El passat 28 de novembre, al Telenotícies de TV3, Santiago Vidal, portaveu de l’equip que prepara un esborrany de futura Constitució catalana, ens explicava que per defensar-nos de l'amenaça gihadista hauríem de tenir un exèrcit català.
Els Estats Units, amb el millor i més car exèrcit del món, no va poder evitar l’atemptat de les Torres Bessones; Anglaterra, amb un exèrcit poderós, no va poder evitar l’atemptat al metro de Londres; Espanya, amb un exèrcit que ens costa massa, va tenir l’atemptat dels trens d’Atocha; França, amb tot el seu armament nuclear, ha patit a París un atemptat terrible. Tots havien atacat països islàmics. Deduir que necessitem un exèrcit català per estar segurs és, de totes les falses raons que podrien justificar-lo, la més patètica.
El fet que Santiago Vidal, persona reflexiva i sensata, hagi caigut a la trampa del militarisme o del pragmatisme polític, demostra el gran poder que el màrqueting del negoci de la guerra i les vendes d’armes tenen en la nostra societat.
Si volem defensar-nos del terrorisme, cal anar a les seves causes, veure quines són les seves fonts de finançament, seguir el circuit de la vendes d’armes, fer polítiques exteriors pacificadores i no guerreres, etcètera. La publicitat de les samarretes del Barça i del Reial Madrid hauria de fer-nos reflexionar.
Seguirem lluitant pel desarmament i la justícia social, que són els camins per assegurar la nostra supervivència.
Pepe Beunza, objector del 1971, i 10 membres del seminari Estat de Pau www.estatdepau.cat
Núria Breu, Joan Contijoch, Lluís Fenollosa, Santi Martí, Xavier Masllorens, Martí Olivella, Àlvar Roda, Lluís Sobrevia, Antoni Soler i Eduard Vinyamata