Selecciona Edició
Connecta’t

Escàndol silenciós

La majoria dels espanyols residents a l'exterior no podran votar el 20-D

Mariano Rajoy, president del Govern.
Mariano Rajoy, president del Govern. EFE

Una reforma electoral adoptada al final del mandat de José Luis Rodríguez Zapatero va provocar la caiguda dràstica de la participació d'espanyols residents a l'exterior el dia de les eleccions generals del 2011. Tampoc cal esperar millores substancials per a les del 20 de desembre, perquè l'error comès en el seu moment s'ha mantingut durant el mandat de Mariano Rajoy. En les pròximes generals es quedaran sense votar una gran majoria dels 1,8 milions d'espanyols residents fora del territori nacional.

Hi ha dades molt eloqüents. Si en les eleccions generals del 2008 havia exercit el seu dret al vot el 31,8% dels que es trobaven fora, després del canvi de procediment aquesta participació va caure fins al 4,9% el 2011 (i fins a l'1,9% en les europees de l'any passat). Hi havia motius per preocupar-se'n. No obstant això, totes les protestes dels afectats van quedar oblidades.

Les raons per les quals es va limitar el vot des de l'exterior tenen a veure amb tot un seguit de problemes per fraus –reals o suposats– observats en l'exercici d'aquest sufragi. Quan un partit creia que havia aconseguit un determinat escó i al final el perdia després del recompte del vot emigrat, llançava amb freqüència la sospita d'un engany. El PP i el PSOE es van posar d'acord i van eliminar aquesta font d'eventuals problemes, canviant dràsticament el procediment, que ara obliga a demanar el vot pregat als consolats i a complir una sèrie de tràmits. Els terminis no afavoreixen –abans tampoc– la participació electoral dels que es troben a fora.

Els partits han admès el fracàs de la reforma i han mostrat un aparent interès per modificar-la, però la legislatura ha passat sense la més mínima preocupació real per efectuar-hi canvis. Això és un escàndol del qual es parla massa poc. Els espanyols no poden ser privats d'exercir el dret al vot. És evident que han d'adoptar-se els filtres legals necessaris per evitar fraus, però no al preu d'acumular obstacles perquè gairebé dos milions de persones desisteixin de votar, encara que vulguin fer-ho. Això seria com limitar dràsticament la circulació d'automòbils, trens i avions per assegurar que no torni a produir-se un altre accident.

Els parlamentaris que resultin triats el 20-D hauran d'ocupar-se d'aquest assumpte. Ha d'haver-hi alguna manera de facilitar el vot dels que no poden estar presents al col·legi electoral que els correspongui, o que resideixen durant un llarg temps fora d'Espanya, en l'època del gran desenvolupament d'Internet. Per què es pot presentar telemàticament un document tan confidencial com la declaració d'impostos, però no votar?

Els càlculs partidistes són els que en dificulten la reforma. Per exemple, la composició del col·lectiu d'espanyols fora del territori nacional és més jove que el dels residents a Espanya, dada que no hauran passat per alt els cervells electorals dels partits amb una base d'edat elevada. No tindria sentit prometre als emigrats el retorn a una Espanya de més oportunitats i començar per mantenir-los aliens, en la pràctica, a l'exercici del vot.