Selecciona Edició
Connecta’t

Arrenca la campanya electoral més plural i oberta de la democràcia

16 dies abans dels comicis, amb un 41% d'indecisos, l'única cosa segura és que el bipartidisme donarà pas a un pacte amb les forces polítiques emergents

Rajoy es fotografia amb un ciutadà de Melilla aquest dijous.
Rajoy es fotografia amb un ciutadà de Melilla aquest dijous.

Els principals candidats a les eleccions del 20-D inicien aquest divendres la campanya més oberta de la democràcia. Amb més d'un 41% d'indecisos, l'única cosa segura 16 dies abans dels comicis és que el bipartidisme donarà pas a algun pacte entre dues (o tres) de les quatre forces polítiques en lliça. Mariano Rajoy, que parteix com a favorit, sap que no només ha de guanyar, sinó aconseguir prou suports per formar Govern. Pedro Sánchez sent la pressió dels emergents, a dreta i esquerra, i del seu mateix partit, des del sud. I els dos nous aspirants, Albert Rivera i Pablo Iglesias, han de demostrar la seva capacitat per passar de ser frontissa a pany per obrir la porta a qui governi el 2016.

El dilluns 30 de novembre, tres dels quatre líders que aspiren a la presidència del Govern espanyol arribaven al debat electoral d'EL PAÍS amb la mirada tibant. Estaven nerviosos, perquè sabien el que s'hi jugaven. Sánchez, Rivera i Iglesias s'enfrontaven al primer debat obert per confrontar les seves propostes, mentre Rajoy eludia el cara a cara amb els seus competidors més directes i optava per una entrevista convencional.

L'actitud del president del Govern espanyol s'explica des de la posició del que se sap guanyador (encara que perdi un terç de la seva força al Parlament) i vol conservar el lideratge sense arriscar ni gota. Les enquestes li auguren un triomf folgat (encara que insuficient com per formar Govern en solitari), i enfrontar-se a qui li està robant vots dia a dia, però tindrà el pany per obrir la porta del Palau de la Moncloa, no li aporta res. A l'inrevés, té més a perdre que guanyar i es conforma amb ser el primer en comptes d'intentar obrir bretxa amb els altres partits.

El sudoku de Génova

Els assessors de Mariano Rajoy li han preparat una campanya confortable i sense riscos: actes electorals en ciutats mitjanes, entrevistes en programes poc conflictius i un únic cara a cara amb el seu rival del bipartidisme. Al PP saben que si Pedro Sánchez s'enfonsa és perquè Rivera (el competidor real del president) i Iglesias (l'amenaça de futur) hauran crescut prou com per acabar de debò amb l'alternança que ha caracteritzat la història democràtica a Espanya.

El sudoku electoral de Génova necessita que els populars obtinguin més de 125 escons i el PSOE no baixi de 90. Fonts de la direcció de campanya del PP asseguren que el daltabaix dels socialistes suposaria un enorme problema per a Rajoy, perquè situaria Ciutadans a la segona plaça i dificultaria un pacte d'investidura. A la Moncloa veuen Albert Rivera molt valent des de les eleccions catalanes i temen que, si fa el sorpasso a Pedro Sánchez, opti a formar Govern des de la segona posició electoral.

A Ferraz, els ànims canvien d'un dia per l'altre. Les enquestes no els són favorables, encara que confien que tenen una base difícil de trencar i que finalment superaran els 100 diputats (menys que el 2011 amb Alfredo Pérez Rubalcaba de candidat). Públicament mantenen el missatge que es veuen guanyadors i que ja decidiran amb qui pacten per formar Govern, però en privat reconeixen que la pressió a la qual estan sotmesos des de la dreta (Ciutadans) i l'esquerra (Podem) els pot fer mal. L'altra esquerra, la d'Alberto Garzón (IU), no els serveix per muntar el trencaclosques.

Alberto Garzón en un acte a la Universitat Politècnica de València. ampliar foto
Alberto Garzón en un acte a la Universitat Politècnica de València.

En el debat del dilluns, Sánchez es va sentir assetjat pels seus dos contendents i, encara que va sortir airós dels atacs, va comprovar que Rivera i Iglesias seguiran intentant pescar fins a l'últim dia als caladors socialistes. La seva estratègia és donar valor al llegat dels socialistes des de 1982 i insistir que només el PSOE és capaç de defensar l'Estat de benestar.

Al quarter general de Ciutadans hi ha dies que creuen no només que poden avançar al PSOE, sinó també al PP, encara que les enquestes ho desmenteixin. La inèrcia aconseguida després de les eleccions catalanes els ha donat una important velocitat de creuer i Albert Rivera accepta tots els reptes, en forma de debats, que li proposen. El líder català té, a més, l'avantatge que també guanya amb una tercera posició, sempre que sigui clau per donar la majoria de Govern a un o altre partit.

Accelerats

Per la seva banda, a les oficines de Podem, al carrer de la Princesa de Madrid, estan tots accelerats per les xarxes socials i el Red Bull. Pablo Iglesias no tira la tovallola de pujar al podi, encara que tots els sondejos indiquen que fa diversos mesos que no aconsegueix tancar la bretxa oberta per Ciutadans. Confia en la campanya, en els debats, en les tertúlies de televisió que el van enlairar fa més d'un any i, sobretot, en les accions sorpresa que li agrada plantejar de tant en tant. Podem ha presentat un programa de tall socialdemòcrata (amb memòria econòmica inclosa) per plantar cara al PSOE, encara que saben que la llarga i ràpida marxa des de l'esquerra radical al socialisme els pot implicar problemes de credibilitat.

Arrenca la campanya més oberta de la democràcia, en la qual els partits lluitaran província a província, escó a escó, proposta a proposta. Mai fins ara les enquestes havien assignat al vencedor menys del 30% dels vots o al tercer més del 10%. Aquesta vegada, la campanya sí que serà decisiva en el resultat final de les eleccions.

MÉS INFORMACIÓ