Selecciona Edició
Connecta’t

França reclama el suport espanyol per alleujar la càrrega de la guerra a l’ISIS

Els temps electorals de Mariano Rajoy no coincideixen amb els de François Hollande, en una croada diplomàtica per a una coalició contra l'Estat Islàmic

Fotografia facilitada pel Ministeri de Defensa del ministre, Pedro Morenés, en la visita a les tropes espanyoles, al sud del Líban, aquest dijous.
Fotografia facilitada pel Ministeri de Defensa del ministre, Pedro Morenés, en la visita a les tropes espanyoles, al sud del Líban, aquest dijous. EFE

Els temps electorals de Mariano Rajoy no coincideixen amb els de el president francès, François Hollande, embarcat en una croada diplomàtica per construir una coalició contra l'Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès). "Comprenem que Rajoy esperi a les eleccions generals, però sens dubte França està oberta a qualsevol ajuda que alleugi les nostres operacions a l'exterior", ha dit aquest dimarts el primer ministre francès, Manuel Valls. "Són coses que s'han de discutir ara", va respondre l'ambaixador francès a Madrid, Yves Saint-Geours, a la pregunta de si la petició gal·la d'ajuda arribarà abans del 20-D.

Les autoritats franceses es debaten entre la necessitat de moure's amb el màxim tacte, per no fer l'efecte que pressionen Espanya o interfereixen en la campanya electoral, i la urgència de recaptar suports per a una guerra contra el gihadisme que es desenvolupa en múltiples fronts alhora: Síria, Mali i el mateix territori francès, entre d'altres.

"Una de les raons per les quals no es va fer una petició immediata [d'ajuda a Espanya] és perquè sabem molt bé que el país està en campanya [electoral] i no hem d'entrar en aquest debat nosaltres els francesos", va reconèixer Yves Saint-Geours en declaracions a Antena 3.

L'ambaixador va justificar que Hollande no hagi inclòs Rajoy en la seva primera ronda de contactes (amb els mandataris del Regne Unit, els Estats Units, Rússia, Alemanya, Itàlia o el Canadà) al·legant que la postura de l'Executiu espanyol, al contrari que la d'altres països, és clara —"no tinc cap dubte que està de la nostra banda", va argumentar—, però va donar per descomptat que hi haurà "contactes a alt nivell" en els propers dies.

Rajoy y Hollande es trobaran dilluns que ve a París amb motiu de la Cumbre del Clima

Rajoy i Hollande es trobaran dilluns que ve a París amb motiu de la Cimera del Clima. Fonts de la Moncloa donen per descomptat que se saludaran, ja que el mandatari francès és l'amfitrió, però no confirmen si hi haurà una entrevista bilateral.

Encara que sense arribar a concretar-la, el primer ministre francès, Manuel Valls, ha deixat aquest dimarts clar en un esmorzar al palau de Matignon amb una quinzena de mitjans estrangers, inclòs EL PAÍS, què n'espera del Govern espanyol. "Sé molt bé quin és el debat ara a Espanya sobre aquest assumpte. Comprenem que Rajoy esperi a les eleccions generals per prendre una decisió. Però, sens dubte, França està oberta a rebre ajuda, qualsevol ajuda que alleugi les nostres operacions a l'exterior", ha declarat Valls sobre un possible relleu de tropes franceses per espanyoles a Mali.

Al límit de la seva capacitat

Fonts diplomàtiques del país veí expliquen que l'Exèrcit francès està al límit de les seves capacitats en l'exterior després d'haver mobilitzat més de 10.000 soldats per reforçar la seguretat interior davant possibles atemptats.

Després de la cadena d'atacs del 13 de novembre a París i l'enviament del portaavions Charles de Gaulle al Mediterrani oriental, la presència militar francesa a la zona ha passat de 700 militars i 12 caces bombarders a 3.500 i 38 avions. A aquests s'hi sumen gairebé 5.000 militars al Sahel i fins a 20.000 en diferents missions per tot el món. Fins i tot encara que l'aportació espanyola fos limitada, "sempre suma", segons coincideixen fonts diplomàtiques i parlamentàries franceses.

El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha insistit aquest dimarts en què "França no ha demanat res i el Govern [espanyol] no ha ofert res", encara que ha admès que el seu departament treballa ja amb diversos escenaris de col·laboració, ja que la seva obligació és enviar a Rajoy diverses opcions perquè decideixi, arribat el cas. Ha assegurat que Espanya "no ha regatejat cap esforç ni el regatejarà".

Margallo ha agregat que la resolució aprovada divendres passat pel Consell de Seguretat de la ONU "empara qualsevol acció" contra l'Estat Islàmic. La qüestió és jurídicament controvertida ja que, encara que el Consell de Seguretat ha fet una crida als països a prendre "totes les mesures necessàries" per combatre l'ISIS i els grups vinculats a Al-Qaida a Síria i l'Iraq, no apel·la al Capítol VII de la Carta de Nacions Unides, que és el que autoritza l'ús de la força.

El fet que el Govern consideri que aquesta resolució —amb l'article 42.7 del Tractat de la UE (solidaritat mútua) i el 51 de la Carta de Nacions Unides (legítima defensa)— serveix de base jurídica suficient per a una intervenció militar a Síria aclareix la primera de les tres condicions que han de donar-se per a la participació espanyola: la cobertura del Dret internacional, l'aprovació del Govern i la ratificació de les Corts.

MÉS INFORMACIÓ