Selecciona Edició
Connecta’t

Mas i la CUP s’apropen amb un pla que reverteix mesures del Govern

Una de les accions proposades, crear un banc públic, està en mans del BCE

Benet Salellas i Anna Gabriel entren a la Generalitat per negociar amb Mas.
Benet Salellas i Anna Gabriel entren a la Generalitat per negociar amb Mas.

Junts pel Sí (JxSí) ha apropat posicions amb la CUP per investir Artur Mas després d'oferir-li un pla de xoc amb 20 mesures socials i econòmiques. Algunes d'elles consisteixen a revertir polítiques de CiU, com la reforma de la renda mínima d'inserció o la retirada dels concerts als centres educatius que no siguin mixts; unes altres només podran ser aplicades si Catalunya aconsegueix la independència, com la dació en pagament o fixar el salari mínim en 1.000 euros mensuals; unes altres requereixen de dotació pressupostària que el conseller Andreu Mas-Colell ja va posar en dubte, i finalment, unes altres resulten vagues. Així i tot, fonts de la direcció de la CUP van explicar que el pla “apropa molt les possibilitats d'acord per a la investidura”.

El problema ara per a la formació anticapitalista és aconseguir que l'acord, avançat avui per l'Ara, sigui acceptable per a la totalitat dels grups i corrents interns, alguns dels quals molt oposats a la investidura de Mas. Les assemblees territorials que s'han celebrat els últims dies han tornat a mostrar la divisió que existeix, especialment entre les zones rurals, més favorables a la investidura, i les urbanes, més contràries.

Mesures polítiques

Junts pel Sí ha ofert a la CUP revisar la posició de la Generalitat com a acusació en els processos judicials amb rerefons polític. La formació independentista accedeix així a una de les demandes històriques dels anticapitalistes però marca una línia vermella: revisarà el seu paper en tots els processos excepte aquells en els quals el motiu de la denúncia sigui una agressió a un mosso d'esquadra.

Amb tot, les mateixes fonts van explicar que s'està notant un canvi favorable a la investidura perquè hi ha més nombre de militants que entenen que hi ha possibilitats de formar un govern per avançar cap a la independència. De moment, la CUP manté l'assemblea del dia 27, però no descarta avançar-la si l'acord s'accelera.

Segons JxSí, tres mesures del pla podrien ser aprovades amb la pròrroga pressupostària de desembre. Entre elles, JxSí proposa garantir el 100% de la cobertura alimentària dels nens en risc d'exclusió social, un servei del qual es fa càrrec fins ara, en la mesura del possible, entitats com el Banc dels Aliments, ajuntaments o diputacions mitjançant la gestió de les beques menjador. Aquesta mesura suposarà un important desemborsament perquè, només en beques menjador, el Departament d'Ensenyament va destinar uns 40 milions i va pagar les ajudes de 80.000 nens. Les entitats socials alerten que queden 240.000 menors en risc d'exclusió que no reben aquesta prestació.

Les altres dues mesures a aplicar immediatament consisteixen simplement a “aplicar la llei” d'emergència de l'habitatge i la llei contra la pobresa energètica. Les entitats socials sí que han advertit que les empreses no compleixen el que mana la llei. Per exemple, la norma de pobresa energètica preveu el principi de precaució pel qual les empreses han de contactar amb serveis socials i conèixer la situació familiar abans d'executar un tall de subministrament i, no obstant això, algunes companyies no segueixen aquest protocol. La coalició política proposa, a més, un fons contra la pobresa energètica, un dipòsit que ja existeix i pel qual l'Administració ha destinat 10 milions d'euros aquest any.

A condició d'uns nous pressupostos, JxSí es compromet a reduir un 50% les llistes d'espera per a l'especialista i per a proves diagnòstiques. La mesura, a curt termini i amb els recursos disponibles (8.200 milions, 1.000 menys que fa quatre anys), es complica perquè el CatSalut acumulava al juny una llista d'espera de 112.673 persones per accedir a una prova diagnòstica. Retallar la llista en més de 50.000 persones serà difícil per al CatSalut perquè aquest any, malgrat el lleuger increment de pressupost per a salut (un 2%), l'espera per a proves diagnòstiques va augmentar un 13,36% respecte al mes de juny de 2014.

Abonar les prestacions de dependència a tots els beneficiaris reconeguts per llei —uns 139.000— tampoc resultarà fàcil de complir. Més de 50.000 beneficiaris no han pogut accedir a l'ajuda que se'ls va atorgar. D'aquestes, unes 17.000 persones estan en llista d'espera per a les ajudes per pagar una plaça en una residència concertada mentre esperen un llit públic.

JxSí també proposa cobrir tota la demanda de places d'escoles bressol, una altra promesa complicada a curt termini perquè la cobertura actual és del 35,9% (79.052 persones). La taxa, per sobre de l'objectiu marcat pel Consell Europeu (33%), és la segona més alta des del curs 2006-2007. La formació independentista també proposa “recuperar la consideració” de la renda mínima d'inserció com a “dret subjectiu” i no condicionat al Pressupost. Això suposa revertir la polèmica reforma de l'exconseller Francesc Xavier Mena, que va restringir l'ajuda i la va deixar lligada a disponibilitats pressupostàries.

En el terreny econòmic, JxSí es va comprometre a crear un banc públic a partir de l'Institut Català de Finances. CiU ja va pactar aquesta mesura amb ERC la passada legislatura, però l'obtenció de la fitxa bancària està ara en mans del Banc Central Europeu (BCE). També consta el compromís de fixar un salari mínim interprofessional de mil euros, encara que això dependrà que Catalunya s'independitzi.

Informació elaborada per Camilo S. Baquero, Jessica Mouzo, Miquel Noguer i Lluís Pellicer.