Una agència per a l’R+D+i
El nou organisme estatal ha de donar estabilitat i continuïtat a les inversions públiques destinades a la recerca
En l'últim moment, a punt ja de sonar la campana del final de la legislatura, el Govern ha creat l'Agència Estatal d'Investigació, l'organisme encarregat de finançar i gestionar l’R+D. Ho ha fet amb tres anys de retard respecte al que estableix la Llei de la Ciència del 2011, que ordenava crear l'agència en el termini d'un any. Lamentablement s'ha perdut temps en un assumpte nuclear per a qualsevol país que pretengui competir en la societat del coneixement.
Editorials anteriors
La creació de l'agència era una antiga reclamació de la comunitat científica. El fet que el Govern hagi esperat fins a l'últim moment per crear-la és molt criticable, però això no ha de posar en qüestió l'existència d'un instrument tan necessari. El seu desenvolupament quedarà en mans de l'Executiu que sorgeixi de les eleccions, i és urgent que posi fil a l'agulla. En la legislatura que acaba, els recursos per a la recerca han caigut fins als nivells del 2006. Amb unes plantilles delmades i una gran incertesa financera, molts equips han hagut d'abandonar diverses línies d'investigació.
La nova agència ha de donar estabilitat i continuïtat a les inversions públiques en R+D+i, però tan important com una estructura que garanteixi una gestió eficient, flexible i transparent és dotar-la de fons. Espanya té prou talent científic per estar entre els millors. El que li ha faltat fins ara és continuïtat en les polítiques i eficàcia en la gestió. El fet que l'òrgan rector de l'agència es triï per a mandats de tres anys renovables ha de permetre que funcioni al marge dels cicles electorals. És important que la direcció de l'Agència recaigui sobre una figura amb autoritat reconeguda. I les forces polítiques han de comprometre's a tractar l'R+D+i com una qüestió d'Estat i evitar tota temptació de polititzar-ne la gestió.
