Selecciona Edició
Connecta’t

Els riscos de créixer exposats a la xarxa

La sobreexposició de fotografies dels fills a les xarxes socials comporta perills que sovint els pares ni es plantegen

L'exposició dels fills a les xarxes s'anomena 'sharenting'.
L'exposició dels fills a les xarxes s'anomena 'sharenting'.

L’exposició de la paternitat a les xarxes socials, amb la publicació de fotografies dels fills en diferents contextos, és un fenomen recent que els anglosaxons ja han denominat amb els conceptes sharenting (share + parenting), que es podria traduir per compartir la paternitat, i oversharenting, que vindria a ser la sobreexposició dels menors. Aquesta debilitat dels pares, que sembla que si no comparteixen la vida dels seus fills no la viuen tan intensament, pot comportar riscos que sovint ni es plantegen.

Abans que el Nadal serveixi de pretext per inundar les pantalles de nens amb gorres de Pare Noel, Xavier Puigdollers, president de la secció d’infància i adolescència del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, adverteix dels riscos i conseqüències d’aquesta incontinència. “Fer una foto del nen omple de joia els pares, però no es pot controlar l’ús que algun dia es podrà fer d’aquesta imatge”, explica, mentre recorda que els pares estan obligats en tot moment “a vetllar per l’interès superior de l’infant”.

En l’àmbit legal encara és un fenomen desconegut, “però el món evoluciona ràpid i el dret sempre va per darrere”, matisa. Cap fill ha demandat els seus pares per l’ús que van fer de les seves imatges quan era petit, però no ho veu tan descabellat. De fet, si algú ho plantegés es podria trobar amb un problema de prescripció.

Encara que, en general, les fotos es comparteixen de bona fe, actualment les imatges dels infants sí que són motiu de discòrdia en divorcis i no descarta que puguin ser utilitzades en el futur en casos de bullying, quelcom que ja passa amb imatges que els mateixos adolescents pengen a les xarxes. Puigdollers aprofita per reclamar una figura que considera necessària per vetllar pels drets dels menors, l’advocat de l’infant.

La sobreexposició depèn de la privacitat de cadascú

Encara que és difícil determinar quan comença l’oversharenting, és a dir la sobreexposició, perquè depèn de la concepció de privacitat de cadascú, a Maria Àngels Barbarà, directora de lAutoritat Catalana de Protecció de Dades, li costa molt entendre que “la gent exposi així els nens”. “Està demostrat que perdem el control del 70% de les imatges que publiquem a les xarxes”, afirma. Aleshores, on van totes aquestes fotos dels petits?, es pregunta, i afegeix que si els nens les volen eliminar quan siguin adults els serà molt difícil.

Consells per si publiqueu fotos dels fills a les xarxes socials

1. No pengeu mai fotografies dels nens despullats, ni en situacions íntimes

2. Penseu si les imatges poden ser comprometedores o ridícules per als infants en el futur

3. Reflexioneu si algun dia aquestes fotografies els poden perjudicar

4. No difongueu mai fotos que indiquin rutines ni adreces ni horaris ni activitats habituals

5. Valoreu si, quan els fills siguin grans, els agradarà  aquesta exposició de la seva vida personal

6. Recordeu que els pares han de vetllar per l’interès superior de l’infant i com a adults ser un bon exemple per als fills

Barbarà alerta que els pares estan creant d’alguna manera els perfils digitals dels fills sense tenir en compte que tot això pot condicionar el seu desenvolupament personal, ja que els nens “estan en procés de creixement emocional, estan configurant la seva personalitat a partir de les seves vivències, però encara no tenen els mecanismes per ser resistents davant de situacions conflictives”. “Quan els nens creixin i tinguin una relació diferent amb els pares, què els semblarà, com els afectarà aquesta exposició?”, afegeix. L’aspecte físic dels infants d’ara pot resultar ridícul a ulls de companys adolescents en una època de la vida molt problemàtica, diu. A banda, no s’ha de menystenir la seguretat dels infants, diu, i exposar-los no és el més convenient.

Barbarà recorda que, actualment, ja hi ha exemples de conseqüències negatives de la difusió de la privacitat, com acomiadaments laborals, robatoris, segrestos virtuals o ciberassetjament. Compartint la vida personal a les xarxes, els pares també estan donant un exemple als seus fills, que poden considerar-ho “no només normal sinó positiu i desitjable”, apunta Barbarà, que afegeix que la privacitat, a més de ser un dret fonamental, és un valor que juga un paper molt important en la formació de la personalitat dels menors.

Pares amb blogs de criança

Hi ha pares i mares que han fet un pas més enllà i han volgut compartir la seva experiència creant blogs de criança. D'escrits per mares n’hi ha molts, com el de la Míriam Tirado, que té dues filles, i bolca les seves inquietuds i consells a A flor de pell. No li agrada exposar les imatges de les seves filles per il·lustrar les entrades al blog, i utilitza altres recursos, sobretot paisatges. De tant en tant, publica alguna foto de les seves filles, però procura que no se les identifiqui. A més, com que una de les seves filles ja té sis anys, cada vegada procura personalitzar menys els seus textos, conscient que “un dia ho llegiran elles mateixes i potser no els vindrà de gust que expliqui la seva vida”.

No es troben tants blogs de pares, però també n’hi ha, com és el cas de David Lay, pare d’un nen i una nena que reivindica la figura masculina a Y papá también. “No s’haurien de compartir fotos dels nens en xarxes socials perquè hi ha riscos”, reconeix, però ell ho fa i els assumeix, admet. Considera que és difícil compartir la paternitat sense posar fotos i per això ho fa però amb condicionants. “Intento que les imatges que comparteixo no siguin compromeses, mai els mostro despullats, ni a la banyera ni en situacions molt íntimes”, afegeix.

Els Estats Units, en una altra dimensió

Als Estats Units, la sobreexposició dels menors a les xarxes ja està en una altra dimensió. No és estrany que Steven Leckart fos el primer a denominar el fenomen com a sharenting i oversharenting al diari The Wall Street Journal el 2012. Al continent dels excessos, hi ha qui fins i tot ho ha convertit en un rendible negoci, com és el cas de Kitties Mama, quatre germans que converteixen les seves aventures quotidianes en exitosos vídeos al seu canal de Youtube, que té més d'1'5 milions de seguidors.