Selecciona Edició
Connecta’t

Les falles del Pirineus, Patrimoni Immaterial de la Humanitat

La candidatura, presentada per Andorra i secundada per Espanya i França, no incloïa les festes de la Comunitat Valenciana

Baixada de Falles a la localitat de Boí, a l'Alta Ribagorça.
Baixada de Falles a la localitat de Boí, a l'Alta Ribagorça.

La Unesco ha inclòs les Festes del Foc del Solstici d'Estiu als Pirineus a la seva llista representativa del Patrimoni Cultural de la Humanitat, el màxim reconeixement i protecció a què pot aspirar un bé immaterial de qualsevol lloc del planeta. Les falles del Pirineus han estat incloses durant la reunió anual del Comitè Intergovernamental de Salvaguarda del Patrimoni celebrada a la ciutat africana de Windhoek, Namíbia, després de ser impulsada pels governs d'Andorra, França i Espanya i reuneix una tradició que se celebra en 63 pobles: 34 de francesos, 3 d'andorrans i 26 d'espanyols (17 de catalans com Boí, Senet, Pont de Suert, Taüll, Barruera i Erill la Vall i 9 d'aragonesos com Saünc, Bonansa i Les Paüls), però no té res a veure amb la internacionalment popular festa de les Falles que se celebra en moltes localitats de la Comunitat Valenciana, sobretot a la capital, València, entorn de la festivitat de Sant Josep, una celebració que aspira al mateix reconeixement de la Unesco però que no ha estat inclosa en aquesta candidatura, sinó en una altra a part.

Les festes reconegudes per l'alt organisme del patrimoni són les protagonitzades pels fallaires que descendeixen durant l'equinocci d'estiu (23 i 24 de juny) des de la part alta de la població amb torxes enceses amb les quals tracen figures en l'aire, recordant el ritual de pas de la infància i l'adolescència a l'edat adulta. La candidatura va ser presentada per Andorra amb el suport de França i Espanya que, sabent que aquesta candidatura podia perjudicar la de les Falles valencianes, va suprimir de la denominació el terme falles per així evitar confusió en el si de la Unesco. És, per tant, una candidatura andorrana que computa a la llista representativa d'aquest petit país dels Pirineus.

Diversos participants de la tradicional Baixada de Falles de la localitat lleidatana de Boí, a l'Alta Ribagorça. ampliar foto
Diversos participants de la tradicional Baixada de Falles de la localitat lleidatana de Boí, a l'Alta Ribagorça.

La inclusió a la llista, no obstant això, no ha estat cap sorpresa. La Generalitat de Catalunya, en un informe elaborat el passat mes d'abril sobre les 15 candidatures pendents d'aprovació i les fases en les quals es trobava cada expedient, explicava que la candidatura seria aprovada en la propera sessió del Comitè del Patrimoni Mundial a Namíbia, com així ha estat.

Mentrestant, la candidatura de les Falles de la Comunitat Valenciana segueix el procés prescrit. El passat mes d'octubre el Consell de Patrimoni Històric la va escollir com la candidatura espanyola per ser inclosa en aquesta llista privilegiada. Ara, la Unesco estudiarà les propostes dels diversos països per saber si a l'assemblea de d'aquí a un any les reconeixerà com a Patrimoni Immaterial.

La Unesco també ha reconegut a la seva reunió el Fileteado Porteño de Buenos Aires, una tècnica pictòrica tradicional com l'Oshituthi Shomagongo, la festa dels fruits del Marula a Namíbia, l'art èpic del Gorogly a Turquia, o el Majlis, espai cultural i social, representat a diversos països del Golf Pèrsic. També ha estat declarada l'equitació clàssica i l'Escola Superior de Doma Espanyola de Viena, una manifestació cultural que des del Ministeri d'Educació i Cultura es recorda que està “molt relacionada amb l'homòloga tradició cultural espanyola”.

MÉS INFORMACIÓ