_
_
_
_
_

El càncer de pulmó creix un 30% en dones a Catalunya

Un grup de científics alerta de mancances en la detecció precoç i de l'augment de tumors en no fumadors

Jessica Mouzo
Imatge d'un tumor de pulmó vist a través de microscopi electrònic.
Imatge d'un tumor de pulmó vist a través de microscopi electrònic.AGEFOTOSTOCK

El càncer de pulmó segueix sent el tumor més mortífer a Catalunya: és la primera causa de mort precoç en homes i la tercera en dones. De fet, aquest tipus de neoplàsia, vinculada principalment al consum de tabac, provoca més defuncions (3.400 a l'any) que els tumors de mama, còlon i pròstata junts. Amb la mortaldat estancada en els homes, els primers que agafen l'hàbit de fumar, els experts adverteixen ara d'un repunt de la mortalitat en les dones. Elles, que es van iniciar en el consum de tabac molt temps després que ells, comencen a veure ara les conseqüències d'aquest hàbit. Segons l'informe Report Card 2015 que va presentar ahir a Barcelona el Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP), la mortalitat femenina per càncer de pulmó ha augmentat un 30% en cinc anys.

Només el 16% dels tumors de pulmó es detecten en fases primerenques

La GECP, formada per 300 professionals de tot Espanya, va radiografiar ahir la situació del tumor de pulmó a Catalunya i va constatar que la penetració d'aquest càncer, lluny de reduir-se, es manté i, fins i tot, creix. Malgrat que el pronòstic de vida global ha augmentat un 10% per a aquesta classe de malalties, la supervivència a cinc anys és del 15%, una dada molt per sota del que registren altres tumors com el de mama (89%) o el de pròstata (99%). "Tenim moltes tasques pendents, entre les quals, millorar les expectatives dels pacients. De totes maneres, cal dir que els recursos dedicats a investigar el càncer de pulmó són proporcionalment inferiors a les pèrdues socials que causa", va explicar el president del GECP i cap d'oncologia de l’Hospital Puerta del Hierro de Madrid, Mariano Provencio.

Els experts van lamentar també la falta de recursos per diagnosticar precoçment la malaltia. Només el 16% dels tumors es detecten en fases primerenques, cosa que implica que, quan es troba la neoplàsia maligna, el seu estadi ja és molt avançat i les possibilitats terapèutiques són molt més baixes. "Aquest tumor té una història natural molt diferent a la d'altres classes de càncer. Aquest és molt més agressiu i fa metàstasi més ràpid", va apuntar Provencio. Els metges asseguren que "és difícil" fer un diagnòstic precoç perquè el malalt pot mostrar-se asimptomàtic fins que la malaltia està molt avançada.

La supervivència al cap de  cinc anys és només del 15%

En el que no es dubta gens és que el tabac segueix sent l'element clau per desenvolupar un càncer de pulmó. Encara que el consum ha baixat, al voltant del 23% de la població a Espanya (el 26% a Catalunya), fuma. Amb tot, malgrat ser el factor principal (el segon és el tabaquisme passiu), els experts també reconeixen que estan augmentant els casos de càncer de pulmó en persones no fumadores. Al voltant del 30% dels tumors pulmonars són de pacients que no tenen l'hàbit del tabac. La contaminació o altres elements externs encara desconeguts poden ser-ne els causants. "Els tumors de fumadors i no fumadors són genèticament i molecularment diferents però el tumor de pulmó no lligat a tabac té més bons resultats", va advertir Provencio.

Menys esperança de vida per als joves

Els experts van mostrar preocupació especial pel consum entre gent cada vegada més jove. Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, 1.200 adolescents catalans s'enganxen cada any al tabac i els metges ja han constatat que un de cada tres joves morirà precoçment per culpa d'aquest hàbit. "L'eina més important per reduir el càncer vinculat al tabac és augmentar el preu dels cigarrets", va indicar el doctor Bartomeu Massuti, secretari del GECP i cap d'oncologia de l’Hospital General d'Alacant.

Els especialistes van exigir ahir un "enfocament coordinat" a la xarxa pública per abordar aquesta classe de tumor. Segons el GECP, no es tracta d'augmentar la despesa, sinó d'organitzar-se millor i que l’Administració els reconegui com a interlocutors vàlids. Els experts van demanar "establir protocols" per evitar disparitat entre les comunitats en l'accés a fàrmacs i tractaments. "No hi ha un flux adequat i ben reglamentat de pacients per accedir a assajos clínics", va protestar Provencio, que va advocar per treballar i investigar conjuntament totes les administracions i els especialistes perquè els pacients sigui tractats per equips multidisciplinaris i puguin accedir a tractaments superpersonalitzats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_