Tarragona desenterra el seu passat romà
L'Ajuntament i la Generalitat activen la recuperació del teatre abandonat aixecat per l'emperador August
Les restes del circ romà de Tarragona, aixecat al segle I dC, llueixen avui endreçades i fascinants. Els vestigis d'aquella pista de carreres de 325 metres de llarg on les quadrigues rivalitzaven en el que era, sens dubte, l'espectacle de masses més popular del món romà rellueixen i donen la benvinguda als qui arriben a Tarragona des de la Via Augusta. A peu d'arena hom es pot sentir Ben-Hur. Ara bé, qui té més d'un parell de dècades a l'esquena té viu en el record que, on ara s'albiren part d'aquelles graderies que acollien fins a 30.000 espectadors, no fa tant hi havia un conglomerat anàrquic de casetes, pisos, bars i fins i tot un parell de cinemes. Tarragona no sempre va cuidar Tarraco.
El Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona s'han aliat per acaronar el llegat romà de la ciutat i donar un impuls als monuments que exhibeixen l'etiqueta de Patrimoni Mundial. L'acord, signat per l'alcalde Josep Félix Ballesteros i pel conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell, preveu una col·laboració de les dues administracions, autonòmica i local, per consolidar Tarraco com "un producte cultural, educatiu i turístic de primer ordre". El projecte arriba just quan la ciutat acaba de celebrar el seu quinzè aniversari com a peça del Patrimoni Mundial de la UNESCO. En aquest context, les línies mestres de l'acord marc són: promoure la gestió integrada dels monuments que formen part del Patrimoni Mundial de Tarraco, comptant amb la complicitat del Ministeri d'Educació i Cultura, i fer de Tarragona "una ciutat de referència en matèria de protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural".
El conveni estableix una aportació de 701.154 euros per part de la Generalitat per escometre les excavacions arqueològiques i la restauració del desmanegat teatre romà. Construït en època d'August, el teatre era un dels edificis més emblemàtics de Tarraco. Situat a la part baixa de la ciutat, a mig camí del Fòrum de la colònia i del port, les graderies es recolzaven sobre la inclinació natural del terreny. Encara perduren petjades de les tres parts més fonamentals de la seva arquitectura: cavea (graderia), orchestra (semicercle davant de l'escenari que estava reservat a les personalitats) i scaena (palestra que servia d'espai escènic). No obstant això, la seva conservació ha estat calamitosa i avui és un solar marcit abandonat per gairebé tothom, menys pels gats. Els treballs per a la seva recuperació s'iniciaran el febrer del 2016 i haurien d'estar acabats l'any 2017, data en què Tarragona ha de celebrar els Jocs del Mediterrani.
Ferran Mascarell posa en relleu que “el valor patrimonial de Tarragona ha de ser element central per explicar la romanització a Catalunya i a l'Estat".
