_
_
_
_
_

L’Atlètic s’imposa a l’Espanyol amb un equip plagat de joves del planter

Els blanc-i-blaus no van fer grans coses en atac, però tampoc es van descompondre després de rebre el gol al segon minut de joc

Ladislao J. Moñino
L'espanyolista Enzo Roco davant de Luciano Vietto.
L'espanyolista Enzo Roco davant de Luciano Vietto.A. Comas (REUTERS)

Primer amb una alineació revolucionària i després mitjançant una supervivència amb els quatre migcampistes més joves del seu planter, l'Atlètic s'ha desfet de l'Espanyol. La lesió de Tiago i la baixa per sanció de Gabi ha provocat que els blanc-i-vermells haguessin de jugar durant molts minuts amb Saúl, Koke i Óliver a la sala de màquines. Per primera vegada els tres migcampistes que dibuixen l'eix del futur del club han hagut d'apanyar-se enmig de la responsabilitat de treure un partit complex endavant sense els dos timons principals sobre el camp. L'Atlètic té tres dels migcampistes amb més projecció del futbol espanyol, tres pilars sobre els quals sostenir-se en els propers anys. El trio és una reivindicació de la pedrera blanc-i-vermella, més prolífica que mediàtica. A ells s'hi ha sumat l'última mitja hora Thomas per blindar el resultat contra un Espanyol que no ha fet grans coses en atac, però que tampoc s'ha descompost. Ha estat sempre en el partit, encara que només fos des del desplegament físic. Asensio no ha aparegut, a qui li ha caigut damunt el gran cartell amb el qual es presentava. Tampoc Hernán Pérez ni Víctor Álvarez han donat senyals de vida. D'això també n'ha tingut molta part de culpa la capacitat de l'Atlètic per aconseguir que els seus rivals semblin menys del que són. Una vegada més li ha faltat gol i certa continuïtat en el joc amb pilota, però la solidesa defensiva li serveix per sobreviure amb un simple gol.

ATLÈTIC, 1- ESPANYOL, 0

Atlètic: Oblak; Juanfran, Giménez, Godín, Filipe Luis; Óliver (Torres, m. 75), Tiago (Carrasco, m. 32), Saúl, Koke; Vietto (Thomas, m. 56) i Griezmann. No utilitzats: Moyá; Gámez, Savic, i Correa.

Espanyol: Pau López; Javi López Álvaro, Enzo Roco, Fuentes; Abraham , Diop (Cañas, m. 55); Hernán Pérez, Asensio, Víctor Álvarez (Mamadou, m. 85); i Caicedo. No utilitzats: Bardi, Duarte, Burgui i Jordán.

Gols: 1-0. M. 2. Griezmann.

Àrbitre: Bikandi Garrido. Ha amonestat Álvaro, Diop, Javi López i Fuentes Vicente Calderón. Uns 45.000 espectadors.

De servei, Simeone ha sorprès amb la titularitat de Vietto i d'Óliver. Dues sorpreses majúscules. La primera ha suposat la suplència de Fernando Torres i ha presentat un equip poc vist en l'era del Cholo, sense un nou de referència. La segona variant ha estat l'entrada d'Óliver per l'elèctric Carrasco. El pla consistia a jugar molt per dins. I per aquí ha vingut el gol que ha valgut el partit. Ha estat una gran maniobra d'Óliver. Llest per endur-se'l al seu marcador ficant la punta de la bota per escapolir-se'n i precís per assistir Griezmann, que també ha tirat de punta per anticipar-se i creuar una rematada que s'ha endimoniat fins a la base del pal. De nou, el francès ha tornat a marcar un gol que obre partit i tanca partit. Davant la falta de gol dels davanters purs, aquesta idea de jugar sense una referència que ha anat amassant Simeone des de fa temps la pot fer realitat Griezmann.

Óliver ha jugat 75 minuts i ha estat al centre de totes les modificacions tàctiques a les quals s'ha vist obligat Simeone. Primer ha sortit des de la dreta en una tornada al 4-4-2 després d'un parell de partits en el qual s'havia imposat el 4-3-3. Amb la lesió de Tiago, Simeone ha hagut de tornar a aquest últim dibuix per fer un canvi ambiciós. Carrasco ha reemplaçat el portuguès. Amb Saúl fent de Tiago, Koke i Óliver l'han escortat per davant. De tots Óliver ha estat  el jugador més clarivident amb la pilota, encara que ha perdut alguna altra pilota. En la majoria de les seves passades sempre hi ha hagut una intenció i ha estat amb aquesta voluntat de ser una solució per al company que té la pilota. El noi, que després de començar el curs com a titular ha passat a la segona unitat, també ha tingut desplegament defensiu. D'alguna manera, ha mostrat al seu entrenador el que busca. Que quan cal hi és per una mica més que sortir a adormir els partits amb el marcador a favor. Quan ha entrat Thomas per Vietto, ha tornat a la banda dreta i allà també s'ha fet notar. Abans de retirar-se ovacionat ha pogut marcar el 2-0 amb un xut amb la dreta proper a l'esquadra que ha tret Pau López.

Sí, Óliver ha estat el més brillant amb la pilota en un partit travat i amb poca continuïtat. Saúl ha anat creixent a mesura que ha començat a simplificar el seu joc i a agafar millor la seva posició. Koke ha batallat i Thomas ha consolidat el mig. A les ales, Juanfran i Filipe a més de contenir els extrems han donat profunditat en els diversos trams al partit. Potser qui més ha notat la falta de ritme ha estat Vietto, generós per oferir-se entre línies però sense aquella punta de velocitat que el feia letal al Vila-real. Amb aquests arguments l'Atlètic l'ha tocat perquè Oblak no hagués d'intervenir en tot el partit i per generar ocasions que ni Griezmann, ni Carrasco, ni Koke han aprofitat. Una rematada de cap al pal de Godín ha confirmat aquesta baralla amb el gol que té l'Atlètic. Amb un en té prou per guanyar perquè defensivament està al nivell amb el qual va conquistar la Lliga fa dues temporades.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ladislao J. Moñino
Cubre la información del Atlético de Madrid y de la selección española. En EL PAÍS desde 2012, antes trabajó en Dinamic Multimedia (PcFútbol), As y Público y para Canal+ como comentarista de fútbol internacional. Colaborador de RAC1 y diversas revistas internacionales. Licenciado en Ciencias de la Comunicación por la Universidad Europea.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_