Selecciona Edició
Connecta’t

La vida torna al Bonne Bière, un dels cafès atacats pels gihadistes

El local en el qual van morir cinc persones reobre tres setmanes després dels atemptats

Un client del Café Bonne Bière, París, aquest divendres després d'haver reobert. Ampliar foto
Un client del Café Bonne Bière, París, aquest divendres després d'haver reobert. Getty

“Sí, estem oberts, de les 6.00 a les 2.00 hores. Us donem la benvinguda sempre que vingueu amb un somriure”. Darrere de la barra del Café Bonne Bière, el cambrer atén el telèfon entre cafè i cafè. Des de primera hora del matí, assidus del lloc, veïns de pas, turistes i ciutadans de tot arreu han retornat la vida a aquest lloc castigat per la massacre terrorista del 13 de novembre, com un acte de “solidaritat” i de “resistència”. L'enrenou ha tornat al local després de tres llargues setmanes de dol. A la seva terrassa van morir cinc persones. Aquest divendres és el primer dels comerços atacats pels gihadistes que ha tornat a obrir les portes.

“Estem una mica desorganitzats, fa tres setmanes que no treballem”, explica una atrafegada cambrera amb el menjador ple a vessar. “Hola, has vingut!”, llança un client a un altre. “I tant, no podia fallar…”, respon la Dominique, a punt de començar el seu plat del dia, un confit d'ànec amb bolets i patates, en una de les taules. “Ens fa molta il·lusió tornar a veure els nostres clients, crec que necessitaven i esperaven amb ganes que tornéssim a obrir”, afegeix la cambrera.

“Volem demostrar-los [als terroristes] que som més forts que ells, tornarem a obrir i li retornarem la vida al barri, li retornarem l'impuls”, explicava unes hores abans Audrey Bily, responsable del local, davant d'un núvol de periodistes. Els propietaris han renovat una mica l'interior, han agafat prestat part del mobiliari a l'espera de reemplaçar-lo, han esborrat “els estigmes del malson” com els impactes de bala i han renovat la pintura. “El Café Bonne Bière és un lloc de trobades, d'intercanvis, un lloc per compartir. Aquest és avui el nostre objectiu”.

A l'entrada del local, un missatge dels amos escrit a la pissarra transmet el seu afecte als familiars de les víctimes i agraeix la seva ajuda als cossos de bombers i de policia, així com a tots els que han manifestat el seu suport. “Ha arribat l'hora per a nosaltres de tornar a ajuntar-nos, units, i d'avançar per no oblidar”. Una gran pancarta penja del primer pis amb la inscripció "Je suis en terrasse" (sóc a la terrassa), vorejada a cada costat pel símbol de la pau amb una Torre Eiffel dibuixada al centre de cada cercle. Al costat de la vorera, una tanca entapissada de flors i missatges es manté de moment en memòria de les víctimes.

A mesura que avança el matí, la terrassa es va omplint, la mateixa on aquell 13 de novembre la Lucie, de 37 anys, i quatre persones més gaudien d'una vetllada de tardor quan els terroristes els van matar. Assidus del lloc com el Bernard, jubilat i veí del barri; turistes de vacances, com la Yana i la Daria, dues amigues russes de 23 anys, o parisencs que han vingut quan han vist per la televisió que el bar tornava a obrir en senyal de “solidaritat”, com el Joël, informàtic de 58 anys.

Les converses s'inicien entre les taules i entre missatges de desafiament als terroristes –“volem demostrar que no tenim por”, repeteixen tots–, queda el record a les víctimes. “Penso en totes aquestes famílies trencades que passaran el Nadal sense un ésser estimat”, diu la Leaticia, una veïna de 56 anys, molt afectada. “És clar, amb cada cafè que prenguem els recordarem”, li respon el Mohamed, un algerià de 39 anys que també hi ha anat per recordar que “els que han fet això no són musulmans, són uns bojos, uns covards que ataquen per darrere”.

A escassos cent metres, les cicatrius de la pizzeria Chez Nous recorden que la tragèdia encara és recent. A la porta, unes flors pengen al costat dels impactes de les bales als vidres. Un parell de carrers més amunt, els operaris dels serveis de neteja de l'Ajuntament han retirat el gruix de les espelmes i cartes deixades com a record per les 15 vides robades en aquesta cantonada, on es troben el restaurant Petit Cambodge i el bar Carillon. “Espero poder tornar aquí un dia a prendre'm una canya”, diu el Morgane, de 25 anys, davant del Carillon. Els dos comerços esperen tornar a obrir al gener. “Hem tornat a la nostra vida normal, hem de passar a coses més positives”, comenta l'Emilie, de 30 anys, davant del mosaic de dibuixos i missatges que cobreix la persiana d'acer del Petit Cambodge.

El bar Belle Equipe, on van morir 19 persones, encara no té data de reobertura. Pel que fa a la sala Bataclan, el lloc més castigat pels atacs, on van perdre la vida 90 persones, els seus propietaris esperen poder tornar a acollir el públic a finals de l'any que ve.