després del seu pacte de finals de 2012: “En el petit marge que té Catalunya, els que més tenen han hagut de fer un esforç superior, un exercici de solidaritat que és imprescindible”.

El programa de Democràcia i Llibertat assegura que els seus diputats “treballaran per avançar en la reducció de les desigualtats i incrementar en la cohesió social”. No obstant això, l'única solució, per al seu candidat, és la independència: “El problema estructural es resol tenint un Estat propi”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_