Selecciona Edició
Connecta’t
LLEI D'ENJUDICIAMENT CRIMINAL

La Policia podrà instal·lar un troià a l’ordinador d’un sospitós

La Llei d’Enjudiciament Criminal, que ha entrat en vigor aquest dilluns, autoritza tècniques pròpies dels ‘hackers’

Un agent de la Guàrdia Civil analitza una veu a l'Àrea d'Acústica. Ampliar foto
Un agent de la Guàrdia Civil analitza una veu a l'Àrea d'Acústica. EL PAÍS

La nova Llei d'Enjudiciament Criminal que ha entrat en vigor aquest dilluns estableix terminis màxims per a la instrucció dels sumaris (sis mesos per a les causes ordinàries, 18 per a les macrocauses) i desterra el terme imputat en favor de l'eufemístic investigat. Aquestes són les novetats més sonades i polèmiques del nou text legal, però en temps de hackers, ciberguerres i restricció de les llibertats sota pretext de la seguretat nacional, també n'incorpora d'altres, més desapercebudes, que comprometen el dret a la intimitat i el secret de les comunicacions.

La llei, una actualització de l'original del 1882, dóna cobertura legal a intercepcions de les comunicacions electròniques de tot tipus i sigui quin sigui el dispositiu que s'utilitzi: telèfons, ordinadors, sistemes d'emmagatzematge de dades... Perquè un jutge pugui autoritzar-ne la intervenció, hauran de donar-se qualsevol d'aquests tres requisits: que el delicte que s'investiga comporti més de tres anys de presó, que el cometi un grup o organització criminal, o que estigui relacionat amb el terrorisme. 

Encara que es fixa com a criteri general l'autorització del jutge, la nova llei habilita el ministre de l'Interior (i, en el seu defecte, el secretari d'Estat de Seguretat) perquè ordeni als cossos policials intervenir les comunicacions privades "en cas d'urgència" i "quan les investigacions es duguin a terme en casos de delictes relacionats amb l'actuació de bandes armades o elements terroristes". La intervenció d'Interior haurà de comunicar-se "immediatament" al jutge competent, segons assenyala el text. No obstant això, tot seguit refereix que s'haurà de produir "en tot cas, dins del termini màxim de 24 hores".

La nova Llei d’Enjudiciament Criminal autoritza a destinar policies encoberts a la xarxa

Per l'advocada especialista en noves tecnologies i directora de Razona LegalTech, Paloma Llaneza, es tracta d'una mesura "preocupant", que deixa en mans d'Interior la valoració de la gravetat d'un possible delicte. "Mai abans s'havia permès a Espanya la intervenció d'una comunicació sense una ordre judicial, encara que fos de manera temporal. Aquesta mesura s'ha copiat del sistema alemany", assenyala la lletrada.

La nova llei estableix que el jutge podrà confirmar o revocar la mesura d'Interior en un termini màxim de 72 hores, però aquesta revocació, segons el parer de l'advocada especialista, no evita el risc que la Policia o la Guàrdia Civil s'hagin ingerit massa en la privadesa dels investigats: "Encara que el jutge declari que l'actuat ha estat il·legal i no pot utilitzar-se en un procediment judicial, la Policia ja haurà pogut punxar-li el telèfon a algú i accedir als fets materials. Malgrat que no tinguin una cobertura legal ni [el que obtinguin] qualitat de prova, podria demanar-se una ordre que sembli nova, però que estigui basada en aquest coneixement".

Mai abans s’havia permès a Espanya la intervenció duna comunicació sense una ordre judicial, encara que fos de manera temporal

De fet, la llei exigeix que la investigació tecnològica estigui enfocada a esclarir un delicte concret i fins i tot presumeix de zel per evitar que els cossos policials rastregin a l'atzar les comunicacions, però, en canvi, reforça l'ús policial i judicial de les "troballes casuals": aquells fets delictius que no se sospitaven i es descobreixen investigant-ne d'altres. Ara, les parts podran aportar aquests descobriments com a prova en un procés judicial diferent del que va derivar la investigació inicial, i també es podran usar en altres investigacions, tot i que per fer-ho es requerirà una autorització específica del jutge.

