Jens Stoltenberg: “M’agradaria que Rússia centrés els seus atacs en l’ISIS”

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg (Oslo, 1959), ha tingut una setmana frenètica, que ha inclòs dos dies d'intenses negociacions amb els ministres d'Exteriors aliats a Brussel·les. Té enguixada la mà esquerra perquè es va ferir mentre corria a Noruega fa uns dies. Ho porta amb una actitud sòbria que també aplica als conflictes que envolten l'Aliança.

Pregunta. Ens enfrontem a una guerra a Síria i a una guerra contra el terrorisme a Europa. Per què no hi té l'OTAN una participació més directa?

Resposta. Tots els aliats de l'OTAN participen en la coalició contra l'Estat Islàmic, i l'Aliança té un paper fonamental en la lluita contra el terrorisme. L'OTAN ha d'estar disposada a desplegar tropes, sens dubte. Però també és molt important contribuir a l'estabilitat sense necessitat d'arribar a això.

P. Però en tot això no es veu la bandera de l'OTAN. Després dels atemptats de París, el president Hollande va demanar solidaritat a la UE, no a l'OTAN. Per què?

R. L'important és que tots els membres de l'OTAN estan lluitant contra el terrorisme de diferents formes. A l'Afganistan es desenvolupa una operació de l'OTAN. A Jordània, Tunísia i l'Iraq, es desenvolupen capacitats de defensa. A Turquia, tenim desplegats els [míssils] Patriot. Forma part de la flexibilitat que tenim en la lluita contra l'ISIS.

P. Les amenaces actuals contra la seguretat són encara més grans que el 2011, quan la intervenció a Líbia, i l'OTAN sí que hi va participar llavors. Què ha canviat?

R. L'OTAN hi està participant. Amb desenvolupament de capacitats i entrenament a Jordània, l'Iraq i Tunísia. A Turquia augmentarem el desplegament. I mantindrem la nostra presència a l'Afganistan. A Líbia estem preparats per ajudar qualsevol nou Govern que ens ho sol·liciti. No estic parlant d'una altra gran operació militar, que tampoc em sembla recomanable. Però si hi ha un Govern d'unitat, l'ajudaríem.

P. Fa l'efecte que les declaracions de solidaritat amb Turquia després de l'incident estaven plenes de reserves. Turquia és un soci difícil?

R. Turquia es troba en una situació molt difícil, limítrofa amb l'Iraq i Síria. Tots els països tenen dret a defensar i protegir la seva integritat territorial, inclòs el seu espai aeri. Ja abans de l'abatiment de l'avió rus, teníem presència militar a Turquia i a la frontera amb Síria. I abans de Nadal decidirem les mesures concretes per garantir la seva seguretat. L'OTAN seguirà present a Turquia.

Hem de col·laborar amb Moscou. Mai hem pretès aïllar-los Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN

P. Abatre l'avió rus va estar bé?

R. L'important és com tranquil·litzar la situació i com desenvolupar mecanismes per evitar incidents similars. Aquesta setmana hem parlat amb els ministres per millorar les línies militars de comunicació, els procediments, els mecanismes per rebaixar la tensió, etcètera. Estem veient una considerable acumulació de tropes russes des del nord fins al Mediterrani. La idea és que, si es produeixen incidents, no es descontrolin.

P. No tem represàlies de Rússia contra Turquia?

R. Rússia ha deixat clar que no està buscant un conflicte militar amb Turquia.

P. Què li sembla la proposta francesa d'una coalició contra l'ISIS que inclogui Rússia?

R. M'agradaria que Rússia tingués un paper més constructiu en la lluita contra l'ISIS i concentrés els seus atacs aeris en aquest objectiu. Fins ara han bombardejat altres grups i el seu interès és sobretot recolzar Al-Assad.

P. Acusa Rússia de bombardejar altres grups i Rússia acusa Occident de no atacar les instal·lacions petrolíferes de l'ISIS.

R. La coalició està lluitant contra l'ISIS per mitjans militars i intenta eliminar les fonts de finançament. Hem atacat jaciments, refineries...

P. Què en pensa de l'acusació de Rússia que Turquia està ajudant l'ISIS a exportar petroli?

R. El Govern turc ha rebutjat amb fermesa aquestes acusacions. També s'ha compromès a vigilar millor les fronteres i combatre el contraban.

P. Molts experts diuen que els bombardejos aeris no resoldran el problema.

R. Ningú diu que els bombardejos per si sols resolguin el problema, però és important fer-los per impedir que l'ISIS avanci. Hem de fer moltes més coses, i aquest és el propòsit tant de la coalició com de l'OTAN. A part de la lluita militar i de tallar el finançament, cal fer una tasca política. Sóc un ferm partidari de fer més esforços per trobar una solució política. I hem de contrarestar la propaganda de l'ISIS, hem de defensar els nostres valors.

P. Això significa també una intervenció terrestre?

R. No està previst portar sobre el terreny forces de combat substancials de la coalició ni de l'OTAN, però els Estats Units compten amb un nombre limitat de forces especials i el nostre objectiu és ajudar a desenvolupar una capacitat militar local. No és fàcil, però és l'única alternativa. Ha d'haver-hi tropes sobre el terreny, però no tropes de l'OTAN, sinó locals. I vull transmetre un missatge important: aquesta no és una guerra entre Occident i el món musulmà, sinó contra l'extremisme i el terrorisme. Els musulmans estan en primera línia d'aquesta guerra.

P. En la lluita contra el terrorisme fa falta comptar amb Rússia. Significa això més flexibilitat en altres assumptes com Ucraïna?

R. No canviarem Síria per Ucraïna ni viceversa. Rússia és un país amb el qual hem de col·laborar, sobretot en l'esforç per donar una solució política a aquests conflictes. Mai hem pretès aïllar Rússia.

P. Invitar Montenegro a incorporar-se a l'Aliança va enviar un missatge poc encertat?

R. Montenegro no té res a veure amb Rússia. Té dret a escollir el seu propi camí. La idea que existeixen esferes d'influència pertany al vell ordre mundial.

Traducció de María Luisa Rodríguez Tapia.