Falta de serietat

Mentre François Hollande, Barack Obama, Vladímir Putin i Angela Merkel es mouen al tauler de la crisi provocada pel terrorisme, Mariano Rajoy s'ocupava ahir de comentar els partits de la Champions League per a la cadena Cope. No hi ha gaire més a dir sobre la falta de serietat mostrada pel president candidat, que ofereix la imatge d'aïllar-se dels seus aliats internacionals i posar sordina a la inquietud causada per l'amenaça gihadista.

El seu ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, es permet dir que EL PAÍS no fixarà l'estratègia del Govern espanyol. Res més lluny de la nostra intenció: el que fa falta saber és si hi ha una estratègia. De moment, Espanya es troba al marge dels nombrosos contactes que s'estan produint entre els principals socis i aliats del nostre país.

L'anunci de l'enviament de 650 militars alemanys a Mali, per alleujar les tasques de les forces franceses, deixa encara més en evidència l'ambigua actitud del Govern de Rajoy. Què espera, exactament? Segons les declaracions del ministre de Defensa, es tracta d'esperar que François Hollande demani alguna cosa. Els governants espanyols haurien de prendre nota que el primer ministre francès, Manuel Valls, recalca en veu alta que el seu país està obert “a qualsevol ajuda que alleugi les nostres operacions a l'exterior”; una posició bastant lògica per part d'un Estat que manté mobilitzats 20.000 militars en missions fora del seu territori, i 10.000 més en el reforç de la seguretat interior.

I el que resulta totalment increïble és que ni el cap del Govern espanyol ni el dirigent del PSOE, Pedro Sánchez, assisteixin avui a la reunió del pacte antiterrorista en la qual es formalitzarà la incorporació de Ciutadans i d'altres partits. Quan arriba l'oportunitat de mostrar un ampli consens, els líders de les dues forces creadores del pacte transformen el que podria ser un èxit en dues destacades absències. L'actitud d'Albert Rivera és més coherent, ja que ha decidit acudir-hi encara que no ho facin Rajoy ni Sánchez; com també ho és la de Podem, que, malgrat el desacord sobre el pacte en si, enviarà un representant per deixar clara la seva voluntat de participar en tot allò relacionat amb la lluita antiterrorista.

Comportar-se com un don Tancredo és un mal senyal per als ciutadans. No estem parlant aquí d'obstinar-se en aventures militars, sinó de respondre al compromís activat per la UE de prestar “ajuda i assistència, amb tots els mitjans al seu abast”, al país “objecte d'una agressió armada al seu territori” —en aquest cas, França— com diu l'article 42.7 del Tractat de la Unió Europea. Tampoc es tracta de repetir els errors comesos pel Govern d'Aznar amb l'11-M, per això és positiu el contrast dels plans de l'Executiu de Rajoy amb els d'altres partits. A condició, és clar, que els plans existeixin.

El que no es pot passar per alt és ajornar la resposta a un problema de seguretat a causa d'unes eleccions. El mateix que pretendre que la ciutadania voti sense saber quina és la posició dels candidats respecte a un assumpte tan sensible.