Selecciona Edició
Connecta’t

Brussel·les insta el proper Govern a aprofundir en la reforma laboral

La Comissió reitera que són necessaris més ajustos per complir amb l'objectiu de dèficit

El comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici (esquerra), dialoga amb el ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos.
El comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici (esquerra), dialoga amb el ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos. AFP PHOTO

Brussel·les entra en campanya. La Comissió Europea donarà a conèixer aquesta setmana l'examen a Espanya després del rescat bancari. Rajoy aprova: el 70% de l'informe és positiu, però el 30% restant és ple desafiaments. Brussel·les reitera que el proper Govern haurà de fer més ajustos per complir el dèficit. Reclama una pas més en la reforma laboral per reduir la dualitat entre feines fixes i temporals. I critica l'efectivitat de moltes de les mesures relacionades amb l'ocupació. Brussel·les apunta que la crisi, més enllà de la recuperació del PIB, serà llarga: l'empatx de deute segueix aquí i fa que Espanya sigui “vulnerable a xocsexterns”. “La gran banca està significament exposada a les turbulències, especialment a Llatinoamèrica”, diu l'informe.

Ningú no havia imaginat mai que la Unió Monetària estaria dividida entre creditors permanents i deutors eterns”, va dir el cap del BCE, Mario Draghi, després de la tempesta que es endur Espanya a mitjan 2012, quan Mariano Rajoy acabada d’arribar al Govern espanyol. Dos anys i mig després de demanar un rescat de gairebé 40.000 milions, Espanya segueix sent un d'aquests “deutors eterns”, a qui els creditors examinen amb lupa cada sis mesos. Les institucions europees van viatjar a Madrid a l'octubre per aquest motiu: Brussel·les presenta aquesta setmana l’informe de vigilància postprograma d'Espanya, al qual ha tingut accés EL PAÍS, i que en plena campanya ofereix un compendi suculent i relativament breu –44 pàgines– dels punts clars i foscos de l'economia espanyola.

Es tracta de l'últim informe europeu de la legislatura, i, per tant, pot llegir-se com una espècie d'avaluació a la gestió de Rajoy i és un exercici de prospectiva del que es trobarà el proper president del Govern espanyol. En resum, “la recuperació s'enforteix”, diu el text. “Però els desequilibris són significatius”, afegeix a continuació. L'adversativa és l'estructura preferida de Brussel·les: Espanya rep felicitacions per la seva reactivació, per la millora de la banca i per les reformes, seguides invariablement d’un formidable però que mostra clarament les debilitats. L'aprovat és general, de vegades amb nota. I alhora els riscos hi són tan presents que enfosqueixen la visió de conjunt, amb Brussel·les demanant esforços addicionals al mercat laboral –quan molts dels partits anuncien canvis en aquest afer en l’altra direcció–, en la digestió del deute i amb un ull posat en la banca, que ha fet els deures però té desafiaments davant. La crisi, en fi, encara serà llarga.

Completar les reformes. L'informe aplaudeix les últimes reformes, però considera que Espanya ha aixecat el peu de l'accelerador: la dels serveis professionals “no s'ha adoptat”, i la “sobreregulació” de les autonomies posa en perill “la unitat de mercat” sense que Espanya hagi fet grans avenços. Les crítiques més importants arriben per l’àmbit laboral. L'ocupació millora, però l'atur segueix en el 21%, amb xifres molt altes tant en el de llarga durada com en el juvenil. La temporalitat, entorn del 25%, és de les més altes de l’OCDE: Brussel·les reclama completar la normativa actual per “reduir la segmentació” entre contractes fixos i temporals, que “arrisca els guanys de productivitat i afecta negativament les condicions de treball”, amb un augment evident de la desigualtat. Aplaudeix la moderació salarial, encara que critica la lentitud en la descentralització dels convenis. I deixa anar un dard demolidor sobre algunes de les mesures aprovades: fracassa l'exempció de 500 euros que va substituir la tarifa plana a la Seguretat Social, i fracassa la garantia juvenil patrocinada per la UE (86.000 peticions entre un milió de beneficiaris potencials).

A Espanya hi ha hagut més de 50 reformes laborals des del 1980, en diverses gradacions però sempre en la mateixa direcció. La recepta de Brussel·les era, és i serà aprofundir per aquí.

Recuperació per factors externs i risc pel deute. El PIB s’ha accelerat el 2015; Brussel·les ho atribueix a la millora en l'ocupació arran de les reformes laborals i a factors externs, des de les mesures del BCE fins a la caiguda del petroli. Els desafiaments segueixen aquí: empreses i famílies s'han desendeutat, però el deute privat segueix en el 178% del PIB (40 punts per sota del 2010), i el deute públic ha compensat amb escreix aquesta caiguda: la posició neta d'inversió internacional s'ha deteriorat; Espanya és “vulnerable a xocsexterns”. “En termes ajustats, la balança corrent (exportacions menys importacions) és deficitària”, diu l'informe, cosa que contribueix a l’esmentada vulnerabilitat si hi ha sacsejades. Però els veritables problemes estan en els comptes públics: Espanya ha fet ajustos però el deute segueix creixent i el dèficit “serà el més elevat” d'Europa el 2016. L'esforç fiscal “es queda clarament curt”, diu el text. Dit ras i curt: Brussel·les vol més ajustos, i Rajoy abaixa impostos i promet més rebaixes fiscals, igual que altres partits com Ciutadans. La preocupació en la Comissió és notable respecte a l'herència que rebrà l’Executiu que governi després del 20-D, segons les fonts consultades.

Banca encara feble. L'informe està centrat en la banca, que ha fet avenços enormes en la seva reestructuració i ha aconseguit capitalitzar-se. Però la morositat segueix en l’11%, i Brussel·les dubta de la rendibilitat d'un sector que segueix encongint, contraient el crèdit i subjecte a les exigències d'un entorn de tipus d'interès baixos. La reforma financera s’ha acabat i el rescat és un èxit per aquesta banda, i així i tot hi ha amenaces importants. La crisi dels emergents “pot posar en perill un pilar bàsic dels beneficis”. “Les turbulències, especialment a l’Amèrica Llatina, podria fer malbé la rendibilitat dels grans bancs [Santander i BBVA], significativament exposats”.

Brussel·les reclama també accelerar la privatització de Bankia i BMN. Assenyala “les pressions per eliminar les clàusules terra de les hipoteques”. I posa el dit a la nafra en la Sareb, el banc dolent que es va empassar els actius tòxics de bancs i caixes: segueix en pèrdues i el seu futur planteja dubtes seriosos.

 

MÉS INFORMACIÓ