Selecciona Edició
Connecta’t
les propostes dels partits per al 20-d

El PP valida l’actual Constitució i revisaria la llei electoral i les Corts

Els populars volen garantir legalment el compliment del bon ús de la bandera i altres símbols nacionals

La presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal.
La presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal. EFE

El programa del PP en el capítol de regeneració de la vida pública i política comença per reafirmar la validesa de l'actual Constitució del 1978, per a la qual no proposa cap revisió sinó el mer reforç dels seus valors d'unitat. Els canvis es limiten a retocs en la llei electoral per prevaler el govern als ajuntaments de la primera força política i algunes modificacions de funcionament més proper als ciutadans a les Corts, més al Congrés que al Senat. Aquest apartat del document programàtic titulat L'Espanya que volem, que presenten aquest diumenge a Madrid la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, gairebé no aporta novetats sobre la lluita contra la corrupció o el combat contra el terrorisme gihadista ni modificacions rellevants en el funcionament dels principals òrgans de la Justícia.

El text del programa dedica molts paràgrafs a glossar la importància que va tenir en la Transició i que hauria de tenir encara ara, segons el PP, la Constitució vigent, per a la qual no es promou cap canvi. El PP no porta cap reforma constitucional al seu programa però el mateix candidat, Mariano Rajoy, i altres dirigents del partit han donat a entendre que escoltaran els altres partits quan plantegin aquesta modificació en la següent legislatura. El PP no vol passar a la història com el partit que va impulsar aquesta reforma de la Carta Magna perquè entén que davant dels desafiaments territorials actuals no hauria de ser una prioritat.

Els redactors del programa popular, no obstant això, destinen molts elogis a enaltir els valors de la Constitució: "Espanya és avui una gran nació perquè hem sabut construir unitat a partir de les nostres diferències. La nostra bandera és la representació de tot un llegat de pluralitat, respecte i convivència, perquè hi ha moltes formes de sentir-se espanyol. Davant dels que qüestionen la nostra democràcia, al Partit Popular defensem la vigència dels valors constitucionals que ens fan lliures i iguals en drets i obligacions. Reivindiquem el consens i la capacitat d'arribar a acords per garantir que Espanya continuï estant a l'avantguarda en el seu desenvolupament econòmic i social".

Davant l'actual repte independentista català, el programa del PP reitera que aquest partit "garanteix i garantirà sempre que ni Espanya ni la sobirania nacional es trencaran. Aplicarem tots els recursos i tots els mecanismes que la Constitució ens habilita per plantar cara als que volen que una part d'Espanya deixi de ser-ho. Tenim les millors eines: una Constitució que garanteix els mateixos drets a tots els ciutadans, un Estat de dret que funciona i un president decidit a fer valer els principis democràtics. Els desafiaments territorials i els reptes de futur només tenen resposta des de l'estabilitat d'un marc de convivència comuna que, per sobre de tot, exigeix respecte a la Llei".

Davant dels dirigents polítics i els ciutadans que demanden algun moviment o proposta per respondre en la propera legislatura des del Govern central a aquells reptes plantejats des de Catalunya, el PP defensa seguir com fins ara amb un "reforç institucional i una millora de la nostra qualitat democràtica d'acord amb els principis que ens són comuns".

El PP no creu que faci falta ara un canvi de la Constitució: "Les reformes que Espanya necessita s'han d'afrontar amb lleialtat institucional sense necessitat de rectificar el nucli de les decisions fonamentals adoptades el 78. Hem d'emprendre una reforma institucional que ens permeti millorar la qualitat de la nostra democràcia, preservant els nostres fonaments socials".

Oferta de serveis essencials

El candidat del PP repeteix en cada míting que el seu partit es compromet a assegurar "una oferta bàsica de serveis públics essencials igual per a tots els espanyols, independentment del seu lloc de residència i, per tant, amb igualtat d'oportunitats en l'accés i la qualitat". La novetat, pel que fa al futur, és que Rajoy i el PP sí que promouran un canvi en el sistema de finançament autonòmic "en un marc de finançament estable i suficient perquè totes les comunitats autònomes puguin disposar d'aquesta oferta bàsica comuna".

En aquest paquet de mesures regeneradores per reforçar les actuals institucions el PP anuncia que pensa incorporar "a la llei que regula l'ús de la bandera i altres símbols les previsions i els mecanismes jurídics que garanteixin el seu estricte compliment". Quan li van preguntar, no obstant això, aquesta setmana passada al mateix Rajoy a la cadena COPE si actuaria contra els que xiulaven durant l'himne als estadis va haver de reconèixer que aquesta possibilitat és de molt difícil execució.

Els populars també reiteren, en aquest capítol, el seu desig de potenciar la Conferència de Presidents com a instrument de cooperació horitzontal per millorar les relacions intergovernamentals entre l'Estat i les comunitats autònomes, cosa que no han fet durant tota aquesta legislatura.

