Selecciona Edició
Connecta’t

L’artista d’un altre món contra l’alcalde

Edith Schaar s’enfronta a l’Ajuntament de la Floresta per revocar la donació de la seva casa museu

L'artista Edith Schaar, a la seva casa de la Floresta.
L'artista Edith Schaar, a la seva casa de la Floresta.

Edith Schaar és una artista d'un altre món. Nascuda el 1926 a la part polonesa de Pomerània, Schaar és una alemanya que fa 26 anys que resideix a la Floresta, municipi de 164 habitants de les Garrigues. Crea peces d'art inspirades en una relació mística amb la naturalesa. Quan se li pregunta pels seus actuals problemes burocràtics, ella respon amb reflexions sobre les habilitats tèxtils dels indis de l'Amazones, maneres de fer compostatge o l'ús dels pesticides per part dels pagesos de la zona. Gairebé no parla cap altre idioma que no sigui l'alemany. El seu millor amic al poble és l'Emil, un romanès, veí i membre de l'associació que s'ha creat entorn d'ella, el Laberint Blau. Schaar viu penjada en una altra dimensió i ara n'ha baixat per enfrontar-se a l'alcalde.

Schaar i el seu fill Werner –en té tres; dos viuen a Alemanya i n'hi ha un del qual no se'n sap res– van firmar el 2007 la donació de la casa d'ella a l'Ajuntament. La casa ha de convertir-se en un museu i residència per a artistes quan ella mori. L'única condició no escrita per a la donació, segons Schaar, és que el consistori havia de cuidar-la en vida. Schaar assegura que aquesta part del pacte no s'ha complert. Amics i familiars ho corroboren. El seu estimat jardí està deixat de la mà de Déu. L'interior de la casa evoluciona en un perfecte desordre. Schaar vol recuperar la propietat de la casa i per això ha demandat l'Ajuntament.

Edith Schaar és el paradigma d’un món prehippy que va sorgir de la generació de joves que van sobreviure a la II Guerra Mundial

Schaar ofereix als visitants unes galetes cuinades per ella que es desfan només tocar-les. Damunt la taula té el darrer llibre que ha escrit, Prähistorisches Weben, un manual sobre com elaborar la teva roba a partir de tècniques prehistòriques, experiència apresa per ella durant els quatre anys que va viure al Brasil. A tocar d'on s'asseu té una capsa que li acaben de portar de Correus: són unes mostres de compostatge que li ha enviat una familiar des d'Alemanya, de fulles de roure i de xicoia. Schaar està acompanyada d'una amiga, també alemanya, que la visita des d'Alacant. Totes dues m'il·lustren sobre la biodinàmica i el seu teoritzador, el filòsof i esoterista Rudolf Steiner. El jardí –el Laberint Blau– està dissenyat a partir de les idees de la biodinàmica i de les figures geomètriques del matemàtic medieval Fibonacci.

Schaar és el paradigma d'un món prehippy sorgit de la generació de joves que van sobreviure a la II Guerra Mundial. Farts de la violència de la civilització, Schaar va seguir les passes de referents com Joseph Beuys i es va refugiar en la naturalesa i en el primitiu. Un dels seus amics d'aleshores va ser l'escriptor Günter Grass. Schaar va tenir mestres de prestigi com Willi Baumeister o Friedrich Karl Gotsch. El 1989 es va mudar a la Floresta seguint la crida d'un altre apòstol, l'historiador Diether Rudloff, que s'havia instal·lat al poble per restaurar el castell del poble. Rudloff i els seus hereus van donar el castell a l'Ajuntament. Avui serveix de sala d'actes i les dependències de Rudloff són una casa rural gestionada pel consistori.

El castell dels alemanys

La colònia alemanya va desaparèixer, excepte Schaar, que s'hi va quedar allunyada dels seus però amb un entorn que li servia com a inspiració. Al catàleg de la seva obra publicat el 2011 per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Schaar confessa: “Ho deixava tot de banda, i no només em buidava, sinó que m'alliberava de les circumstàncies exteriors. Primer feia art i després complia les meves obligacions”. Les seves pintures són un retrat de l'espiritualitat més essencial de l'ésser humà. Els darrers anys s'ha centrat en el tapís, pintats amb tints naturals elaborats per ella. Bona part dels tapissos han estat cedits al Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat. L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida ha acollit els tapissos de Schaar inspirats en la recerca del sistema nerviós de Ramón y Cajal. Altres obres de Schaar han estat donades i comprades a Alemanya, sense interès pecuniari, seguint el lema que “és més important l'ombra de l'arbre del meu jardí que tots els meus estalvis”.

Fins ara Schaar estava capficada en com canviar l'ecologia local i en la limitada difusió de les seves obres –“el meu art és difícil d'entendre”–; ara ha hagut de tocar de peus a terra per enfrontar-se a Jaume Setó, alcalde de la Floresta des de fa vint anys. L'advocat de Schaar considera que pel desconeixement del castellà i del català d'ella i del seu fill, la donació no s'hauria d'haver firmat sense l'assistència d'un intèrpret. Schaar està nerviosa, la situació no li fa el pes; ella assegura que van pactar amb Setó que l'Ajuntament cuidaria d'ella. Setó diu que encara no ha rebut la notificació de la demanda. Confirma que la donació no incloïa cap clàusula de tenir cura d'ella i de la casa. Tot i això, explica l'alcalde, van enviar uns jardiners fa sis anys i ella els va despatxar “perquè no arreglaven el jardí com ella volia”. Setó afegeix que van acordar amb el Consell Comarcal que una assistenta anés a cuidar-la, però Schaar no en va voler saber res. L'artista insisteix que mai s'ha fet res per atendre-la. Setó també recorda que, a petició de Schaar, se li va cedir un espai municipal perquè el fes servir de taller i galeria, però ella el va rebutjar perquè no tenia calefacció, segons l'alcalde.

L'alcalde vol la casa

Setó reafirma la voluntat de l'Ajuntament de mantenir la casa sota titularitat municipal, entre d'altres coses “perquè hi ha unes despeses de les quals ens hem hagut de fer càrrec”, sense especificar-ne l'origen. “Nosaltres volem que la casa sigui un museu i taller de l'Edith, però, esclar, si ens deixa sense obres, no sé què en farem d'ella”, afegeix Setó.

Setó creu que darrere el canvi de parer de Schaar hi ha Jannik Büddig, el seu nebot. Büddig és un jove director de cinema que està rodant un documental sobre Schaar. El vol tenir llest per al 90è aniversari de la seva tieta-àvia. El primer cop que es van conèixer va ser a Lübeck, en una reunió familiar per al 80è aniversari de Schaar. Des de fa dos anys la visita regularment per filmar el documental i interessar-se per la seva salut i patrimoni. Büddig va conèixer l'alcalde aquest novembre. El va veure distant i no van parlar del problema de cuidar Schaar. Un dels protagonistes del documental serà un noi de 14 anys de la Floresta que ha après tècniques artístiques al Laberint Blau. És l'últim deixeble de Schaar, una d'aquelles persones que, explica, l'han fet arrelar en aquesta terra aspra de les Garrigues.