Manresa: “Vull que el ciutadà retrobi la complicitat amb la televisió pública”

El periodista Andreu Manresa (Felanitx, 1955) ha estat nomenat avui pel Parlament balear nou director general de la Radiotelevisió de les Illes Balears, IB3. En la darrera legislatura del PP, IB3 ha tingut tres directors generals amb vinculacions amb el partit del Govern. Ara hi arriba un professional de la informació que ha estat, entre altres dedicacions, director de RNE a Catalunya i Balears, ha treballat per a diaris balears i ha estat, els darrers 25 anys, redactor d’EL PAÍS, on ha portat la corresponsalia de les Balears. Manresa arriba a una televisió on, com ell mateix recorda, ha estat vetat pel braç polític del PP que hi manava. La seva prioritat: “Que la televisió s’assembli a la seva societat, que sigui una finestra per veure el món i un espill per mirar-s’hi”. Manresa, diu, vol que “el ciutadà retrobi la complicitat amb la seva televisió pública, una televisió independent, sense compromisos polítics”. “Una part de la població l’havia abandonada pel seu to oficialista, de vegades un veritable No-Do polític, i un perfil de programació basat centralment en un folklorisme, una rusticitat populista i en una mala imitació de formats comercials”. 

Com a director general haurà de gestionar el mitjà en una situació de crisi, “amb un terç dels pressupost que hi ha hagut en determinats moments. L’actual, concretament, és de 28,6 milions d’euros”. Manresa considera que l’externalització del mitjà és excessiva. “La producció d'informatius, per exemple, està externalitzada. Hem d’intentar internalitzar la redacció. Serà difícil, però poc a poc ho intentarem”.

Una part de la població havia abandonat IB3 pel seu to oficialista, de vegades un veritable No-Do polític

El 80% de la producció audiovisual balear, explica, es dedica al subministrament d’IB3. “Crec que, sense abandonar aquest paper central, la radiotelevisió pública ha de ser un soci del sector, un partner de referència, per treballar en l’apertura de mercats per aquesta indústria”. 

Sobre la política lingüística de l’emissora, Manresa vol recuperar el català com a idioma predominant. “No té sentit, com es feia darrerament, que els films s’emetin doblats en castellà quan hi ha disponible, per exemple, els doblatges fets a TV3”. D'altra banda, vol evitar el que considera una vulgarització de la llengua estàndard. “Sense hostilitat cap a ningú. Cadascú que parli com vulgui però el llenguatge dels informatius, per exemple, serà l’estàndard, amb les veus, accents i matisos dialectals tan rics d'arreu de les illes. El PP va afavorir artificialment el parlar salat perquè, deia, no volia que la televisió balear parlés com Barcelona”. IB3 farà complir el llibre d'estil de la Universitat de les Illes Balears i deixarà de salar als informatius. [El llibre d’estil de la UIB diu literalment: “En el parlar de les Balears sempre hi ha hagut dues sèries d’articles: l’article literari i l’article salat. En llenguatge escrit i en llenguatge oral formals, a les Illes Balears sempre s’ha d’utilitzar l’article literari. Per tant, en totes les situacions comunicatives formals no espontànies com informatius, reportatges, publicitat, etc., sempre s’ha d’usar l’article estàndard (el, la, els, les), que és el que la tradició pròpia ha triat des del segle XIII fins avui. En llenguatge escrit formal sempre s’ha utilitzat l’article literari”]. 

El Govern balear ja ha decidit recuperar la recepció dels canals 33 i 3/24 de TV3 mitjançant la cessió d’unes freqüències del múltiplex de què disposa la radiotelevisió illenca. “Esperem de TV3 que hi hagi un gest de reciprocitat”.

El PP va afavorir artificialment el parlar salat

El nou director general manifesta la voluntat que IB3 recuperi el pols cultural existent a les Illes. “No solament es tracta de prestar atenció a la producció cultural. També, que els creadors tinguin un paper en la creació audiovisual, i hi participin com a tals”. Entrevistes a persones, no únicament polítics, que tinguin coses a dir, programes de debat social i ciutadà que donin veu a diferents col·lectius, incorporar mitjançant els recursos tecnològics existents (Internet, xarxes socials) una audiència, particularment jove, que ha abandonat la pantalla domèstica del televisor... són alguns dels projectes que figuren en el programa inicial de Manresa.

“Cal lluitar per tenir audiència, però mai al preu de perjudicar la rendibilitat social que ha de tenir una radiotelevisió pública. Hem d’aconseguir que la ciutadania la necessiti”. Per aconseguir-ho, diu, treballarà perquè no sigui una televisió solament de Palma o de Mallorca, “no ha d’oblidar les altres illes”. Perquè la gent tingui ganes de veure i escoltar IB3 “ha de documentar la realitat i contrastar les visions amb totes les veus possibles. Això ara no es feia”.