Selecciona Edició
Connecta’t

No hi ha un cervell masculí i un de femení

L'estudi de 1.400 cervells humans descarta que hi hagi diferències anatòmiques significatives per raó de sexe

El volum de les diferents regions cerebrals (en verd, més gran, i en groc, més petita) de 42 persones mostra com se superposen el cervell masculí i el femení. Ampliar foto
El volum de les diferents regions cerebrals (en verd, més gran, i en groc, més petita) de 42 persones mostra com se superposen el cervell masculí i el femení.

Un estudi amb centenars d'imatges de cervells d'homes i dones no ha trobat proves que hi hagi un cervell masculí i un de femení. Tot i que hi ha algunes diferències anatòmiques en determinades àrees en funció del sexe, aquestes no permeten dividir els humans en dues categories. En realitat, el cervell de cadascun és un mosaic amb elements tant femenins com masculins.

Idees com les de la intel·ligència emocional, èxits comercials com el recent llibre El cervell femení o, el segle passat, la saga d'Els homes són de Mart, les dones són de Venus, van afavorir que es parlés del dimorfisme sexual del cervell. Si hi ha diferències entre homes i dones en altres parts de l'anatomia, en particular els genitals, per què no n'hi ha d'haver al cervell? I si n'hi ha en l'aspecte físic, al cervell, potser també es dóna en allò essencial, la ment.

No obstant això, no hi ha proves que, des del punt de vista de la seva matèria grisa, matèria blanca, connexions neuronals o el gruix de l'escorça cerebral, el cervell d'una dona i el d'un home siguin diferents pel simple fet del seu sexe. Més aviat, les proves apunten al contrari. En un dels principals estudis que s'han fet, un grup d'investigadors israelians, alemanys i suïssos han comparat l'anatomia de 1.400 cervells d'homes i dones per concloure que, més que dues categories, el que hi ha és un mosaic cerebral.

L’hermafroditisme cerebral és la norma, i els cervells masculins o femenins, l’excepció

"En els genitals, hi ha diferències segons el sexe que es van sumant fins a crear dos tipus, els genitals masculins i els genitals femenins", diu la investigadora de la Universitat de Tel Aviv i principal autora de l'estudi, Daphna Joel. "Al voltant del 99% de les persones tenen genitals masculins o femenins i només uns pocs tenen ja sigui òrgans genitals amb una forma que està entre la masculina i la femenina, o bé tenen alguns òrgans amb la forma masculina i d'altres amb la femenina. Són els que anomenem intersexuals", afegeix.

No obstant això, l'hermafroditisme cerebral és la norma, i els cervells 100% masculins o femenins són l'excepció. "Més aviat, el que hi ha són molts tipus de cervells", assenyala Joel. "A més, el tipus de cervells que només presenten característiques més dominants en els homes que en les dones són molt rars, tan rars com el tipus de cervells amb un perfil que predomini entre les dones", afegeix.

Per reforçar aquestes afirmacions, Joel i els seus col·legues van recopilar imatges del cervell de voluntaris de diversos projectes científics. A més de l'heterogeneïtat de la mostra (un total de 1.400 persones), la seva investigació, publicada recentment a PNAS té un altre punt fort. Les neuroimatges es van obtenir amb diferents tecnologies i mètodes per evitar biaixos. Mentre unes determinen millor el gruix de l'escorça cerebral, d'altres registren l'estructura i les dimensions de les diferents àrees del cervell.

Un dels estudis, per exemple, es va basar en imatges del cervell de gairebé 300 persones (169 dones i 112 homes), utilitzant la tècnica coneguda com a morfometria basada en vòxel (VBM, per les seves sigles en anglès), que els va permetre establir el volum de matèria grisa de 116 àrees del cervell.

No hi ha cap regió que reveli una clara distinció entre una forma masculina i una de femenina”

Daphna Joel, Universitat de Tel Aviv


"No hi ha cap regió en les nostres mostres que reveli una clara distinció entre una forma masculina i una de femenina, és a dir, que estigui present de forma evident només en els homes o només en les dones", destaca Joel. "En realitat, hi ha un alt grau de superposició entre dones i homes en totes les regions estudiades", afegeix. Tot i així, es van quedar amb les 10 zones que van mostrar un contrast més accentuat en funció del sexe. Va ser el cas dels dos costats de la circumvolució frontal superior, del nucli caudat o els dos hemisferis de l'hipocamp, totes per sota d'un nivell estadísticament significatiu.

Amb aquestes deu àrees van poder crear una mena de contínuum des de l'extrem masculí a l'extrem femení. El cervell de tot just l'1% dels homes i només el 10% de les dones queia en els extrems i un terç de les persones tenien cervells anatòmicament intermedis. Les proves les van repetir amb altres mostres de persones i utilitzant diferents tecnologies, com la d'imatge per tensors de difusió, amb la qual es pot establir la connectivitat entre les diferents zones del cervell. En totes elles, els resultats van ser similars.

"La majoria dels humans tenen cervells compostos per mosaics de característiques que els fan únics, algunes són més habituals entre les dones en comparació dels homes i d'altres ho són més en els homes respecte de les dones i encara n'hi ha d'altres que són comunes tant en homes com en dones", comenta la investigadora israeliana.

Les teories sobre la diferenciació sexual del cervell van cobrar força a mitjan segle passat. Però, com comenta l'investigador del Neurocom i professor de la Universitat de la Counya, Xurxo Mariño, "aquells treballs es van centrar en la sexualitat, especialment en l'estudi de l'emergència de l'homosexualitat". Alguns es van obstinar a trobar anomalies anatòmiques que l'expliquessin i van trobar-ne algunes, com la menor grandària d'una estructura cerebral anomenada estria terminal en les dones i també en els homes transsexuals. Però bona part d'aquella ciència tenia com a punt de partida la ideologia.

Els estudis llavors estaven basats en qüestionaris, no en observacions directes del cervell i les seves diferències anatòmiques. Això és una cosa que només la tecnologia avançada de la neuroimatge està permetent veure. Tot i així, recorda Mariño, "ja el 1948 va haver-hi qui va parlar més d'un contínuum cerebral que no pas de categories dicotòmiques". Va ser el biòleg Alfred Kinsey qui, amb les seves escales sobre l'orientació sexual, es va avançar a l'estudi actual.