Selecciona Edició
Connecta’t

Promeses incomplertes en l’herència de Rajoy

El PP assegura haver executat el 92,8% del programa i fa cartells contra els “prejudicis” de la seva gestió al Govern central, però les xifres desmenteixen part de la campanya

Mariano Rajoy, en una residència a Sevilla.
Mariano Rajoy, en una residència a Sevilla. EFE

"Pensa sense prejudicis. Perquè mai saps quan la teva ment pot jugar-te una mala passada”, diu un dels cartells electorals del PP. Els populars mantenen que s'han estès falsos mites sobre la gestió de Mariano Rajoy i utilitzen el seu web per intentar desmuntar-los mitjançant vídeos i un apartat anomenat “Compplim” en el qual asseguren haver executat el 92,8% del seu programa de 2011. Però les xifres i el seu programa pel 20-D mostren que en moltes d'aquestes afirmacions hi ha trampa. Aquestes en són algunes.

Feina de qualitat? “Amb Rajoy s'han creat un milió de llocs de treball en els últims dos anys. Però realment és una ocupació de qualitat o només s'està creant ocupació precària?”, diu un dels vídeos del web del PP. Ells mateixos es responen: “El 2011, amb el PSOE, la contractació indefinida es reduïa a un ritme del 29,5% anual. Amb el PP creixen a una taxa interanual del 14,2%. Set de cada deu treballadors assalariats tenen contracte indefinit”.

La realitat és que avui hi ha mig milió menys de contractes indefinits a jornada completa que fa quatre anys, segons les dades de la Seguretat Social. Rajoy acaba la legislatura amb una xifra d'aturats inferior a la que va trobar quan va arribar: 4,3 milions enfront de 4,8  —amb una diferència important: llavors Espanya estava en plena recessió i ara creix al 3,4%—, però la causa de la caiguda de l'atur, exclusivament, a la caiguda de la població activa (els que se n'han anat, els que han deixat de buscar una feina).

En els últims anys, la precarietat també ha alleujat la situació del mercat laboral. El 91,8% dels nous contractes al novembre són temporals i entre els fixos, el 34,6% són a temps parcial. També els sous han baixat. El salari mitjà declarat a Hisenda per les empreses  ha caigut a 18.420 euros anuals, el nivell més baix des de 2007.

Les pensions contributives han pujat uns dos euros

Desnonaments. El Govern espanyol ha reduït els desnonaments, ha augmentat la protecció al deutor hipotecari i fomentat l'habitatge social, assegura el PP. Quant a la protecció al deutor hipotecari, l'Executiu de Rajoy ha rebut aquesta legislatura tres garrotades del Tribunal de Justícia de la UE pel contrari. El primer va arribar el març de 2013, l'últim, l'octubre passat. El 2014 va haver-hi 68.091 desnonaments —de diferents tipus d'immobles, no només habitatges—. Entre l'1 de gener i el 31 de març d'aquest any el nombre de llançaments practicats va augmentar un 2,1% respecte al mateix període de l'any anterior i en el segon trimestre de 2015 es va reduir, però només va haver-n'hi 10 menys. Amnistia Internacional ha denunciat que Espanya destina només un 1,1% d'habitatges a finalitats socials enfront del Regne Unit (18%), Àustria (23%) o Holanda (32%). Tres de cada deu habitatges buits a Europa estan a Espanya.

Dependència.  El PP també presenta com a promesa complerta haver garantit “una cartera de serveis bàsica i comuna per a totes les persones dependents, així com per garantir la qualitat i l'equitat de les prestacions i serveis”. Les dades del Ministeri de Sanitat precisen que en aquests moments 779.373 dependents reben alguna ajuda estatal i 400.000 més estan en llista d'espera.  La legislatura de Rajoy acumula una retallada de 2.000 milions per als dependents, segons calcula l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, que utilitza xifres oficials.

Corrupció. “Millorarem la protecció dels treballadors públics que denunciïn activitats fraudulentes o corruptes”, prometia el PP al seu programa de 2011. Al seu programa de 2015 han tornat a incloure aquest punt, la qual cosa prova que mai es va dur a terme. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va ratificar el setembre de l'any passat la condemna contra l'Ajuntament de Boadilla del Monte per assetjament laboral i dany moral a Ana María Garrido, una de les denunciants de la trama Gürtel i ara testimoni en la investigació. Garrido havia denunciat l'Ajuntament per considerar que se li estava impedint fer la seva feina com a represàlia per haver atestat el 2010 contra càrrecs del PP implicats en l'escàndol.

Lluita contra el frau. En el seu programa del 2011, el PP prometia potenciar “les funcions d'investigació en profunditat concentrant les actuacions en els grans focus de frau fiscal”. El Govern de Rajoy va aprovar quan va aconseguir el poder una amnistia fiscal que permetia als defraudadors regularitzar els seus diners tributant a un tipus gairebé deu vegades inferior al que els hauria correspost. El seu pla inicial era recaptar 2.500 milions, però es va quedar en la meitat. L'exvicepresident Rodrigo Rato va ser un dels que es va acollir a aquesta amnistia fiscal.

Inspectors d'Hisenda van manifestar el seu malestar perquè les alertes del ministre Cristóbal Montoro d'actuar contra els titulars de les targetes black de Bankia van permetre que alguns s'avancessin i regularitzessin.

