La teràpia gènica s’incorpora a l’arsenal contra el càncer
La manipulació de l’ADN aconsegueix controlar casos de mieloma múltiple en un primer assaig
La teràpia gènica s'incorpora als tractaments per a càncers i altres malalties de la sang. És la primera aposta del congrés de la Societat Americana d'Hematoncologia (ASH) que dissabte va començar a Orlando (Florida). La idea de manipular gens i introduir les cèl·lules canviades en els pacients és antiga, “de mitjans dels vuitanta”, com va dir George Daley, de l'Hospital Infantil de Boston, però les complicacions sorgides (van ser famosos els casos de leucèmia en nens amb una immunodeficiència greu, els anomenats nens bombolla, el 2003) han retardat la seva arribada a la pràctica clínica.
Dels assajos presentats a la primera sessió del congrés, al qual EL PAÍS acudeix convidat per Janssen, destaca el de James Kochenderfer, del Centre per la Investigació en Càncer dels Instituts Nacionals de Salut dels EUA (el Ministeri de Sanitat del país). En aquest treball, encara en les seves primeres fases, es va tractar 12 pacients amb mieloma múltiple, que és la segona de les neoplàsies hematològiques en incidència (més de 120.000 casos al món cada l'any), i la primera en mortalitat, amb una supervivència que no passa del 10% o el 15%. Dels voluntaris, un fa més de tres mesos que no recau. La teràpia gènica, en aquest cas, modifica els limfòcits C extrets del mateix pacient perquè generi un bloquejant (una proteïna anomenada CAR) d'un receptor clau en la recidiva del mieloma, el BCMA.
L'avantatge d'aquest assaig és que la proteïna BCMA només es manifesta en cèl·lules plasmàtiques i limfòcits B, que són els implicats en el mieloma, així que bloquejar-la és segur per al pacient ja que no s'interfereix en els processos en altres òrgans, va dir Kochenderfer.
El mateix investigador va presentar dades d'altres assajos amb la mateixa base, com un a 20 pacients que havien recaigut després d'un trasplantament de medul·la per tractar quatre malalties hematològiques diferents. En els casos de leucèmia limfocítica aguda, quatre dels cinc van aconseguir aturar la malaltia, tot i que dos van recaure després. En els cinc de leucèmia limfocítica crònica, tres van aconseguir eliminar (totalment o parcialment) o aturar la malaltia. Els que van aconseguir una remissió total (el més semblant a una curació) o parcial ja fa tres i un any i mig que fan seguiment, respectivament; en els de limfoma de cèl·lula de mantell, quatre van aconseguir controls totals o parcials de la malaltia; en els de limfoma difús de cèl·lula B grans, ho van aconseguir quatre.
Cèl·lules mare amb infinites filles
L'hematoncologia està, en aquests moments, al capdavant de l'ús d'innovacions. La primera immunoteràpia aprovada (fàrmacs perquè siguin les defenses del pacient les que combatin el càncer) va ser per al mieloma múltiple, el bortezomib. El mateix pot dir-se ara de la teràpia gènica –una idea antiga que, fins ara, ha tingut molt pocs resultats pràctics– i de les cèl·lules mare. El congrés de la Societat Americana d'Hematoncologia (ASH) ha mostrat també millores en aquest sentit. Per exemple, Mortimer Poncz, de la Universitat de Pennsilvània, ha presentat avenços per obtenir plaquetes a partir d'aquest material biològic, en teoria inesgotable. Amb això es deixaria de dependre de les donacions de sang.
Una altra aproximació que combina cèl·lules mare i manipulació genètica va ser exposada per David Russell, de la Universitat de Washington. En aquest cas es tracta de manipular les cèl·lules hematopoètiques (les mare de la sang) que s'implanten mitjançant trasplantament de medul·la o cordó umbilical perquè no expressin unes proteïnes, les HLA, que formen una espècie d'identificador cel·lular, únic per a cada persona, i són les claus del rebuig. Si s'aconseguissin unes cèl·lules sense aquest senyal, seria com el grup sanguini O-, un donant universal.
La teràpia gènica, en aquests 20 casos, era similar a l'aplicada en el cas del mieloma, però es va provar en major varietat de malalties perquè es tractava, en tots els casos, de prevenir un efecte advers molt perillós: l'anomenada reacció empelt contra hoste després del trasplantament, que es deu al fet que quan un pacient rep cèl·lules mare de medul·la o cordó umbilical per regenerar el seu sistema generador de sang, l'hematopoètic, de vegades són les noves cèl·lules, més robustes, les que ataquen les pròpies del malalt, que han estat afeblides per la quimioteràpia preparatòria.
La idea d'introduir cèl·lules modificades genèticament també s'està assajant en altres malalties de la sang que no són càncers. Per exemple, un estudi presentat per Mark Walters, de l'Hospital Infantil Benioff d'Oakland (Califòrnia), demostra que es pot introduir en els pacients un gen que produeix hemoglobina, amb la qual cosa es va evitar o va reduir que rebessin successives transfusions per compensar la falta d'hemoglobina deguda al defecte genètic que presentaven. El mateix passa amb diversos tipus d'immunodeficiència (síndrome de Wiskott-Aldridge, la immunodeficiència combinada greu lligada al cromosoma X o SCID-X). Aquesta última és un avenç important: els afectats són precisament els coneguts com a nens bombolla, i va ser el fracàs en el primer intent de tractar-los el que va frenar el desenvolupament de les teràpies gèniques.
