Lluita contra l’ERO

Un país arruïnat, sense sobirania, amb una corrupció estructural cridanera, i amb un Ibex més influent que qualsevol Govern, està de campanya

Eixample. Perruqueria femenina plena de senyores rosses. Primer acte vespertí de campanya de Duran Lleida, que es desplaçarà fins aquí per explicar a la Barcelona rossa les seves propostes per al col·lectiu de treballadors autònoms. Mentre arriba o no arriba, els entretindré amb unes reflexions històriques sobre l'inquietant concepte autònom. El primer autònom apareix citat al Mahabharata. Krisna s'apareix a un intocable, i li ofereix un desig.

El pobre panoli no s'ho pensa i va i li demana no estar mai malalt. I Déu, zas, el va convertir en autònom. Els anava a explicar ara l'acudit del capellà, el rabí i l'autònom però, ostres, ja ve Duran. Saluda. Entra a la pelu. Com vostès, la pregunta que m'estic fent ara mateix és la del milió. A saber: què-coi-fa-un-calb-en-una-pelu? En efecte, aquesta pregunta resumeix no només aquesta campanya, sinó aquest moment històric.

A aquest home que, per primera vegada en diverses èpoques geològiques, no se sap si serà diputat, fa tan sols quatre anys —és a dir, fa, si es fixen, 1.000 anys—, mai se li hagués ocorregut baixar a una pelu, a lluitar a matxet per la seva acta de diputat. Indici poètic: en l'anterior campanya meditava en una entrevista sobre la seva trajectòria professional —més de Krisna que d'intocable—, deixava planejar una propera retirada i, tatxan-tatxan, verbalitzava explícitament la seva època i el seu ofici en aquesta frase: “M'agradaria jubilar-me en el consell d'una empresa”. Amb un parell. Bé. En aquest precís instant, Catalunya i Espanya estan repletes de senyors i senyores que s'anaven a jubilar en un consell, lluitant pel seu lloc de treball. Tot apunta que l'artista anteriorment conegut com CiU s'escalabrarà a Catalunya. El PSOE desapareix a Euskadi. A Catalunya i al País Valencià passa a ser una mena de Deportivo - Irun. El PP queda encara menys mal parat gràcies a que Espanya és —tècnicament, espiritualment i, glups, informativament— Sòria.

Els partits de la Restauració2.0 s'han acabat. Si això fos el segle XIX, després de les eleccions s'acabava la Restauració2.0. Però és el segle XXI. I la política era només el que conduïa a jubilar-te en un consell. És a dir, és una mica menys important que un consell.

Un país arruïnat, sense sobirania, amb una corrupció estructural cridanera, i amb un Ibex més influent que qualsevol Govern, està de campanya. És a dir, a la pelu. Duran comença parlant d'autònoms. Al Japó —en crisi hispana des dels 90—, en l'última campanya ni es va esmentar els menors de 50. No accediran a l'estabilitat o a la jubilació. No són l'electorat. Aquí, hi ha una altra cultura del paperot. I en campanya es parla d'autònoms, vells, joves, dones. Fins i tot d'aturats.