_
_
_
_
_
CORRUPCIÓ POLÍTICA

El jutge pregunta al fiscal si empresona Jordi Pujol fill

Fins ara, la investigació del 'cas Pujol' estava dividida entre l'Audiència Nacional i un jutjat de Barcelona

Jesús García Bueno
Jordi Pujol Ferrusola, durant la seva compareixença parlamentària.
Jordi Pujol Ferrusola, durant la seva compareixença parlamentària.Albert Garcia

L'Audiència Nacional ha preguntat a la Fiscalia Anticorrupció si ha de citar a declarar de nou com a imputat al fill gran de l'expresident català Jordi Pujol Ferrusola, i fins i tot imposar-li mesures cautelars com l'ingrés a la presó. El jutge instructor del cas Pujol, José de la Mata, ha adoptat la decisió a petició d'Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), que exerceix l'acusació popular. UPyD va defensar la necessitat d'imposar mesures contra el primogènit per “evitar que destrueixi proves o amagui els seus béns”.

Fins ara, la investigació del cas Pujol estava dividida entre l'Audiència Nacional i un jutjat de Barcelona, que indagava l'origen de la fortuna familiar oculta a Andorra arran de la confessió de l'expresident (juliol de 2014). La setmana passada, la jutgessa es va inhibir en favor de De la Mata en considerar que les dues causes “guarden una estreta relació entre si”. El fill gran està imputat en les dues i pels mateixos delictes. En el procediment de Barcelona també ho estan els seus pares –l'expresident català Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola– i tres dels seus germans (Marta, Mireia i Pere).

Amb tota la instrucció ja a les seves mans, De la Mata ha demanat a la fiscalia que es pronunciï sobre si considera necessari tornar a citar Pujol fill perquè declari, de nou, davant l'Audiència Nacional. A la seva primera declaració, va explicar que va cobrar milions en diferents assessories a empresaris. A Barcelona, per la seva banda, va detallar que els diners ocults a Andorra procedia d'un llegat que el seu avi, Florenci Pujol, va deixar a la seva mare i als seus germans.

Recaptador de mordidas

Els investigadors descarten aquesta hipòtesi i creuen que els diners procedeixen, en realitat, del cobrament de comissions il·legals a canvi de l'adjudicació d'obra pública. El primogènit hauria actuat com el recaptador d'aquestes suposades mordidas, que després repartia entre la família. La fiscalia retreu als Pujol que no han aportat cap document que avali la realitat del llegat, però la família al·lega que, precisament per la naturalesa opaca d'aquests fons –unes làmines financeres– i a causa del temps transcorregut (Florenci Pujol va morir el 1980) no disposen de papers que ho acreditin. La investigació també atribueix a l'expresident de la Generalitat la titularitat “a l'ombra” d'un dels comptes a Andorra, fet que la família nega.

En la seva resolució, el jutge De la Mata demana a la fiscalia que l'informi sobre si ha de citar-lo de nou “a fi de resoldre sobre la necessitat d'adopció de mesures cautelars de caràcter personal”. La posició que adopti Anticorrupció pot no ser adoptada pel jutge, que no obstant això ha fet el pas després d'una petició d'UPyD en aquest sentit. El 19 de novembre passat, el partit va demanar al jutge que enviés Pujol a la presó o adoptés alguna mesura cautelar contra ell, com la retirada del passaport i la prohibició d'abandonar el territori nacional. UPyD creu que existeix risc de fugida i de destrucció de proves, dos dels motius que justifiquen l'ingrés a la presó provisional d'un imputat.

Malgrat que ja va declarar al jutjat de Barcelona com a imputat –i que, després de l'acumulació de la causa, manté aquesta condició–, l'expresident català podria haver de declarar davant l'Audiència Nacional. La fiscalia, ara com ara, no ha realitzat cap petició sobre aquest tema. A la seva primera declaració, Pujol es va desmarcar del llegat del seu pare Florenci i va assegurar que només pretenia crear una “guardiola” perquè la seva família tingués el futur assegurat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_