Selecciona Edició
Connecta’t

La Filmoteca: un no parar

La ubicació del centre cultural al Raval atreu més espectadors a cicles i retrospectives de cinema

Fotograma de la pel·lícula 'París, Texas', del director alemany Wim Wenders.
Fotograma de la pel·lícula 'París, Texas', del director alemany Wim Wenders.

A la Filmoteca de Catalunya els aires del Raval li proven, i any rere any –aquest ha estat el quart des que es va traslladar a Ciutat Vella– va sumant més cinèfils. Si el 2014 ja en van ser 142.000 en 1.435 sessions; aquest any, el tancament es calcula amb 150.000 espectadors en 140 sessions menys. Uns números que no estan malament –més d'un centenar d'espectadors de mitjana en cada sessió i que confirmen una tendència a l'augment “en un marc de caiguda general del cinema”, va voler destacar el director de la Filmoteca, Esteve Riambau. Tot i que la comparació amb les sales comercials és complicada perquè la Filmoteca és una institució pública amb preus públics –la tarifa normal és de 4 euros, per als gestors del centre cultural hi ha una cosa que queda clara: si l'oferta és atractiva i de qualitat i els preus són ajustats, la gent anirà al cinema: “Nosaltres ho comprovem cada vegada que veiem la sala Chomón amb les 360 butaques plenes”, afegeix Riambau, convençut que d'aquesta manera s'aconsegueix recuperar la màgia del cinema.

Escena d'un dels films muts de Hitchcock.
Escena d'un dels films muts de Hitchcock.

El públic el 2015 va assistir especialment als cicles dels cineastes Jarmusch, Lynch i Schrader, i també al que es va dedicar a Ingrid Bergman per commemorar el seu centenari. Entre els festivals que ha acollit aquest any, el que va tenir més públic va ser la Mostra de Cinema Alemany i el de Cinema d'Autor. Aquest centre cultural també vol potenciar-se internacionalment i des del 2012 convida personalitats de la cinematografia, com directors reconeguts amb premis Oscar, com Pedro Almodóvar, Costa-Gavras, Fernando Trueba i Jiri Menzel, i altres reconeguts amb la Palma d'Or de Canes.

A més de la programació de cicles i retrospectives, l'edifici del Raval té un servei de biblioteca especialitzada, una oferta educativa per a les escoles i una altra anomenada Aula de Cinema, destinada als joves universitaris que aquest any ha notat un descens: “Bàsicament perquè depèn que l'assistència sigui considerada un crèdit o no”, matisava Riambau. A més de l'exhibició i projecció, l'altra funció de la Filmoteca és conservar i restaurar pel·lícules bàsiques del cinema català, tasca que es fa al 2CR (Terrassa), en el qual aquest any s'han restaurat 12 títols. Aquest treball ha estat objecte d'un curtmetratge de Francesc Bellmunt que reflecteix el delicat procés de restaurar pel·lícules antigues, la conservació de les pel·lícules en rotllos, i el resultat final del procés en format digital: “Es tractava d'aprofundir en el concepte menys conegut de la Filmoteca, el de la preservació i difusió del patrimoni. Per mi ha estat molt interessant tornar a estar en contacte amb les pel·lícules analògiques”.

I de cara a la temporada que ve, la Filmoteca repeteix la fórmula de cinema clàssic i contemporani. Arrenca el gener, per exemple, amb Isabel Coixet, amb el cicle Dones (bastant) perdudes, i continuarà amb tota la filmografia de cinema mut de Hitchcock, dos dedicats als 100 anys de mítics actors, Gregory Peck i Kirk Douglas (encara en vida); obres no vistes de Jean-Luc Godard, Bertrand Tavernier, Frederick Wiseman i Wim Wenders, i al juliol, un cicle dedicat a la censura al cinema des dels anys vint als setanta del segle passat.