Selecciona Edició
Connecta’t

Iberpotash renova per 30 anys una reserva minera al Bages

La companyia minera té autoritzacions per explotar gairebé 70.000 hectàrees

Interior d'una de les mines d'Iberpotash
Interior d'una de les mines d'Iberpotash

Iberpotash augmentarà la seva zona d'explotació minera al Bages. La seva matriu, la israeliana ICL, ha anunciat que ultima la renovació de diverses llicències de subsòl que encara no està explotant. En un comunicat, el grup assenyala que ja ha obtingut la major part de l'aprovació administrativa i que preveu culminar-la aviat. Fonts de la companyia van assenyalar que l'extracció de potasses en aquells nous terrenys no figura encara en els actuals plans d'Iberpotash al seu Plan Phoenix, amb el qual preveu invertir 450 milions d'euros per augmentar la seva producció de potasses, fabricar sals per a ús industrial i construir instal·lacions per impulsar l'exportació.

La companyia ja tenia els drets sobre aquests terrenys, però va decidir renovar les autoritzacions abans que expiressin. D'aquesta manera, evita que es pugui obrir un concurs en el qual una altra empresa pugui licitar pels terrenys. Iberpotash assenyala a la seva memòria del 2014 que té 42.489 hectàrees i 26.809 més a Lleida (que no explota) de terrenys amb autoritzacions vigents, cosa que li suposa el pagament anual de 150.000 euros en taxes a la Generalitat i l'Estat. Segons la companyia, totes les seves autoritzacions mineres estan actualment validades i no començaran a expirar fins a l'any 2037.

Iberpotash intenta ara regularitzar també la situació de la seva mina de Sallent, que està amenaçada per una sentència del Tribunal Suprem, després de la denúncia efectuada per l'Associació de Veïns del barri de la Rampinya. Segons la demanda, la companyia minera ha de deixar de llançar residus salins al Cogulló, en no tenir pla de restauració. Per això, la Generalitat va signar un conveni amb la companyia que, entre altres coses, l'obliga a presentar abans que s'acabi l'any un pla global de restauració del Cogulló, una mola blanca que ha crescut amb l'acumulació de residus salins generats per l'extracció de potasses. Aquesta muntanya artificial, a la qual se l'acusa des dels jutjats i la Comissió Europea de salinitzar el subsòl i el riu Llobregat, podrà ser retirada en un termini de 50 anys.