_
_
_
_
_

Càstig mínim a la màfia xinesa dels tallers tèxtils de Mataró

L’‘operació Wei’ acaba, sis anys després, amb condemnes mínimes per a només tres dels 77 detinguts

Jesús García Bueno
Un dels detinguts, el 2009, durant l'operació dels Mossos d'Esquadra a Mataró.
Un dels detinguts, el 2009, durant l'operació dels Mossos d'Esquadra a Mataró.TONI ALBIR (EFE)

Wei estava cridada a ser la gran operació dels Mossos contra la màfia xinesa. I ho va ser, al principi. El 2009, la policia va detenir més de 70 persones per explotar treballadors en altres tallers clandestins de Mataró (Maresme). Sis anys després, el cas ha quedat en res. El relat de dos testimonis protegits –que van detallar jornades extenuants de fins a 16 hores en condicions infernals– només ha servit per condemnar tres responsables de tallers a penes mínimes. La justícia els ha imposat tres anys i mig de presó, segons la sentència a la qual ha tingut accés EL PAÍS.

WW22 va arribar a Espanya el 2006 i va treballar en 14 tallers de Mataró, sempre en condicions “pèssimes”. A més de cosir, va explicar el testimoni protegit, havia de netejar el local, on també dormia. El seu record d'aquella època és que “mai descansava”. Cobrava uns 400 euros al mes. Va denunciar la situació perquè sentia “ràbia” en veure “com es tractava” els seus compatriotes. Durant els vuit mesos que va durar la seva col·laboració amb la policia, WW22 va patir “amenaces i agressions”, constata la sentència de l'operació Wei, dictada per l'Audiència de Barcelona.

Els jutges donen plena credibilitat tant a ell com a un altre testimoni protegit, WW11. I conclouen que els tres capatassos que han estat condemnats –Youli Wang, 29 anys; Long Zhao, 37; Siliang Xia, 57– van explotar treballadors xinesos en situació irregular. Els sotmetien a un “control estricte” i els obligaven a “complir els encàrrecs de roba als quals s'havien compromès”.

Els operaris no tenien descans setmanal ni vacances i cosien en pisos i locals comercials de Mataró “sense les condicions mínimes de seguretat i salut”. Malgrat que en alguns dels locals es van trobar fins a 24 màquines de cosir, els acusats van negar qualsevol vincle amb el negoci. Long Zhao va arribar a dir que només treballava com a xofer d'un “espanyol” que era el veritable cap del taller.

La sentència condemna tres dels sis acusats i només per explotació laboral, un dels tres delictes –junt amb l'associació il·lícita i la falsedat– que els atribuïa la Fiscalia. La causa judicial, de fet, ha anat minvant des del 2009. Els Mossos van impulsar una “ambiciosa i important investigació, basada en dades objectives”, aplaudeix la sentència. La policia pretenia anar molt més enllà dels responsables dels tallers. Va apuntar també als amos de les gestories (que, presumptament, proporcionaven als locals “un flux d'immigrants il·legals”), així com a “una organització dedicada al tràfic il·legal d'éssers humans”. Màfia xinesa en estat pur.

Errors en la investigació

Res d'això, no obstant això, s'ha pogut provar. La investigació “perd força”, assenyala la sentència, “des del moment en què tan sols es disposa de la declaració de dos testimonis que han treballat en alguns tallers, no en tots”. El 2013, la causa es va arxivar –a petició del mateix fiscal– per a la gran majoria dels imputats per falta de proves. Quan els Mossos van irrompre als tallers de Mataró, la “gran majoria” d'operaris contestava que “no treballava allà”. I als que ho feien, “tampoc se'ls va rebre declaració”. Els jutges retreuen als Mossos que emplenessin “un qüestionari estereotipat” i no aprofundissin en aquests testimonis.

Les suposades irregularitats a les gestories –sobre empadronaments o regularització de treballadors– tampoc van ser “degudament investigades”, adverteix l'Audiència de Barcelona. Per aquest motiu no s'ha pogut condemnar els seus responsables. Altres acusats de Wei que sí que van ser portats a judici no es van presentar a la sala de vistes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_