Espanya, Espainia, España
Reconèixer la pluralitat d'idiomes és útil per preservar un patrimoni compartit
Això no és una columna, és un Manifest: El plurilingüisme no és l'excepció, sinó la regla mundial: hi ha més de 6.000 llengües i prop de 200 Estats. Tots els Estats són multilingües.
Espanya és un d'ells. El 47% de la població viu avui en una comunitat autònoma amb més d'un idioma.
El plurilingüisme reconeix el que hi ha. I aspira que tots els ciutadans el puguin practicar.
Desenvolupar-lo serveix perquè milions de ciutadans se sentin reconeguts amb les seves especificitats i els seus drets lingüístics.
Reconèixer la pluralitat d'idiomes és útil per preservar un patrimoni compartit i enforteix el cabal cultural de la nostra societat.
Totes les llengües concerneixen per igual tot el país i tots els ciutadans; totes són assumpte de tots els governs, no només de les comunitats plurilingües.
Cal promulgar una llei orgànica que reguli el plurilingüisme a Espanya: el dret d'ús dels diferents idiomes hispànics per part dels ciutadans; la seva utilització per les altes institucions, com la Prefectura de l'Estat, el Parlament o el Tribunal Constitucional; l'ús en l'acció exterior.
El valor del plurilingüisme ha de defensar-se també dins de les comunitats autònomes.
Totes les administracions han d'implicar-se en això, també en els aspectes pressupostaris.
Aquests principis haurien d'aplicar-se mitjançant consens, i incorporar-se a una futura reforma de la Constitució.
Els semblen interessants aquestes idees? No són una elaboració de qui signa aquest text, encara que les comparteixi al 100%, sinó el resum telegràfic d'Espanya plurilingüe, un text subtitulat Manifest pel reconeixement i el desenvolupament de la pluralitat lingüística d'Espanya, en procés de signatura i proposta als diferents partits davant el 20-D. Ha estat codificat en tres sessions de treball del Seminari Multidisciplinari sobre l'assumpte celebrades a València, Madrid i Barcelona, i impulsat no pels sospitosos habituals sinó per diverses grans fundacions culturals.
Perquè puguem dir Espanya, Espainia o España a gust de cadascú, en els quatre idiomes. Sense problema.
