El Madrid goleja amb Modric, però sense ell es desploma

Modric és l'ànima del Madrid. Poques ocasions resulten tan didàctiques per mostrar la importància d'un futbolista com l'estrany viatge a Ucraïna d'aquest equip en plena transició cap a un món desconegut. El croat es va fer càrrec de la situació mentre va estar al camp. Li va donar sentit i ordre al joc. Amb ell al mig, el Madrid va golejar el Xakhtar 0-3. Quan es va retirar, en els minuts finals, el Xakhtar va recuperar terreny com si davant tingués un equip qualsevol.

La jornada de Lviv era un tràmit de compliment obligat, un exercici burocràtic en el calendari d'activitats del Madrid. Classificat per a vuitens de final, en tenia prou amb guanyar el Malmö al Bernabéu, en l'última data, per assegurar-se el lideratge del grup. El viatge a Ucraïna no hauria tingut cap mena d'interès si no hagués estat pel cop del clàssic. El 0-4 de dissabte va deixar el club en estat d'alarma davant una crisi de conseqüències impredictibles. Calia una reacció. Un indici de vida en un grup de futbolistes que des de fa setmanes emeten senyals de descoratjament preocupants. La resposta més contundent la va donar Luka Modric.

Amortitzat des de fa dues temporades en els llibres de comptes de l'administració del club, Modric guanya pes cada dia que passa a Valdebebas. Si per a Ancelotti era fonamental, per a Benítez és el més necessari. L'entrenador ha tingut dubtes sobre el protagonisme de James, Bale, Cristiano i Kroos, però mai s'ha plantejat deixar de banda el petit extrem. Cap jugador li ofereix aquesta barreja de compromís, caràcter i coneixement. Cap li garanteix com Modric que cada minut que transcorri al camp serà una ofrena a l'equip. En temps de bonança aquests jugadors són importants. En temps d'incertesa, no tenen preu. A Lviv va fer un recital.

Benítez va fer descansar Kroos, Benzema i James i va formar el centre del camp amb Casemiro, Modric i Kovacic, i va situar Isco a la banda dreta perquè alternés en el carril del vuit. El Madrid es va desplegar amb vigor des de l'inici. Es podia dir que el fred va afectar més el Xakhtar. L'equip de Donetsk, deslocalizat a 1.000 quilòmetres de la seva base, sembla sentir els efectes del conflicte bèl·lic a l'est d'Ucraïna. Se li esgoten els diners de les arques i la victòria del PSG a Malmö (0-2 al descans) el deixava fora dels vuitens fins i tot guanyant el Madrid. Llastrat per alguna cosa semblant a l'autoindulgència, va dur a terme un joc repetitiu de previsibles centrades previsiblement expulsades per Pepe.

El capità madridista no va donar treva a Gladky. Quan el va acompanyar Varane i quan es va emparellar amb Nacho. La defensa del Madrid va respondre amb solvència, sense distreure's malgrat la tirallonga inquietant de lesionats que van minvant la línia. L'últim a caure va ser Varane. El francès, que té una lesió muscular, se suma a la llista dels lesionats des de l'agost: Keylor, Bale, Modric, Kovacic, Marcelo, Pepe, Benzema i Danilo. L’esquinç de l’espatlla esquerra de Ramos, líder de la defensa, augmenta el buit.

Modric va començar el partit deixant Cristiano sol davant Rakisky. El toc amb l'exterior va desencaixar la defensa del Xakhtar i va propiciar un xut net. Però Cristiano no va afinar. El que va seguir va ser un domini ferm del Madrid. Protegit per Casemiro en l'eix central, va obligar el rival a buscar les bandes amb Teixeira i Benard. Se suposava que aquests dos brasilers compactes i hàbils crearien en problemes als seus marcadors. No va ser així. Carvajal es va ocupar de frustrar-los mentre Modric, atent a cada incidència, dirigia les operacions enrere, al mig, als costats i a l'àrea de Piatov. Modric va manar a tot arreu. En el minut 18 va tirar una paret amb Isco al mirador de l'àrea i va passar-la a Bale amb un toc suau. Cristiano va agafar la centrada del gal·lès i va obrir el marcador. El segon va arribar després del descans. Amb el Xakthar abocat a l'atac, Casemiro va recuperar i va llançar Cristiano a la carrera perquè servís el centre. Modric el va fer entrar apareixent des d'enrere i el Xakhtar va fer l'efecte que claudicava, atordit per les esbroncades del seu propi públic. Els gols de Modric i Carvajal van reafirmar tant la sensació de feina feta que 20 minuts abans del Benítez va treure el croat i va fer entrar Kroos. Llavors va passar una cosa inesperada. El Madrid es va desplomar.

Mal sostingut per Kroos, que va desatendre els deures en defensa i va resultar irrellevant amb la pilota, l'equip es va ser descomponent fins a assemblar-se massa al conjunt inconsistent que va caure a Sevilla i va ser atropellat pel Barça. Animat per l'entrada de suplents amb ganes de mostrar-se, com Ferreyra i Dentinho, el Xakhtar va ficar tres gols en deu minuts. Si no fos perquè tot era un tràmit freturós de contingut competitiu, el Madrid hauria estat al caire del desastre.