Selecciona Edició
Connecta’t

França i el vot de la por

Només un front republicà pararà els peus al partit de Marine Le Pen

Simpatitzants del Front Nacional reunits a Henin-Beaumont (nord de França), durant l'anunci dels bons resultats del seu partit en les eleccions regionals.
Simpatitzants del Front Nacional reunits a Henin-Beaumont (nord de França), durant l'anunci dels bons resultats del seu partit en les eleccions regionals. REUTERS

L'èxit del Front Nacional en la primera volta de les eleccions regionals franceses augura temps d'autoritarisme, sobiranisme, antieuropeisme i xenofòbia al cor d'Europa. No tant per la importància del poder de les regions –molt inferior al de les autonomies espanyoles– com pel fet que cada pas confirma l'atracció d'altres partits cap als temes de la ultradreta, ja sigui en el terreny de la inseguretat, de l'excés d'immigrants o de la por de la globalització.

La ultradreta encarnada ara per Marine Le Pen –i abans pel seu pare– ha construït una oferta basada en la necessitat de protegir les masses populars dels temors que les acovardeixen, des de la por de quedar-se sense protecció social fins a la inseguretat. Aquest discurs gairebé no ha estat contrarestat per la dreta, dirigida per Nicolas Sarkozy, ni pels socialistes, instal·lats en el poder estatal i a punt de ser desallotjats de la majoria de les regions.

El viratge ideològic va començar fa molts anys, però l'emoció provocada pels atemptats gihadistes a París ha estat aprofitada pel Front Nacional per construir-se un bulevard, barrejant la crisi migratòria actual, la presència a França de la comunitat musulmana més nombrosa d'Europa i les amenaces terroristes. Haver declarat el seu país “en guerra” contra l'Estat Islàmic ha refet la popularitat de François Hollande, sense que s'hagi traduït en bons resultats electorals per als socialistes.

A més, cal afegir-hi el relatiu fracàs econòmic del país, que viu de forma dramàtica una taxa d'atur per sobre del 10% i alimenta la campanya ultradretana de la còlera del poble “contra les elits” –que recorda el discurs ja abandonat per Podem del poble “contra la casta”–, en aquest cas amb el suport del vot de joves mal integrats.

Sarkozy i Hollande apareixen avui en situació compromesa per aconseguir un nou mandat presidencial el 2017. A Le Pen només li queda llançar-se a l'assalt de la prefectura de l'Estat, d'aquí a una mica més d'un any. Tret que es creï un front republicà capaç de parar-li els peus.