Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Infiltrats a la CUP

De camí cap a la República catalana, segons CDC, és possible una cosa i la seva oposada: es pot desobeir la legalitat sense crear inseguretat jurídica

La CUP està infiltrada per agents del Centre Nacional d'Informació (CNI)? Com si el poliesportiu de Manresa on fa una setmana es va reunir la CUP ocultés tant misteri i espies com el luxós Cliveden House del cas Profumo, des de conspicus cercles convergents s'assegura que aquesta formació radical està plagada d'agents dobles que engegaran en orri el procés. El descobriment ha estat recent. Quan la CUP s'ha negat per segona vegada a investir Artur Mas, s'ha quedat despullada de l'estat de gràcia que l'adornava. Els simpàtics joves d'esquerra independentista que abans s'abraçaven de manera còmplice amb el president de la Generalitat han passat a ser persones inestables emocionalment, radicals anticapitalistes, escassament pactistes… segurament descendents d'aquells murcians de la Torrassa o de les Cases Barates que van donar tants dies de glòria a la Federació Anarquista Ibèrica com maldecaps a la gent d'ordre.

Com és possible que la CUP no s'estovi amb les picades d'ullet a la desobediència que Junts pel Sí va fer amb la famosa i fraternal declaració del Parlament en favor de la independència? En el puzle sobiranista català hi ha peces que no acaben d'encaixar. No es pot aprovar una declaració el 9 de novembre —en la qual assegures que no obeiràs el Tribunal Constitucional— i el dia 27 d'aquest mateix mes presentar al·legacions davant la criticada instància amb l'argument que el text era una broma. Aquesta manera de procedir no permet superar l'examen d'ingrés a la categoria d'antisistema. No es pot passar de titllar el TC de tribunal “deslegitimat i sense competència” a implorar-li l'aval, amb l'argument que la declaració parlamentària expressa només “una voluntat, aspiració o desig”, i manca d'efectes jurídics. Algú ha perdut els papers.

Queda per viure pròximament un altre episodi de doble lectura: el pla de xoc ofert per Junts pel Sí

Els mateixos arguments de la independència com a broma —“una simple instrucció indicativa” sense “força legal”, d'acord amb les al·legacions— són els que Mas va esgrimir en la reunió que la setmana passada va mantenir amb la cúpula del Cercle d'Economia per intentar calmar els empresaris catalans. El president en funcions va restar importància a la declaració instrumental —que va dir tenia com a objectiu la investidura— per poder aplicar després pactes de geometria variable amb altres partits ideològicament més afins. Cinc dies després, Francesc Homs, cap de llista de Democràcia i Llibertat (abans CDC), va intentar imitar amb bastant mala fortuna els equilibris del seu superior jeràrquic, recordant davant els empresaris del mateix Cercle que el seu programa no parla enlloc de desobediència ni de nacionalitzacions. És a dir, que l'horitzó de la República catalana és tan vast que Convergència l'obre a una cosa i a la contrària: a desobeir la legalitat sense crear inseguretat jurídica. Queda per viure pròximament un altre episodi de doble lectura: el pla de xoc ofert per Junts pel Sí, al qual la CUP s'aferra per redimir la seva ànima sobiranista, mentre des de forces opositores d'esquerra és vist com un mostrari de bons propòsits, de mesures “si Déu vol”. Però més enllà de tacticismes, potser la base de l'actual desconcert calgui buscar-la en la magra majoria independentista, que ha deixat el projecte noquejat, i en la seva conseqüència: la temptació convergent d'administrar temps i paraules en benefici propi.

És com si la vella Convergència es resistís a la mortalla i el seu esperit colonitzés, mutatis mutandis, el cos de la nova formació, de la qual Artur Mas en va anunciar el naixement previst a principis de l'any proper. Si realment la vetusta CDC ha entès el que s'ha donat a denominar nova política, no li ha de resultar difícil assajar la tornada més repetida en els últims anys: “el procés no el lidera un home sinó un poble”. Però si el que pretén és únicament mantenir el poder, allò fàcil és culpar els infiltrats. Les teories de conspiració formen part del pitjor catàleg de recursos per justificar la pròpia incompetència o la simple voluntat de conservar la poltrona.

La manera de procedir dels neoindependentistes de CDC té molt a veure amb la “manera de fer catalana”, manllevant l'expressió del cap de llista de Democràcia i Llibertat. La “manera de fer catalana” potser també consisteix a dir una cosa als empresaris i una altra a la CUP. Un nou lliurament del serial que va consagrar el pujolisme com a virtut.