_
_
_
_
_

Entitats de discapacitat psíquica critiquen l’augment de llistes d’espera

Dincat calcula que unes 900 persones no poden accedir a l'atenció diürna

Camilo S. Baquero

La llista d'espera de persones amb discapacitat intel·lectual que estan pendents d'accedir a un servei d'atenció diürna que ofereix la Generalitat va enfrontar ahir les entitats socials que treballen amb aquest col·lectiu i l Departament de Benestar Social i Família, que presideix Neus Munté.

El grup Discapacitat Intelectual Catalunya (Dincat), que agrupa 300 entitats, va denunciar que més de 900 persones esperen ser ateses per un servei d'atenció diürna –com un centre ocupacional o d'atenció especialitzada– o esperen per una plaça en una residència.

La presidenta de Dincat, Rosa Cadenas va explicar que segons les dades del grup el desembre del 2013 la llista d'espera era de 650 persones, per la qual cosa hauria augmentat més d'un 38% en menys de dos anys, unes 200 persones més.

Des de Benestar, no obstant això, rebutgen aquesta xifra però no n’ofereixen una de pròpia. “S'estan comptant també les valoracions prèvies, que no són una llista d'espera”, va insistir Carmela Fortuny, directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS).

Fortuny va explicar que “la gran part” d'aquestes 900 persones que comptabilitza Dincat corresponen a joves amb discapacitat intel·lectual que encara es troben matriculats en centres d'educació especial i que, per tant, encara no necessiten els serveis que s'ofereixen als centres d'atenció diürna.

“Amb les entitats i el Departament d’Ensenyament vam fer un pacte per garantir el circuit d'accés d'aquests joves als centres i evitar que es quedin penjats després d'acabar l’escolarització. Per això se'ls ha fet la valoració amb anterioritat”, va aclarir la directora de l’ICASS.

Des de Benestar reconeixen que sí que hi ha un problema de places en “pocs casos”, especialment amb les persones que, per exemple, insisteixen a quedar-se a casa i que necessiten una plaça de residència a causa de les condicions familiars.

Cadena també va demanar a la Generalitat, per enèsima vegada, que revoqui l'ordre de copagament pels serveis no gratuïts de la cartera de Serveis Socials i de la llei de la dependència i que es calcula d'acord al patrimoni. Les entitats consideren que la norma és “confiscatòria i abusiva”. En la pràctica, moltes persones amb discapacitat intel·lectual o física veuen reduït a uns 130 euros els diners disponibles per a les seves despeses, els anomenats diners de butxaca. Benestar assegura que el barem català del copagament és més avantatjós que el que fixa l'Estat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_