La direcció de l'Agència Tributària va destituir el novembre de 2013 de forma "fulminant" una inspectora d'Hisenda de l'oficina tècnica de grans contribuents que va rebutjar un recurs de la multinacional cimentera Cemex contra una sanció de 456 milions d'euros per artificis fiscals. Com a conseqüència del relleu d'aquesta inspectora va dimitir el cap de dependència de grans contribuents i un mes després, el director del departament d'inspecció financera i tributària per diferències amb la direcció general.

El Govern va obtenir el 2014 una xifra rècord de recaptació contra el frau: 12,318 milions d'euros, però ha reduït els mitjans per lluitar-hi en contra. La plantilla de l'Agència Tributària té gairebé 1.900 treballadors menys que el 2011.

El rescat a la banca.  Per què es va salvar els bancs i no les persones?, s'autopregunta el PP en un dels seus vídeos de campanya. La seva explicació és la següent: "El 2012,  al Govern de Rajoy no li va quedar cap altre remei que sol·licitar una línia de liquiditat als socis europeus. Els resultats són palpables. S'han protegit els estalvis i s'ha minimitzat el cost per al contribuent”.

De 56.181 milions de rescat a la banca amb prou feines se n'han recuperat 1.884

El Banc d'Espanya contradiu aquesta idea. Els seus balanços mostren que la injecció a la banca s'ha elevat a 56.181 milions i amb prou feines se n'han recuperat 1.884. El president del FROB, Fernando Restoy, estima que mai es recuperaran uns 40.000 milions.

Abús del decret-llei. En el seu programa de 2011, i és un dels aspectes que el PP presumeix d'haver complert, van assegurar que recuperarien “el sentit constitucional del decret-llei", això és, limitar-ne l'ús als casos d'“extraordinària i urgent necessitat". Els decrets lleis són sotmesos a votació 30 dies després de ser promulgats, sense possibilitat de presentar esmenes, enfront de la tramitació legislativa habitual, que acostuma a requerir com a mínim uns sis mesos.

La realitat és que el Govern de Rajoy ha batut el rècord de legislar per decret: 73 decrets-llei fins a l'agost passat (enfront d'un total de 143 projectes de llei). En xifres absolutes el primer Executiu d'Aznar el va superar en nombre de decrets —85— , però en aquella legislatura va aprovar més projectes de llei –173–. De fet, fins i tot el Tribunal Constitucional ha fet una estirada d'orelles a l'Executiu popular per aquest motiu, i ha corregit en una sentència dos apartats d'una norma aprovada fa un any pel Consell de Ministres. El recurs, interposat pel PSOE i amb el suport d'Esquerra Plural i UPyD, demanava l'anul·lació del decret de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència. En la norma s'havia inclòs des de la regulació dels drons, la normativa sobre empreses de treball temporal i agències de col·locació, fins a la reforma del Registre Civil perquè n'assumissin la gestió els registradors mercantils.

Immigració. En el seu programa, el PP assegurava: “Garantirem sempre el respecte als Drets Humans i a la dignitat de les persones amb independència de la seva situació legal o administrativa”.

La realitat és que el PP va utilitzar la situació administrativa dels immigrants per retallar-los drets. El Govern espanyol va retirar el 2012 la targeta sanitària als sense papers i va amenaçar amb multes les comunitats autònomes que es van negar a fer-ho. L'abril passat, l'Executiu va admetre que havia estat un error i va anunciar que retornava l'assistència als immigrants irregulars, encara que no la targeta sanitària.

A més, el Govern va incloure a la Llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa i aprovada en solitari pel PP el desembre del 2011, una disposició que permet a la policia rebutjar els immigrants que saltin les tanques de Ceuta i Melilla, les anomenades “devolucions en calent”, sense comprovar si són sol·licitants d'asil. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ha alertat en nombroses ocasions –l'última el 23 de novembre passat– el Govern que aquestes “devolucions sumàries i col·lectives estan prohibides per la legislació internacional”. El Govern ha rebutjat la petició del Consell de Drets Humans de l'ONU de derogar aquesta disposició.

Lluita contra el dopatge. El PP va introduir en el seu programa electoral de 2011 la promesa de “reforçar la lluita contra el dopatge”. Però els populars van incloure a les seves llistes de Madrid l'atleta Marta Domínguez malgrat que estava pendent de la sentència del Tribunal d'Arbitratge Esportiu. El seu nom es va retirar in extremis, sis hores abans del tancament legal de les llistes, perquè l'exatleta va trucar per comunicar que la sentència sobre el seu cas de dopatge s'havia avançat i podia inculpar-la abans de la campanya, com així va ser. Malgrat tot, ja coneguda la sentència condemnatòria, Rajoy va declarar a La Cope que si no havia estat inclosa a les llistes havia estat perquè “ella ho va demanar”. “Marta Domínguez ha donat moltíssimes alegries a l'esport espanyol. És una dona amb molt temperament, molta força i jo no entraré al detall de la sanció perquè no els sé. I llavors què passa amb els russos? Espanya ha fet un enorme esforç en la lluita contra el dopatge. Ens miren malament? A d'altres se'ls pot mirar molt pitjor”, va dir.