Selecciona Edició
Connecta’t

Pau Gasol, de l’ànec de Memphis al senyor Collins dels Lakers

Els 1.000 partits i l’èxit del jugador espanyol a la NBA han discorregut en paral·lel a una sèrie d’episodis rocambolescos

Pau Gasol, a Memphis Veure fotogaleria
Pau Gasol, a Memphis.

La irrupció de Pau Gasol a la NBA li va costar 3 milions d'euros més l'IVA. Aquesta va ser la clàusula de rescissió que va haver de negociar per desvincular-se del Barça. El pivot de Sant Boi de Llobregat no hauria començat el recompte dels 1.000 partits a la NBA que acaba de complir amb motiu del duel que Chicago va perdre dissabte davant dels Charlotte –més 115 més en els play-off–, de no haver superat una sèrie d'episodis cadascun més rocambolesc que l'anterior.

La desfilada d’ànecs. El 27 de juny a Nova York, la Marisa, la mare del Pau, recalcava: “A casa, el Pau no és una estrella”. El pivot de Sant Boi feia patent la seva ambició: “No vinc per estar a la banqueta”. Atlanta el va triar en el tercer lloc del draft i el va traspassar a Memphis. Un dia després, a la ciutat de Tennessee, el Pau va ser presentat com a jugador dels Grizzlies a l'Hotel Peabody, famós per la desfilada d'ànecs que, des de fa 90 anys, té lloc a la font situada al seu vestíbul. El Pau, aquell dia, va començar a comprendre que el jugador està al servei dels compromisos socials i mediàtics de la NBA. A la vora del col·lapse, sense gairebé haver dormit, el Pau va saber desmarcar-se de les preguntes que se li van fer en l'anglès de l'Amèrica profunda que encara no entenia. “Aquesta us la respondrà mister Battier”. Era el seu company en el draft, un destacat estudiant de la Universitat de Duke, de qui es deia que arribaria a president dels Estats Units.

Primers viatges. Pau Gasol es va incorporar als Grizzlies només 10 dies després dels atemptats de l'11-S. “Acabava de tornar de Turquia, on vaig guanyar la medalla de plata amb la selecció a l'Europeu. Va ser molt impactant. Al principi no m'ho creia. Aquells fets em van crear un dubte molt raonable respecte al viatge que havia d'emprendre per quedar-me a viure allà”, va explicar a EL PAÍS. Els problemes amb els viatges van afectar la seva família. A finals de setembre es van traslladar els seus pares i els seus germans. No van poder arribar a la seva destinació. Després de nou hores de vol fins a Atlanta i nou hores més d'infructuosa espera a la duana, van ser retornats a Barcelona per un problema en la documentació.

Pau Gasol executa una esmaixada. ampliar foto
Pau Gasol executa una esmaixada. ASSOCIATED PRESS

Bromes i Winnie the Pooh. L'última etapa de Gasol als Grizzlies va ser, lesions a part, la més dura de la seva carrera. Una part del públic del FedEx Forum el va culpar dels fracassos d'un equip al qual ell va portar per primera vegada ala play-off (2004-2006). Un locutor va compondre una malèfica cançó. El titllava de “mercenari”, de defensar “clavat al fang” i es preguntava “qui vol un espanyol ploramiques?”. Després, en el seu primer any amb els Lakers, el van acusar de soft (tou) i el van comparar amb Winnie the Pooh, l'osset que va aparèixer en algunes pel·lícules de Walt Disney. El Pau es va prendre la revenja imposant-se després als més grans pivots de la NBA de l'època: Dwight Howard, Garnett o Tim Duncan.

L’espera el senyor Collins. Un dia de juny del 2007, li van indicar a Pau Gasol que el senyor Collins desitjava veure'l. El Pau estava exercitant-se al gimnàs de l'Hotel Juan Carlos I de Barcelona, quan va aparèixer. Es tractava ni més ni menys que de Kobe Bryant, que s'allotjava a l'hotel amb aquest cognom fals. El que a primera vista va semblar una conversa de pura cortesia va sembrar la llavor d'un dels traspassos més espectaculars a la NBA durant els últims temps, el del Pau als Lakers, on va jugar tres finals i va guanyar dos anells. La història del Pau, ara, als 35 anys, continua als Bulls: 1.000 partits, superant llegendaris com Magic Johnson o Larry Bird, 15 temporades i una competitivitat a prova de bomba.

MÉS INFORMACIÓ