Selecciona Edició
Connecta’t

El Museu Picasso organitzarà una gran exposició sobre cubisme el 2016

La mostra, que reunirà 80 obres del període, podria no inaugurar-la l'actual director, que conclou el mandat el juliol vinent

'Natura morta amb mandolina' i 'Mandolina i guitarra', dues de les 60 obres que es van veure a l'exposició comissariada per Green el 2008.
'Natura morta amb mandolina' i 'Mandolina i guitarra', dues de les 60 obres que es van veure a l'exposició comissariada per Green el 2008.

Pablo Picasso i George Braque són els pares del cubisme, la primera de les avantguardes nascuda a França de la primera dècada del segle XX que va posar fi per sempre a la pintura del passat, ja va prescindir de les perspectiva i va pintar a base de “petits cubs”. El mateix Picasso va comparar el seu treball en comú, mà a mà amb Braque, amb el dels muntanyencs en una cordada a dos en què el descobriment d'un servia d'elements de superació a l'altre a l'hora de pintar les seves noves obres. A la parella aviat s'hi van unir d'altres com Jena Metzinger, Albert Gleizes, Juan Gris i Robert Delaunay. Picasso, el seu company d'escalada Braque i molts dels seus col·legues cubistes visitaran Barcelona l'any que ve, segons ha pogut saber aquest diari. Serà a l'exposició Cubisme i guerra. El cristall dins la flama, títol de la mostra que celebrarà el Museu Picasso de Barcelona, en la qual es reuniran 80 obres realitzades, com a resposta al gran conflicte europeu, per creadors de l'avantguarda establerts a París durant la Primera Guerra Mundial, entre el 1914 i el 1918.

La mostra, que serà l'estrella de la nova temporada d'exposicions del museu barceloní i que es presentarà el 17 de desembre, estarà centrada en tres artistes estrangers residents a França que per ser-ho no van poder participar en el conflicte militar que va afectar gairebé tot el continent. Seran el malagueny Picasso, instal·lat a la capital parisenca de forma permanent el 1904 després del seu pas per Barcelona; el madrileny Juan Gris, que se'n va anar a viure a París el 1906, on va començar a pintar il·lustracions per a revistes, una activitat que va abandonar quan es va introduir en el cubisme el 1910, i el mexicà Diego Rivera, en la que serà una de les poques ocasions en què es podran veure a Barcelona obres d'aquest muralista famós per la seva defensa del comunisme i per ser marit d'una altra pintora universal, Frida Kahlo. El comissari de la mostra serà Christopher Green, professor d'història de l'art a l'Institut Courtauld, institució capdavantera en aquest camp vinculada a la Universitat de Londres.

'Les senyoretes de Avignon', de Picasso, que es va veure a Barcelona el 1988.
'Les senyoretes de Avignon', de Picasso, que es va veure a Barcelona el 1988.

L'exposició es podrà veure entre l'octubre del 2016 i el gener del 2017 i inclourà obres també d'altres artistes que van viure les mateixes circumstàncies com María Blanchard, Gino Severini o Jacques Lipchitz o creadors francesos que per altres circumstàncies no van participar en la contesa. És el cas d'Henri Matisse, que va realitzar algunes de les seves obres més experimentals durant aquest període, o Henri Laurens, considerat el gran escultor francès del segle XX. També explorarà la resposta artística a aquest període de dos dels grans artistes cubistes com són Fernand Léger, que després d'entrar en contacte amb Picasso el 1907, va començar a desenvolupar un cubisme centrat en la iconografia de la màquina, o el mateix company d'ascensió, Braque, un pintor i escultor soterrat pel pes del genial Picasso, però que va ser un puntal fonamental de la nova avantguarda, que, a més d'omplir de formes geomètriques les seves naturaleses mortes, va introduir textos a les pintures i va crear el collage.

Malgrat que estarà centrada en el període de la Gran Guerra, l'exposició Cubisme i guerra. El cristall dins la flama, mostrarà obres creades en un període més ampli de temps, entre el 1913 i el 1919, segons explica la pàgina web del museu, i per tant no se centra en el cubisme primer, el creat a partir de 1907, sinó en un moment més tardà. El Museu Picasso ha organitzat diverses exposicions sobre cubisme en la qual ha mostrat diferents facetes d'aquest moviment, no sempre centrades en Picasso: El 1986 va realitzar una gran retrospectiva de Braque, el 1988 va mostrar una de les obres més importants del període com són Las senyoretes d'Avinyó, pintat per Picasso el 1907 i que, després de ser comprat per el MoMA als anys vint del segle XX, es va poder veure a prop d'on el pintor es va inspirar en una de les poques ocasions que l'obra ha viatjat des de Nova York. El 1990, es va organitzar l'exposició Cubisme a Praga; el 2001, una altra sobre Albert Gleizes i el 2004 una sobre Magnelli.

Christopher Green amb el director de llavors del museu, Pepe Serra, el dia de la inauguració de l'exposició del 2008.
Christopher Green amb el director de llavors del museu, Pepe Serra, el dia de la inauguració de l'exposició del 2008.

Per a l'exposició de l'octubre no ha transcendit el nombre d'obres del malagueny que es reuniran al museu barceloní, però la dificultat de moure i prestar obres del període cubista, sobretot les de primera època, autèntiques joies dels museus on s'exposen i molt cares a l'hora d'assegurar, fa preveure que seran minoria del total de 80 obres que es mostraran. El museu barceloní només té dues obres de Picasso del primer cubisme: són L'ofrena, pintada el 1908 i Cap, el collage del 1913 que Gala i Salvador Dalí van donar al museu el 1963.

El comissari Christopher Green, autor de llibres de referència sobre el cubisme i d'algun dels seus protagonistes com Léger, Gris o Picasso, a més de signar obres de referència del període com Picasso: Arquitectura y Vértigo (2005) que estarà, amb seguretat, a la base de la seva exposició, és un vell conegut del museu barceloní perquè va ser el responsable de la mostra Objectes vius. Figura i natura morta en Picasso que es va poder veure el 2008. En aquella ocasió es van reunir 70 obres creades per Picasso entre el 1907 i el 1931, moltes de les quals eren inèdites, prestades pels seus hereus i col·leccionistes privats de Barcelona, a més de quatre grans olis procedents del Museu Stedelijk d'Amsterdam, el Metropolitan, el Guggenheim de Nova York i la Galeria Nacional de Dublín.

Les exposicions són com les agendes dels grans divos de l'òpera que han de programar-se amb anys d'antelació. L'exposició d'octubre es va començar a gestar després de la de Green del 2008 i s'inaugurarà vuit anys després. El 2012 Bernardo Laniado-Romero va ser nomenat director del museu per quatre anys, termini que va ser prorrogat un any més, fins al juliol del 2016. Podria ser que Laniado-Romero no sigui el director que la inauguri. Berta Sureda, comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Colau va assegurar fa poc que es convocarà un concurs per substituir-lo. En tot cas, l'última decisió la tindrà el Patronat de la Fundació Museu Picasso, en què Sureda és només una dels 14 membres.