Selecciona Edició
Connecta’t

Aprendre un altre idioma

Les dades del CIS no deixen més opció que un pacte entre minories

El candidat de Ciutadans, Albert Rivera, enmig de l'expectació mediàtica provocada per la seva presència en la jornada de portes obertes del Congrés.
El candidat de Ciutadans, Albert Rivera, enmig de l'expectació mediàtica provocada per la seva presència en la jornada de portes obertes del Congrés. EFE

El Govern que sorgeixi de les eleccions del 20 de desembre haurà de resoldre's per mitjà d'un pacte entre minories, segons es dedueix de l'últim baròmetre del CIS, que coincideix amb l'obertura oficial de la campanya. Tant és així que, si són correctes les estimacions facilitades per l'institut demoscòpic oficial, el partit que més intenció de vot registra, que és el PP, es troba ara al nivell del PSOE de fa quatre anys, clar perdedor d'aquells comicis.

No és fàcil comprendre que amb el mateix nivell de vot per al PP (28,6%) que l'obtingut pel PSOE el 2011, el CIS atribueixi ara al partit de Mariano Rajoy bastants més escons dels assolits pels socialistes el 2011; però tampoc resulta inversemblant. El que destaca és que totes les enquestes conegudes presenten el guanyador molt allunyat de la majoria absoluta. La transcendència del pacte necessari va molt més enllà de suports puntuals, perquè farà falta en la investidura del cap del Govern, però també per a tots els passos importants de la següent legislatura i per fer front a mocions de censura.

Davant d'aquest estat de la qüestió, no hi ha dubte que ens trobem en plena transició cap a una nova cultura política, molt més semblant a la de gran part d'Europa. El que passa és que a Espanya no hi ha costum. Les experiències de coalició a les autonomies han resultat prou discutibles per avalar la fórmula. I no obstant això, aquesta nova cultura política respon a un desig majoritari: pràcticament sis de cada deu espanyols no volen una altra majoria absoluta. Els partits emergents, Ciutadans i Podem, empenyen amb força, mentre el PSOE no aconsegueix frenar la seva caiguda.

L'ambient de relativa banalitat en què s'ha desenvolupat la precampanya dels partits contrasta amb els greus problemes (independentisme català, terrorisme gihadista) que han pesat els últims mesos. A aquests seriosos assumptes cal sumar-hi la necessitat de prendre decisions en el terreny econòmic i social: com finançar les pensions i d'on retallar per complir amb l'objectiu de dèficit fixat per la Comissió Europea (tret que el futur Executiu sigui capaç d'alterar el criteri de Brussel·les). I en el terreny polític, caldrà abordar la reforma de la Constitució.

Els ports d'aquestes tasques són molt grans per a un partit guanyador que, excepte fracàs dels pronòstics, disposarà de molts menys suports en vots i escons que durant la legislatura que tot just ha finalitzat. Si els resultats reals de les eleccions s'aproximessin a l'estimació del CIS, les combinacions aritmèticament possibles serien del PP amb Ciutadans o amb el PSOE, al marge de les dificultats que impliqui cadascuna. Mariano Rajoy haurà de gestionar la situació resultant.

L'última reflexió és que, després del temps de no campanya, seria desitjable que la campanya oficial, oberta des d'aquesta nit, apropi els ciutadans més clarament als desafiaments que els esperen. Entre ells, la necessitat d'aprendre un nou idioma polític per intentar normalitzar la cultura del pacte.