La nova fornada de cinema italià

Tenen en comú que han passat pels principals festivals de cinema internacionals, com la Bernilane, Cannes, Locarno, Venècia, Toronto i Londres, i, en particular, que hi ha una àmplia representació d’opere prime del cinema italià. Deu llargmetratges —sis d’ells primeres pel·lícules— i vuit curts conformen la quarta edició de la Mostra de Cinema Italià de Barcelona (MCIB), que torna a repetir en les sales dels cinemes Verdi de Barcelona de l’11 al 17 de desembre.

Per què tanta opera prima? Perquè vol representar la realitat d’una nova generació de cineastes italians, com Carlo Lavagna, Piero Messina, Jonas Carpignano, Lamberto Sanfelice, Edoardo Falcone i Laura Bíspuri, amb una mirada original i arriscada de la complexa realitat italiana actual. Per exemple, la que representa Se Dio vuole, dirigida per Falcone, un escriptor que ha donat el pas a la cinematografia amb aquesta obra que interpreta l’actor de comèdia Alessandro Gassman. Una pel·lícula, dirigida al gran públic, que ja ha valgut al seu director el premi David di Donatello i que reflecteix les vicissituds d’una família italiana quan un dels fills planteja que es vol fer capellà. Una altra de les projeccions especials del MCIB serà la pel·lícula més premiada aquest any a Itàlia, Vergine giurata, de Bíspuri, una altra opera prima, que s’inspira en un fet real d’una història —rodada a Itàlia i Albània— interpretada per dones que no accedeixen al matrimoni i es declaren verges jurades. Un jurament que, en síntesi, representa l’admissió total del que suposa una societat patriarcal amb tots els seus privilegis i també els seus codis.

Aquestes dues pel·lícules són projeccions especials de l’edició d’aquest any i exemples del que Daniela Aronica, responsable de la Mostra, posa com a nou cinema italià: “És un relleu generacional d’un cinema amb un llistó molt alt, després de grans directors com Pasolini, Fellini o Visconti. Una creativitat de la qual es va perdre la pista fins a mitjan anys noranta i que en les últimes dues dècades ha emergit”. La Mostra està organitzada per l’Institut Luce Cinecittà en col·laboració amb l’Institut Italià de Cultura de Barcelona. Les pel·lícules que integren l’edició d’aquest any, que en molts casos seran presentades pels seus directors i actors, no s’han estrenat comercialment a Espanya i en alguns casos coincideixen amb l’exhibició a les sales a Itàlia.

“No és un cinema de denúncia política, són mirades diferents de problemes socials d’uns directors que furguen en les perifèries i deixen al descobert realitats marginals. Una terra de ningú que reflectia Pasolini i que ara, en aquests temps, retrata persones amb una total falta de referències, d’arrelament”, afegeix. És el que passa a Non essere cattivo, que representa Itàlia a l’Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera, obra pòstuma de Claudio Caligari. Una història ambientada als anys noranta a Òstia i la perifèria romana, precisament un dels escenaris que retrata Pasolini en els seus personatges.

Un cinema que aborda fenòmens de primer ordre actual, com el de l’emigració a Mediterranea, l’opera prima de Jonas Carpignano, que relaciona l’aventura real d’un emigrant que deixa el seu país natal, Burkina Faso, per buscar-se la vida i poder mantenir a la seva filla.

Nous directors en què creuen actors consolidats com Lucca Marinelli, una de les cares de La Gran Belleza, protagonista de Non essere cattivo; o la reconeguda Juliette Binoche, protagonista de L’attesa, de Piero Messina, una altra opera prima de la Mostra.