Selecciona Edició
Connecta’t

Els catalans més desfavorits s’allunyen de la sortida a la pobresa

CCOO denuncia que certes polítiques fan “els pobres, més pobres i els rics, més rics”

Un local de Càritas al centre de Barcelona.
Un local de Càritas al centre de Barcelona.

La crisi ha aguditzat la pobresa a Catalunya, on les llars amb menys ingressos estan cada vegada més lluny del llindar que marca qui és pobre i qui no. La bretxa entre aquesta línia i l'ingrés mitjà dels que menys tenen va créixer 15 punts percentuals entre el 2007 i el 2014, segons un informe presentat aquest divendres per CCOO.

Abans que l'economia es desplomés, aquesta diferència era del 22,3%, per sota de la mitjana espanyola del 25,9%. És a dir que a Catalunya la renda mitjana dels pobres era més alta i s'acostava més al llindar. Però després de set anys de crisi, la situació dels catalans més desfavorits ha passat a ser pitjor que la del conjunt d'Espanya: un 37,3% davant d'un 31,6%.

El secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, ha atribuït aquest empitjorament a l'“existència d'una fiscalitat insuficient” sobre les grans riqueses i als escassos fons que es destinen a reduir les diferències entre pobres i rics. “És evident que estem davant d'una situació d'emergència social que es deriva del mal funcionament del mercat laboral i de les retallades en polítiques públiques a serveis que haurien d'atacar les desigualtats”, ha denunciat.

Entre el 2009 i el 2012 –últimes dades disponibles–, Catalunya va reduir la despesa social del 9,5% al 8,7% del PIB. Una xifra inferior al 10,7% espanyol i encara més llunyana del 14,9% europeu. Tot això “en un context en el qual les necessitats de protecció s'estaven incrementant”, lamenta l'informe. El director d'Estudis del sindicat, Alfons Labrador, ha criticat que la capacitat adquisitiva del PIB per càpita hagi decrescut més des del 2007 a la comunitat autònoma (-18,2%) que a tot Espanya (-16,3%) malgrat que el valor del PIB per càpita català és més elevat. Diferències que, segons CCOO, són el resultat de polítiques específiques. “La pobresa no cau del cel”, ha comentat.

“Els pobres són més pobres que el 2007 i els rics són més rics”, ha afirmat Gallego amb referència al creixement de la bretxa social, que s'ha disparat un 20% des del 2007 i que ha provocat que la renda del 20% més ric de la població sigui 6,5 vegades superior a la del 20% dels més pobres.

El 26% dels catalans estava el 2014 en risc de pobresa o exclusió social, i el 12,9% manifestava moltes dificultats per arribar a final de mes, segons l'estudi. El percentatge es va reduir respecte al 2013 (15,5%) però encara es troba per sobre de l'11,8% d'abans de la crisi.

Labrador ha afegit que aquesta agudització de la pobresa no es pot entendre sense tenir en compte l'empitjorament de les condicions laborals durant els últims anys. “La precarietat al mercat de treball és la que està generant les noves formes de pobresa. Per exemple, és aquesta la que explica que els joves tinguin un nivell d'atur 10 punts per sobre de la mitjana”, ha afirmat. De fet, l'11,7% dels treballadors catalans són pobres, segons l'informe.

MÉS INFORMACIÓ