Selecciona Edició
Connecta’t

Els Pujol diuen que els van oferir impunitat a canvi de parar el procés

“Si col·laboreu contra la independència, tot això acabarà aviat”, va dir el comissari Villarejo a Josep Pujol en una reunió el 2014

Josep Pujol declara a l'Audiència Nacional.
Josep Pujol declara a l'Audiència Nacional.

El comissari del Cos Nacional de Policia José Villarejo es va reunir en dues ocasions amb Josep Pujol Ferrusola, un dels fills de l'expresident, per buscar la complicitat de la família en contra del procés sobiranista a canvi d'impunitat. “Si col·laboreu contra la independència, tot això acabarà aviat”, va dir el policia en la primera trobada (febrer del 2014), a propòsit de la investigació oberta per l’Audiència Nacional contra el seu germà Jordi per blanqueig.

A la seva declaració com a imputat davant el jutge, Josep Pujol va explicar que un advocat li va trucar perquè es reunís amb Villarejo. Josep vivia llavors a Madrid i va acceptar la cita, que es va celebrar en el despatx del lletrat i en un moment d'efervescència del cas Pujol: la policia havia elaborat un primer informe demolidor sobre els presumptes negocis il·lícits del seu germà Jordi i de l'exdona d'aquest, Mercè Gironès.

El comissari, segons han ratificat quatre fonts diferents a EL PAÍS, va tractar de convèncer Josep perquè la família s'allunyés de l'independentisme que, uns mesos abans, havia abraçat l'expresident Jordi Pujol. “El que hem de fer és parar aquesta bogeria. Ens heu de donar draps bruts d'Esquerra Republicana. Ho esteu posant en perill tot”. Villarejo va advertir el tercer dels set fills de Pujol que coneixia les seves “activitats” amb la multinacional Indra. “Sé que estàs vinculat als països de l'Est per muntar un exèrcit català”, va dir. Josep ho va negar rient.

Villarejo va admetre, diu el relat de Josep, que va impulsar la investigació contra els Pujol perquè “va buscar” Victoria Álvarez, Vicky, exnòvia del primogènit, perquè declarés contra ell. Ho va fer, va afegir, seguint directrius del cap de Gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas. EL PAÍS ha intentat contactar amb Moragas, sense èxit, per conèixer la seva versió sobre les paraules del comissari. El 20 de novembre del 2012 –cinc dies abans de les eleccions a Catalunya– el cap de Gabinet de Rajoy va enviar un SMS a Álvarez, amiga seva des de l’escola: “Si concedissis una entrevista i ho expliquessis tot, salvaries Espanya”. El 13 de desembre del 2012, Álvarez va viatjar a Madrid i va explicar a la policia que el primogènit dels Pujol portava d'Andorra una motxilla amb bitllets de 500 euros. A l'estació d'Atocha la va recollir un advocat i la va conduir a dependències policials, segons la seva declaració davant el jutge Pablo Ruz. Aquest advocat és soci de Villarejo en els seus negocis privats.

En aquella campanya electoral –en què Mas va prometre que, si guanyava, faria una “consulta” sobre la independència– també es va difondre un “esborrany” d'informe policial que acusava el president de la Generalitat i el seu antecessor d'haver cobrat, a Suïssa, comissions il·legals en el cas Palau. L'informe portava el segell de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), però ni la mateixa unitat, ni Interior, ni el jutge ni el fiscal del cas li van donar credibilitat.

Les fonts consultades atribueixen a Villarejo i al seu equip la confecció d'aquest esborrany i d'altres informes sobre corrupció a Catalunya –especialment, de dirigents de Convergència– sense control judicial. Per exemple, el que atribuïa a l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias un compte amb 12,9 milions a Suïssa. Les mateixes fonts situen Villarejo al capdavant d'una unitat creada en el si de la direcció adjunta operativa d’Interior per combatre l'independentisme.

Reunió després de la confessió

Al comissari, que fa amb prou feines dos anys va ser condecorat, també el va involucrar en la gènesi del cas Pujol Nicolás Gómez Iglesias, el petit Nicolás. Després de ser detingut, el jove va afirmar que el comissari devia 200.000 euros al financer Javier de la Rosa –condemnat pel cas KIO– dels 400.000 que va pactar a canvi que descobrís el pastís. El novembre del 2012, De la Rosa va anar voluntàriament a declarar a la policia i va afirmar que Jordi Pujol pare va obrir, en la seva presència, dos comptes al banc suís Lombard Olier el 1991. L'empresari no va ratificar aquesta versió davant el jutge. Però el seu testimoni i el de Vicky van ser el punt de partida de les investigacions obertes contra els Pujol. Aquestes causes han fet aflorar una gran quantitatd'indicis de delicte contra la família.

Ni Josep ni cap altre Pujol va col·laborar, després d'aquesta reunió, amb Villarejo. A l'estiu del 2014, van sortir a la llum els moviments de comptes de Marta Ferrusola i quatre dels fills (Pere, Mireia, Marta i Oleguer). El 25 de juliol, l'expresident va confessar que la seva família havia tingut una fortuna oculta a Hisenda (quatre milions d'euros a Andorra) durant tres dècades. Pujol defensa que el capital procedeix d'un llegat patern. Els investigadors, en canvi, el situen en el cobrament de comissions.

Josep Pujol va fer referència a una segona reunió (octubre del 2014) en un hotel de Madrid, el nom del qual no va especificar al jutge. Villarejo es va atribuir el mèrit d'haver “aconseguit” les transferències comprometedores que van provocar la confessió i va insistir en la seva oferta de “col·laboració”. El comissari Villarejo ha rebutjat, després de reiterades peticions, respondre a les preguntes d'aquest diari.

Un fill de l'expresident va anotar les cites amb el comissari

Josep Pujol Ferrusola –52 anys, casat i amb dos fills– té la mania d'apuntar-ho tot. El tercer dels fills de l'expresident guardava a casa seva a Barcelona unes llibretes en què apuntava les seves reflexions entorn de les investigacions de la família. També va deixar anotades les seves reunions amb el comissari Villarejo. “Se sentia malament perquè llavors era l'únic que no estava imputat i volia trobar una solució”, expliquen fonts properes a aquest home de negocis que, en la seva compareixença al Parlament, va admetre ser “bastant ric” i es va vanar que el seu primer sou va ser “més alt” que el del seu pare.

Josep va guanyar la condició d'imputat després dels escorcolls a casa seva i a la seva empresa (MT Tahat) ordenats pel jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata. La policia va trobar els quaderns i els va lliurar al jutge. A la seva declaració del 13 de novembre, la fiscal Belén Suárez li va preguntar si unes anotacions sobre la confessió del seu pare van ser una preparació artificial de la coartada. L'imputat ho va negar, va afirmar que només expressava les seves “inquietuds” i va passar a relatar les reunions amb el comissari, de les quals també va parlava en les seves llibretes. Els investigadors sospiten que Josep va posar la seva empresa al servei d'una trama –dirigida pel seu germà Jordi– per blanquejar diners procedents de comissions il·legals.

L'empresari, que ha viscut a Madrid i Nova York, va ser retratat en un informe policial sobre la família Pujol com “una persona total, amb un fi sentit de l'humor i una admirable lucidesa intel·lectual”. Josep es va acollir a l'amnistia fiscal del Govern espanyol per regularitzar la seva fortuna a Andorra. El 1994 va crear la consultora Europraxis. Vuit anys després, la va vendre a Indra per 9 milions d'euros.

MÉS INFORMACIÓ