_
_
_
_
_

Un Ajuntament detalla al jutge com Convergència va inflar una obra del 3%

Sant Fruitós de Bages va pagar per treballs no fets i materials cent vegades per sobre del seu cost

Oriol Güell
Imatge del centre cívic de Sant Fruitós de Bages.
Imatge del centre cívic de Sant Fruitós de Bages.salvador redó

L'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages ha remès al jutge un informe del secretari municipal que detalla com el cost de les obres d'un centre cívic construït el 2009 va ser inflat amb despeses falses, entre les quals una porta i envans no instal·lats. En total, els diners pagats de més pel municipi ascendeixen a 34.000 euros, xifra que coincideix amb el 3% del pressupost de l'obra i amb la donació que la constructora –el Grup Soler– va fer aquell any a la fundació CatDem de Convergència. L'alcalde de Sant Fruitós era el convergent Josep Rafart.

Sant Fruitós és un dels ajuntaments investigats pel suposat finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que investiga el jutjat d'instrucció 3 del Vendrell. El municipi va adjudicar el març del 2009 per 1,13 milions les obres de construcció d'un centre cívic dins de les inversions finançades pel conegut com a pla Zapatero. L'empresa guanyadora del concurs va ser una unió temporal d'empreses (UTE) formada per dues filials del Grup Soler. Poc després, el juliol d'aquell any, la UTE va donar a CatDem 34.000 euros. El cercle es va tancar el desembre d'aquell any, quan Rafart va aprovar el sobrecost que va permetre a la constructora recuperar els diners pagats a Convergència.

L'informe del secretari municipal detalla com es va forjar i va aprovar el sobrecost, en un procediment que considera “nul” perquè “va incomplir absolutament el procediment legal”. Entre altres irregularitats, el document destaca que un càrrec de confiança de l'alcalde va assumir un paper clau en la tramitació de l'expedient i en les negociacions amb la constructora malgrat que no tenia competències per això. Per fer-ho, aquest càrrec de confiança va suplantar la funció que corresponia a l'arquitecte municipal i a d'altres funcionaris. Aquesta actuació es va veure afavorida, segons fonts municipals, perquè Sant Fruitós no tenia llavors cap secretari ni interventor de carrera i les seves funcions eren assumides per persones afins a Josep Rafart.

Entre les despeses inflades hi ha una porta que no va arribar a instal·lar-se i per la qual l'Ajuntament va pagar 5.000 euros, gairebé el mateix import abonat per uns envans que tampoc van arribar a aixecar-se. A més, la constructora va facturar dues vegades la llum i l'aigua (5.142 euros en total) i va cobrar gairebé 12.000 euros per unes guies el cost real de les quals, segons l'arquitecte municipal, no ascendeix ni a 100 euros. Aquesta partida, per tant, es va inflar més del 1.000%.

En total, les partides indegudament facturades a l'Ajuntament ascendeixen a 28.989 euros. Si a aquesta xifra se li sumen les despeses generals (13%) i el benefici industrial (6%), l'import indegudament cobrat pel Grup Soler ascendeix a 34.000 euros, quantitat que coincideix amb la donació de la constructora al partit i el 3% de l'obra.

Després de les eleccions municipals del maig del 2011, Josep Rafart va ser substituït per l'actual alcalde, l'independent Joan Carles Batanés, que governa amb el suport del PSC. Després de la seva sortida de l'alcaldia, Rafart va ser nomenat subdirector territorial a la Catalunya Central pel Departament d'Interior, llavors dirigit per Felip Puig. L'exalcalde va ocupar aquest càrrec fins que es va jubilar, el juliol del 2012.

El secretari municipal de Sant Fruitós de Bages recorda a la part final del seu informe que l'Ajuntament està ara “obligat" a posar aquests fets en coneixement del jutjat que investiga el cas, tràmit que ja ha estat complert per l'actual equip de govern. Sant Fruitós haurà d'aportar a la causa tot “allò que pugui resultar rellevant per a la investigació dels possibles delictes vinculats amb la construcció del centre cívic”, recull l'informe.

A les conclusions de l'informe, el secretari municipal estableix diverses “accions procedents” que ara haurà de dur a terme l'Ajuntament. Una d'aquestes accions és estendre la investigació, fins ara limitada a l'aprovació i l'execució del sobrecost, a la totalitat de l'obra del centre cívic ja que considera necessari “analitzar que el que es va certificar i es va pagar correspon amb el que realment es va fer, i si els preus satisfets s'ajusten a dret o no”. El secretari també obre la porta a “practicar un control equivalent a totes les inversions en què es pugui sospitar l'existència d'irregularitats equivalents”.

El secretari també estableix que l'Ajuntament “està obligat” a emprendre accions legals per rescabalar-se dels danys soferts. En aquest sentit, l'informe proposa dues alternatives: personar-se com a perjudicat a la causa en marxa “per exercir les accions penal i civil” o esperar que hi hagi sentència ferma per reclamar els diners només per la via civil.

L'informe, en canvi, descarta emprendre mesures disciplinàries contra les persones que van assumir les funcions de secretari i interventor perquè, tot i que van poder incórrer en faltes “molt greus”, ja estan prescrites. En el cas del càrrec de confiança assenyalat pel secretari, tampoc procedeixen mesures disciplinàries perquè ja no treballa per a l'Ajuntament.

L'actual alcalde ha optat per no fer declaracions públiques sobre l'informe, tot i que fonts municipals asseguren que“complirà al detall” les indicacions de l'informe.

Investigacion@elpais.es

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_