Espiar qui no delinqueix

El nou text subratlla, no obstant això, que és el jutge qui pondera fins a quin punt l'investigador pot immiscir-se en les comunicacions privades, en funció de la gravetat del delicte investigat. Els jutges podran autoritzar la durada de les perquisicions per un termini màxim de tres mesos; a partir de llavors, estaran habilitats per prorrogar-les si els cossos policials ho sol·liciten, però mai més enllà d'un total de 18 mesos.

La normativa estableix que els aparells electrònics que s'intervinguin hauran de ser els que utilitzi habitualment o ocasionalment l'investigat, però no deixa clar què passa en el cas de xarxes o dispositius que fan servir més d'una persona (com, per exemple, un ordinador personal en una família). Per Paloma Llaneza, això suposa una ingerència en la privadesa de les persones que no tenen res a veure amb el suposat delicte investigat: "S'entrarà als seus comptes de correu, en el que visiten quan naveguen per Internet". L'impacte de la mesura "és infinitament més gran que l'impacte que tenia una mera intervenció telefònica", apunta l'advocada.

A més, la llei deixa que s'intervinguin comunicacions en dispositius de terceres persones sense que ho sàpiguen els seus propietaris, encara que sempre que hi hagi constància que els utilitza el suposat delinqüent.

Les companyies de telecomunicacions són, en la nova llei, les aliades forçades dels investigadors, que podran servir-se de qualsevol mitjà tècnic per identificar els equips, com l'adreça IP, el codi IMEI (identificatiu d'un telèfon físic concret) o l'IMSI (distintiu de la línia de telèfon). La identificació de les persones a les quals pertanyen està a un sol pas. Cap operador podrà negar-se a facilitar la tasca i haurà de mantenir en secret el requeriment del jutge.

‘Ciberpolicies’ encoberts

La xarxa és des de fa anys un espai, afegit al físic, en el qual es pot cometre delictes, i d'això dóna fe la nova llei. En les comunicacions privades, la Policia Judicial patrullarà amb agents informàtics encoberts. Aquests policies estan autoritzats a enviar i intercanviar entre ells arxius il·lícits d'Internet relacionats amb la seva investigació. Especialment autoritzats per a això, també podran gravar converses amb les persones investigades, encara que tinguin lloc dins d'un domicili.

Prèvia autorització judicial, se seguiran permetent els escorcolls informàtics in situ i la confiscació dels equips, però des d'avui els jutges podran autoritzar que s'instal·lin troians als ordinadors, mòbils o qualsevol altre maquinari d'un sospitós. Aquests programes, tan habituals al món dels hackers, s'immisceixen en un ordinador per permetre l'accés remot des d'un altre i ara es podran fer servir en el cas de crim organitzat, delictes contra menors o de persones tutelades, o contra la Constitució o la seguretat nacional.

La llei autoritza que s’instal·lin troians per espiar ordinadors i mòbils sense que ho sàpiguen els seus propietaris

Però no només això: el punt més polèmic del nou ús és que el jutge podrà autoritzar-ho en qualsevol suposat delicte pel simple fet de cometre's a través de la tecnologia de la informació i les comunicacions. Semblen equiparar-se així delictes molt greus, com els de sedició o pederàstia, amb d'altres de molt més lleus.

A més del seguiment policial per mitjà de programari maliciós a la xarxa, el nou marc legal permet instal·lar als vehicles radiobalises (transmissors de ràdio que faciliten la seva localització). Tant aquests dispositius de seguiment com els troians podran mantenir-se inicialment durant un període màxim d'un mes, però prorrogar-se fins a un total de tres.

La llei imposa que les dades i els suports informàtics estiguin autenticats amb una signatura electrònica, i també precisa com s'hauran d'esborrar els enregistraments quan hagi acabat el procés judicial. També habilita la gravació de la imatge en espai públic "sense necessitat d'autorització judicial, en la mesura en què no es produeix afectació a cap dels drets fonamentals de l'article 18" de la Constitució.