En espera de Messi

El Barça va cedir el seu primer empat a la Lliga quan faltaven cinc minuts per cantar victòria a Mestalla. Encara que el València roman invicte en el seu estadi des del 30 de novembre de l'any passat, quan en la prolongació va encaixar un gol de Busquets, els blaugrana manaven a la pista i al marcador amb un gol de Luis Suárez; havien generat fins a mitja dotzena d'oportunitats; estaven en ratxa des de la seva derrota a Sevilla —sumaven sis victòries consecutives i havien eliminat per golejada el Villanovense a la Copa—; no rebien res des de la visita de l'Eibar al Camp Nou —525 minuts— i formaven amb la mateixa alineació que va conquistar la Copa d'Europa a Berlín amb l'excepció de Bravo, titular a la Lliga en detriment de Ter Stegen.

La sensació era que si l'equip de Luis Enrique havia après a guanyar els partits sense Messi, el triomf li seria molt més fàcil amb la tornada del 10, fins i tot en un feu irreductible com és el camp del València per més que el club passi per una situació de precarietat de nou solucionada amb Voro, un entrenador tan fiable que només ha perdut un partit sobre vuit, després de substituir de forma interina Pellegrino, Koeman i Nuno.

Falsa impressió del FC Barcelona. El talismà Voro va tenir més efecte al final sobre el partit que la rutina victoriosa del planter comandat per Messi. El 10 no va encertar precisament en l'últim xut a la porteria de Jaume Domènech. A l'argentí li va faltar força, no està encara en la seva millor forma, el seu regateig no té la velocitat de costum i les seves conduccions encara no són explosives, fins i tot es podria dir que ara mateix està un punt per sota de l'exuberant Neymar. Mancant una millor arrencada i més continuïtat, Messi funciona de tota manera com un excel·lent armador del joc, com es va advertir en la passada de gol per a Luis Suárez.

El monopoli del trident

El Barça no en va tenir prou aquesta vegada amb el trident, protagonista de 31 dels 34 gols de l'equip: Neymar: 14; Suárez, 13; i Messi, 4 per un de Vermaelen, Iniesta i Bartra. No hi va haver el gol de Leo en l'últim minut com va passar amb la Reial Societat (4-0). Els davanters es guarneixen de vegades excessivament, sempre pendents de socialitzar el gol, com si fos menester que marquessin tots tres, per evitar falses interpretacions, combatre qualsevol egoisme, reafirmar el seu compromís amb el FC Barcelona.

No hi ha dubtes de tota manera al vestidor sobre el trident i el pla de Luis Enrique. Ahir Piqué va afirmar a Twiter: “Estic convençut que tornarem a guanyar la Lliga. Tinc el mateix sentiment que l'any passat després de jugar al Sánchez Pijuán”. Els barcelonistes es van deixar empatar llavors pel Sevilla un partit que guanyaven 0-2.

La reaparició de Messi, després de dos mesos d'absència i el proper debut d'Arda Turán i Aleix Vidal previst per al gener, són notícies molt esperades pel FC Barcelona. A més plantilla se suposa que millorarà un rendiment que ha estat òptim en l'escassetat per les moltes lesions acumulades i la impossibilitat de fitxar per la sanció de la FIFA. El Barça ha respost fantàsticament bé a un calendari molt exigent que comprenia visites a San Mamés, Calderón, Bernabéu, Sánchez Pizjuán, Balaídos i Mestalla. El dubte és ara si mantindrà la mateixa ambició i exigència en l'abundància després del misto final a València, quan es va dedicar a administrar i gestionar més que a tancar un partit que, d'altra banda, va obrir amb un gol en fora de joc de Suárez minuts després que l'uruguaià es jugués l'expulsió per una trepitjada a Abdennour.

Al Barça, camaleònic per excel·lència, capaç d'adaptar el seu joc al rival i a les circumstàncies sense perdre estil, li va faltar contundència per tancar el partit i posar-se a resguard de qualsevol jugada, bona o dolenta, i tampoc va saber descansar amb la pilota, ser pacient i precís, tenir la pausa que abans trobava amb Xavi.

Les rotacions

El partit va deixar a més un detall sorprenent: Luis Enrique no va fer cap canvi quan es notava el cansament de jugadors com Neymar i Messi. No es donava una situació igual des del 7 de febrer de 1999 quan el Barça de Van Gaal va guanyar l'Extremadura de Rafa Benítez per 1-2, gols de Kluivert i curiosament de Luis Enrique. El tècnic no va recórrer ni a Sandro ni a Munir, golejadors a la Copa contra el Villanovense, circumstància que va reobrir el debat del Camp Nou: Luis Enrique busca per al gener un davanter i la junta només admet una cessió per no complicar el pressupost. L'entrenador, que té molt ben calculats els minuts de cada futbolista, sempre va ser partidari de les rotacions i aspira a descarregar de minuts el trident davant les diferents competicions que afronta el Barça. L'any passat es tractava de canviar fins a trobar el millor equip i ara la qüestió és que el millor equip no es relaxi com a Mestalla.