Selecciona Edició
Connecta’t

El dia després

Els partits han d’explicar què faran per complir amb Brussel·les

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, el passat mes d'agost durant l'acte de presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat 2016.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, el passat mes d'agost durant l'acte de presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat 2016.

La incertesa que planeja sobre les possibles aliances per formar Govern té un focus principal d'inquietud en la definició de les prioritats de política econòmica quan falten pocs dies per a les eleccions generals.

En l'escrutini dels programes electorals dels principals partits gairebé no s'identifiquen decisions concretes, més enllà de les que ja han enunciat de forma genèrica alguns: reforma o contrareforma del mercat de treball i variacions en els tipus impositius de les principals figures tributàries, fonamentalment. Però no es poden deduir prioritats temporals, és a dir, una clara distinció entre l'urgent i l'important. Especialment pel que fa a les finances públiques.

I d'acord amb l'actitud de Brussel·les, la prioritat de qui formi Govern no pot ser cap altra que donar explicacions a la Comissió Europea sobre les decisions per reduir la desviació respecte a l'objectiu de dèficit públic compromès. És altament probable que el desequilibri pressupostari quedi al final d'aquest any a l'entorn d'aquest 4,7% del PIB anticipat per la Comissió, davant del 4,2% previst pel Govern espanyol; i que el de l'any que ve sigui del 3,6%, davant del 2,8% inclòs als Pressupostos enviats per l'Executiu.

En conseqüència, qui formi Govern, o qui li doni suport, haurà de decidir de seguida què faran davant d'aquestes exigències. En molta major mesura si després dels resultats de les eleccions del 20 de desembre es revisen en profunditat els Pressupostos formulats pel Govern espanyol l'estiu passat. També això hauria de quedar clar en el que falta de campanya.

Les previsions de Brussel·les són raonables. Per molta que sigui la inèrcia amb la qual el creixement de l'economia entri al 2016 –en la qual confia el ministre d'Economia–, és difícil que sigui prou intensa perquè la recaptació tributària creixi a ritmes tan elevats que permetin reduir el dèficit en la magnitud plantejada pel Govern central. I si els factors que ara estan propulsant la nostra economia –preu del petroli i tipus d'interès històricament reduïts, tipus de canvi de l'euro depreciat, salaris baixos– s'afebleixen, les probabilitats de menor creixement econòmic són clares.

Per això és de rigor prescindir del voluntarisme i començar a elaborar arguments vàlids perquè la Comissió entengui les dificultats que hi ha per iniciar l'any amb nous i severs ajustos, que deteriorarien encara més les condicions de vida de bona part de la població. En major mesura, si l'incompliment de l'objectiu de dèficit va acompanyat de reduccions d'impostos com les que defensen alguns partits.

Junt amb això, també és necessari saber quina és l'actitud de les formacions polítiques davant de les reclamacions de Brussel·les d'una reforma laboral addicional i de l'advertiment sobre les vulnerabilitats d'un sistema bancari que ha de conviure amb un elevat endeutament privat.