Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona, una ciutat de desigualtats culturals

Ciutat Vella és el districte més ben equipat amb 81 centres, mentre que les Corts, amb només 10, és el més mal equipat

La plaça dels Àngels, al costat del Macba, un dels equipaments culturals de Barcelona.
La plaça dels Àngels, al costat del Macba, un dels equipaments culturals de Barcelona.

Com a gran metròpolis que és, la ciutat de Barcelona presenta fortes desigualtats, no només en el terreny social, amb zones on es concentren les rendes més altes i d'altres on els menys afavorits troben millors condicions de vida; també en el terreny cultural. Així ho posa de manifest un informe fet públic recentment per la Secretaria Tècnica de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) en el qual s'inventarien, es quantifiquen i se situen al mapa els equipaments culturals de què disposa la ciutat de Barcelona, en concret 303, 66 dels quals són museus i espais d'exposicions, entre els quals s'inclouen 12 espais d'interès arquitectònics oberts al públic, com és la Sagrada Família, l'edifici més visitat de la ciutat; 51 centres cívics en els quals tenen la seva seu gairebé 5.000 entitats culturals; 40 biblioteques, els centres valorats amb la nota més alta pels barcelonins; 39 espais d'arts escèniques i 33 sales de cinema; 26 arxius i biblioteques patrimonials; 25 espais de creació i 23 grans auditoris i sales de músiques en directe.

El mapa que configura la situació d'aquests centres culturals, que reben cada any milions de barcelonins i també turistes estrangers, és, a excepció dels 51 centres cívics i les 40 biblioteques que semblen repartits de forma homogènia per tota la ciutat, bastant desigual, amb districtes com Ciutat Vella –un dels menys habitats de tota la ciutat, amb només 100.685 habitants–, que té 81 equipaments (el 26% del total) i s'alça amb el primer lloc en el nombre de museus (27), teatres (12), grans auditoris (11), arxius (9), espais de creació (8); davant de les Corts, amb només 10 equipaments (el 3%), –quatre centres cívics, dues biblioteques, dos museus, un arxiu i un auditori–, que apareix en aquest rànquing com el districte que menys centres culturals posa a la disposició dels veïns.

El segon districte en nombre d'equipaments és l'Eixample, el més poblat de Barcelona (263.565), amb 51 centres (el 16% del total), sobretot museus, arxius, biblioteques i teatres, encara que destaca per no disposar –igual que les Corts–, de cap espai de creació, ni fàbriques municipals ni espais privats.

303 centres, districte a districte

Barcelona té 66 museus, 51 centres cívics, 40 biblioteques, 39 teatres, 33 cinemes, 26 arxius, 25 espais de creació i 23 auditoris. 

Ciutat Vella: 81 centres.

Eixample: 51 centres.

Sants-Montjuïc: 43 centres.

Sant Martí: 27 centres.

Gràcia: 24 centres.

Sarrià-Sant Gervasi: 22 centres.

Sant Andreu: 17 centres.

Horta-Guinardó: 16 centres.

Nou Barris: 12 centres.

Les Corts: 10 centres.

Sants-Montjuïc és el tercer districte en nombre d'habitants (180.824) i el tercer en nombre d'equipaments (43). Aquesta zona de la ciutat és la segona amb més museus, i després de Ciutat Vella i l'Eixample, la tercera que més teatres té. Amb set centres cívics, també és la segona àrea de Barcelona –després de Sarrià, que en té vuit– amb més equipaments d'aquest tipus.

Ràtio molt baixa

Per la seva banda, Sant Martí, el segon districte més habitat de la ciutat, amb 232.629 habitants, ocupa el quart lloc de la llista, amb només 27 centres, 54 menys que Ciutat Vella. A Sant Martí es concentren cinc dels espais de creació, sis biblioteques i quatre auditoris.

El segueixen en nombre d'equipaments Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, amb 24 i 22 centres respectivament i tancant el rànquing: Sant Andreu, amb 17; Horta-Guinardó, amb 16; Nou Barris, amb 12, i els 10 de les Corts.

Berta Sureda, la comissionada de Cultura, ha reiterat que la intenció de l'Ajuntament que presideix Ada Colau és no construir nous equipaments a la ciutat, deixant en l'aire projectes com el de l'Esplanada dels Museus que va impulsar l'anterior consistori. Colau i el seu equip vol que en aquesta legislatura s'alleugereixi la penosa situació econòmica en què estan immersos la majoria dels centres. No obstant això, la ràtio dels equipaments a Barcelona és molt baixa si la comparem amb el total de Catalunya: a la capital viuen 1,6 milions de persones, així que cadascun dels 303 centres correspon a 5.288 barcelonins. A Catalunya, per contra, són 7,3 milions que disposen de 3.554 centres; la ràtio és molt inferior: 2.079 catalans per cadascun.