La idea que sí que reprèn el programa del PP és el canvi en l'actual llei electoral per comprometre's "al respecte del costum constitucional que només formarà govern la candidatura més votada a Espanya". Amb aquesta finalitat avancen que promouran una reforma per "reforçar el vincle democràtic perquè governi la llista més votada en l'àmbit municipal" però amb l'objectiu d'obrir "un procés de diàleg autonòmic per aconseguir un pacte entre administracions públiques". El PP ja va fer aquest anunci abans de l'estiu, després de la garrotada de les eleccions locals del maig, i cap altre partit va prometre donar-li suport.

L’alcalde, el més votat

La reforma electoral que defensa el PP consisteix en una nova regulació de les eleccions locals per establir una prima de governabilitat a aquells partits que hagin guanyat clarament les eleccions i amb una distància considerable de la segona força per assegurar que les opcions de govern responen fidelment a la voluntat dels ciutadans. En cas que no hi hagi majoria absoluta ni una distància considerable respecte d'altres partits polítics, es proposa introduir un sistema de doble volta que aconseguirà que els governs resultants es corresponguin amb les decisions dels ciutadans.

Aprofitat la circumstància, el PP creu que s'haurien d'adequar els processos electorals a les noves realitats socials i en aquest sentit advoquen per reduir la durada de la campanya i, així, les despeses electorals.

El PP recalca de nou al seu programa la seva intenció d'abordar ara una profunda reforma del Reglament del Congrés dels Diputats "que permeti adaptar-lo a les noves realitats polítiques i socials". Els eixos d'aquests canvis consistiran a aplicar el principi de proporcionalitat en la distribució dels temps i agilitar més els debats parlamentaris; millorar el procediment d'elaboració de les lleis, simplificant els tràmits i fent-lo més transparent i participatiu per als ciutadans i les organitzacions representatives dels seus interessos; i potenciar el debat tècnic en comissió, per millorar la qualitat de les lleis i ampliar el debat polític als plens sobre cada text legal.

Les modificacions i les millores són encara més imprecises per al cas del Senat, on el PP no defensa un canvi substancial. Tampoc hi ha grans novetats a l'apartat de reformes que cal aplicar en l'àmbit de la justícia, perquè es presumeix que ja s'han abordat les bases d'un sistema més independent, ni s'ofereix res més que simples declaracions de bona voluntat i suport sense fissures a les víctimes per aconseguir el final definitiu d'ETA.

Declaració contra la corrupció

El PP aborda el problema de la corrupció que ha patit durant aquest mandat. I planteja una sèrie de propostes que continuïn les reformes legals i la diferent actitud demostrada en la recta final d'aquesta legislatura que acaba. El PP exigirà a tots els seus càrrecs que subscriguin una "Declaració de compromís" que significarà l'adhesió als seus principis ètics i que "tindran l'obligació de dimissió i seran suspesos de militància en cas d'estar encausats en un procés judicial amb obertura de judici oral i derivat d'una causa de corrupció".

En aquesta mateixa línia, el PP incorpora l'"obligatorietat de cessament en el càrrec per als alts càrrecs encausats per un delicte de corrupció en el moment de l'obertura de judici oral, amb la consegüent suspensió i substitució al càrrec públic" i manté el seu compromís de "reduir els aforaments i impulsar l'adopció de les iniciatives necessàries, pels diferents subjectes legitimats, per limitar l'atribució al Tribunal Suprem i als Tribunals Superiors de Justícia de la competència per a l'enjudiciament d'autoritats i càrrecs públics". L'obertura de judici oral també serà causa d'inelegibilitat absoluta.

Entre les mesures que cal reprendre per a la lluita contra la corrupció s'esmenta la potenciació de la recentment creada Oficina de Recuperació i Gestió d'Actius en matèria de Corrupció, dedicant els recursos econòmics procedents dels delictes per corrupció a lluitar contra el frau i rescabalar les administracions perjudicades per aquest delicte; garantir una rendició periòdica de comptes per part del responsable de l'Oficina de Gestió i Recuperació d'Actius davant el Congrés dels Diputats per explicar els recursos econòmics procedents dels delictes per corrupció així com la seva gestió i ús per rescabalar els perjudicats pel frau; i obrir noves possibilitats d'accés i nous canals de participació al Portal de la Transparència, reforçant la seva capacitat com a mecanisme per afavorir el control i la proximitat amb els ciutadans.

Els populars prometen regular l'actuació dels lobbys i engegar un registre de lobbys o grups d'interès per identificar totes aquelles persones físiques o jurídiques que desenvolupen aquest tipus d'activitats. I també impulsar més vinculació de l'atorgament d'indults a la política penal i penitenciària del Govern central, acompanyant-la d'una rendició periòdica de comptes amb relació als indults atorgats.