Selecciona Edició
Connecta’t

Musulmans sota el Born

L’Ajuntament excavarà a la Barcelona arrasada el 1714 per completar la història del jaciment, que amaga una necròpoli islàmica

El jaciment del Born, que serà objecte d'excavacions el 2016 per conèixer tot el seu potencial.
El jaciment del Born, que serà objecte d'excavacions el 2016 per conèixer tot el seu potencial.

El Born Centre Cultural és un lloc consagrat a la memòria de la Barcelona arrasada per les tropes de Felip V el 1714; un espai que el nacionalisme ha utilitzat per reforçar les seves reivindicacions, ja que el jaciment de més de 8.000 metres quadrats en el qual es poden veure restes de 63 dels 1.000 habitatges destruïts per construir la ciutadella militar ha acabat convertit, després de 12 anys d'obres de reformes i 84 milions d'euros d'inversió, en una mena de parc temàtic que molts catalans identifiquen com la seva “zona zero”. Entre ells, Quim Torra, que va dirigir el centre fins aquest any, quan va passar a presidir Òmnium Cultural.

Però l'obertura del Born CC el setembre del 2013 presentava les restes com una foto fixa del barri de la Ribera al començament del segle XVIII, sense haver esgotat la potència d'aquest jaciment, cosa que canviarà quan a finals de juny comencin les tasques d'excavació a l'interior del Born. Ho va explicar aquest divendres l'arqueòleg Toni Fernández durant la conferència inaugural del I Simposi Internacional d'Arqueologia del Born, en el qual va assegurar que el jaciment roman “un 60% inèdit, sense excavar”. Per l'expert, que va explicar aquests plans en presència de Carme Miró, responsable del pla Bàrcino, i Gemma Hernández, arqueòloga territorial de la Generalitat. “No es tracta de perdre l'essència d'aquesta fase, però sí omplir els buits actuals. Per això, s'excavarà amb ajuda d'estudiants de la Universitat de Barcelona en un parell de llocs, que s'han d'acabar de concretar”, va explicar Fernández.

Esclaus?

Les tasques obligaran a aixecar part dels paviments que ara poden fins i tot trepitjar-se. Un dels objectius és conèixer millor la cronologia de l'única necròpoli musulmana localitzada a la ciutat. “El 1991 es van excavar a la plaça Comercial 4.800 metres quadrats on es van localitzar restes de 32 cases i, a sota, dues necròpolis, amb 32 enterraments, 17 d'ells musulmans i la resta d'època tardoromana”, assegura Fernández, que manté que l'estat de conservació de les estructures que van aparèixer llavors era deficient, motiu pel qual després de documentar-se es van destruir per construir el pàrquing previst. “Al desembre se sabrà el resultat dels estudis per determinar si són enterraments del segle VIII o del segle XIII. Si són d'aquest últim moment poden pertànyer a esclaus, com donaria a entendre que un dels enterrats porti grillons”. Per contra, si fossin del segle VIII deixarien clar que la presència musulmana a la ciutat és més important del que s'ha assegurat fins ara. En les excavacions del 2012 i 2013, prèvies a l'obertura del Born, es va comprovar que la necròpoli continuava sota l'estructura de ferro del mercat.

Fernández (a la dreta), durant la seva conferència inaugural sobre el Born. ampliar foto
Fernández (a la dreta), durant la seva conferència inaugural sobre el Born.

Per Fernández, el Born té sentit com a jaciment i “no si només és un decorat”. Per això, s'ha de potenciar el seu estudi i investigació. “Tenim tota la documentació, però l'hem de connectar amb l'arqueologia per arribar a saber com ha evolucionat aquesta part de la ciutat durant 500 anys; com ha canviat cadascuna de les cases i l'urbanisme des del segle XIII, quan es crea l'entramat de la ciutat. S'ha de crear una base de dades i una planimetria que permeti saber quants pous hi havia al segle XIV o quants murs són del segle XV. Saber què menjaven els barcelonins de llavors o com era el paisatge. Serà fantàstic”, afirma Fernández.

El simposi permetrà conèixer experiències similars en ciutats com Brussel·les, Chaves (Portugal), Roma o Mont-real. Avui es parlarà de les possibilitats de les apps per interpretar el patrimoni i es presentarà una recreació en 3D de la Barcelona del 1700, feta per l'empresa Veclus, en la qual es comprovarà com la Barcelona de llavors era una ciutat baixa per a l'època, amb cases de planta baixa i un o màxim dos pisos.