Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Propòsits comuns, vies diferents

Els tres van obtenir un suspens absolut en el fet que no van ni esmentar la Unió Europea

Els candidats de Ciutadans, el PSOE i Podem es donen la mà abans del debat. Ampliar foto
Els candidats de Ciutadans, el PSOE i Podem es donen la mà abans del debat.

El ritme, trepidant. El ventall de propostes, dens. I els dards creuats, freqüents. Això va servir als tres tenors per marcar perfil davant la resta. Per subratllar discrepàncies. Això és útil per a tothom. Però als votants/lectors també ens interessa l'altra cara de la lluna: hi ha trama d'idees comunes, encara que el que maquina cadascun sigui molt diferent?

Van destacar diversos propòsits economicosocials –si no propostes bastant compartits pel trio. El principal va ser compensar la desigualtat existent: completar des del pressupost els desprotegits que no cobren res o molt poc. Un proposa el sistema de garantia d'ingressos; un altre, l'ingrés vital mínim; el tercer, un complement salarial bàsic. Cada fórmula es concreta de forma diferent, però les tres són molt similars.

Altres elements comuns van ser la proposta de retorn dels cervells fugits; la urgència d'un pacte nacional d'educació; la lluita contra la precarietat laboral (però no en com instrumentar-la); les polítiques actives d'ocupació.

És a dir, alguns dels objectius de despesa van trobar lloc comú. Però no va quedar gens clar amb què es finançaran aquesta i les altres propostes. El terreny comú –segons, a més, proclamen els capítols econòmics dels seus tres programes– és la lluita contra el frau fiscal. Ara bé, en el detall de les rèpliques i dúpliques va ballar el diable de la inconcreció.

En les altres fórmules recaptatòries, on brilla més el terreny ideològic, va haver-hi falta de sintonia, quan no era una divergència clara i lògica: Rivera, en la línia liberal, va prometre menys impostos; Pablo, en la intervencionista, molts més; Pedro, un punt intermedi socialdemòcrata.

Rivera va resultar incisiu en aconseguir prioritzar dues o tres propostes en cada apartat, no més, i en el seu llenguatge més deixat anar, fent digerible la disciplina econòmica, sempre adusta. Sánchez va ampliar el ventall de les seves propostes, però a costa de reduir l'èmfasi en cadascuna. I Iglesias va ser fidel al seu traç d'esmenes a la totalitat, modulant aquesta vegada el to. Els tres van dur a terme una bona interpretació, però cadascun, sobretot, per al seu públic?

On el trio va merèixer un suspens absolut va ser perquè no van ni esmentar la Unió Europea en uns afers econòmics i socials, en què el 80% de les decisions es construeixen en complicitat entre els 28 socis! És estrany, perquè si a qualsevol dels tres li toca la poltrona, el primer que haurà de fer és augmentar en 10.000 milions els ingressos pressupostaris (o rebaixar les despeses, o una part de cada), segons com Brussel·les ha advertit al Gran Absent.