_
_
_
_
_
TEATRE

Cita triple amb la tragèdia

'Antígona', 'Medea' i 'Edipo rey' desembarquen en un Teatre Lliure hel·lenitzat a càrrec de Miguel del Arco, Andrés Lima i Alfredo Sanzol

'Edipo rey', de Sòfocles, en la versió dirigida per Alfredo Sanzol que es veurà al Lliure.
'Edipo rey', de Sòfocles, en la versió dirigida per Alfredo Sanzol que es veurà al Lliure.luis castilla

Una de les propostes més valentes i suggeridores sorgides en el teatre espanyol contemporani l'acull des d'avui i fins diumenge el Teatre Lliure de Barcelona. Es tracta del Teatro de la Ciudad, que ha creat el seu primer projecte després d'organitzar tallers, debats, cursos, etcètera, durant dos anys. Els seus impulsors i creadors són tres coneguts directors teatrals, innovadors i multipremiats, Miguel del Arco, Andrés Lima i Alfredo Sanzol, que s'han unit per aconseguir sinergies escèniques a partir de tres tragèdies gregues mítiques que ells mateixos han versionat: Antígona, Medea i Edipo rey, respectivament.

Aquesta immersió que els ha fet arribar a la conclusió que la tragèdia, que desitjaven molt abordar, en contra del que es pot pensar, no és destructiva: “Mostra un vessant fosc, perquè s'aborden temes que la societat evita, però quan algú veu una tragèdia surt excitat i amb ganes de lluitar per sortir-ne", argumenta Lima, i Sanzol afegeix: “La tragèdia és un tren que et permet entrar en zones fosques, però se surt millor després de veure alguna cosa colpidora, perquè aquesta necessitat existeix”.

Però no es tracta només de tres posades en escena –que també– protagonitzades per reconeguts actors, com Carmen Machi, Manuela Paso, Aitana Sánchez-Gijón i Juan Antonio Lumbreras, sinó de plantejar i explorar noves maneres d'abordar el teatre, que incloguin de manera simultània una aposta per la investigació, la reflexió, la producció i l'exhibició del teatre contemporani.

El projecte, que han anat bastint durant dos anys, va néixer el mes d'abril al Teatro de la Abadía de Madrid, convertit durant temps en aquesta casa oberta a tota una tempesta d'idees, gràcies a l'hospitalitat del director, actor i acadèmic José Luis Gómez, que es va entusiasmar amb la proposició.

I aquesta és només la primera temporada, a la qual en seguiran més, en què, a més de presentar produccions pròpies, obriran les portes a altres creadors. “El projecte següent necessita temps i una mentalitat diferent”, comenta Del Arco, que reconeix que de moment estan donant voltes a la nova proposta, que per descomptat tindrà un caràcter molt diferent, ja que se centrarà en la comèdia i en la reflexió sobre els riures.

Aquest altre projecte s'anirà construint de manera similar al que ara mostren per diferents ciutats, amb una única escenografia i amb la possibilitat de veure les tres obres d'una tirada. “En essència, aquesta proposta s'ha format amb diversos tallers en els quals hem treballat alguns elements fonamentals de la tradició teatral grecollatina amb actors professionals, investigadors, dramaturgs, escenògrafs, oients..., per culminar amb els muntatges”, assenyalen els directors, que han comptat, a més de Gómez, amb col·laboradors tan prestigiosos com Núria Espert, Juan Mayorga, Mario Gas, José Sanchis Sinisterra, Carlos García Gual, Israel Elejalde (ajudant de direcció d'Antígona), Bárbara Lennie i molts més. “És molt poc habitual fer tallers d'investigació en solitud; la cultura del cooperativisme és més real”, assenyala Lima, que diu que estan comprovant que hi ha moltes ganes de cultura per part del públic.

“Volem recuperar el fet social d'anar al teatre”, apunta Del Arco, que recorda que a l'entorn d'aquestes peces s'ha intentat crear una àgora on els espectadors puguin socialitzar-se.

També el Lliure tindrà aquesta àgora en la qual es debat, es reflexiona en comú, es discuteix i es comparteixen altres activitats hedonistes, com les de beure i menjar.

Al ja popular bar restaurant d'aquest teatre, aquesta vegada cal sumar-hi que dissabte vinent, a les 17.30, abans de les representacions d'Antígona i Edipo rey, i amb entrada lliure, es podrà assistir al diàleg sobre Medea com a dona desarrelada, entre la professora Blanca Garcés-Mascareñas, experta en polítiques d'immigració i integració, i el professor Carles Garriga, especialista en literatura grega de l'època hel·lenística,

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_